![\"\"](\"http:\/\/www.traba.org\/trabablog\/wp-content\/uploads\/2017\/09\/carxiu_002.jpg\")
<\/a><\/p>\nAquest era el recorregut de la muralla superposat a un pl\u00e0nol actual.<\/p>\n
El 1841 l’Ajuntament convoca un premi per analitzar el desenvolupament de la ciutat, que guanya el metge Pere Felip Monlau<\/a> amb el treball Abajo las Murallas<\/a>. Des de llavors es produeixen diferents enfrontaments fins que el 9 d’agost de 1854 el Govern permet\u00a0enderrocar les muralles<\/strong>, amb la condici\u00f3 de preservar la muralla de mar<\/a> (enderrocada el 1881), la Ciutadella (1869) i el Castell de Montjuic (all\u00e0 continua). De la muralla medieval nom\u00e9s se’n conserva el tros del Portal de Santa Madrona, a baix de tot del que ara \u00e9s el Paral\u00b7lel.<\/p>\n A partir d’aquest moment cal dissenyar un pla d’expansi\u00f3 de la ciutat. El Govern li encarrega aquest pla a l’enginyer Ildefons Cerd\u00e0<\/a> el 2 de febrer de 1859. En saber-ho, l’Ajuntament convoca el mes d’abril un concurs que guanya\u00a0Antoni Rovira i Trias<\/a>, el de la pla\u00e7a de Gr\u00e0cia, amb aquest projecte radial al voltant de la ciutat vella.<\/p>\n Despr\u00e9s d’uns mesos de picabaralles entre l’Ajuntament i el Govern, aquest \u00faltim ordena l’execuci\u00f3 del Pla Cerd\u00e0<\/a><\/strong> el 8 de juliol de 1860. A l’Ajuntament no estan contents. La burgesia tampoc. Qu\u00e8 sabran aquests de Madrid sobre el que ens conv\u00e9.<\/p>\n Cerd\u00e0 era un racionalista, gran defensor de la igualtat i la higiene. Va dissenyar una quadr\u00edcula totalment sim\u00e8trica de carrers verticals i horitzontals, amb la Gran Via i les seves places com a columna vertebral. Dues vies diagonals trencaven la quadr\u00edcula en forma d’aspa: la Diagonal i la Meridiana, els grans accessos a la ciutat. Totes dues es tallaven amb la Gran Via a la Pla\u00e7a de les Gl\u00f2ries, que havia de ser el centre de la nova ciutat que s’extenia des de Montjuic fins el Bes\u00f3s. La ciutat vella havia de perdre la seva condici\u00f3 de centre.<\/p>\n Tamb\u00e9 va dissenyar el Paral\u00b7lel, les rondes per envoltar la ciutat vella i tres vies que la creuaven en l\u00ednia recta (com vam veure<\/a>, nom\u00e9s la Via Laietana s’ha acabat fent completament). Aix\u00f2 de la Meridiana i el Paral\u00b7lel sempre m’ha fet gr\u00e0cia.<\/p>\n En un moment on encara no hi havia cotxes, va preveure que en el futur hi hauria \u00ablocomotores individuals\u00bb i en conseq\u00fc\u00e8ncia va dissenyar carrers prou amples (la majoria s\u00f3n de 20m) perqu\u00e8 hi circulessin. B\u00e9, els carrers eren amples per aix\u00f2 i per poder reprimir m\u00e9s f\u00e0cilment les sublevacions internes, que en aquell moment Barcelona era de sublevaci\u00f3 f\u00e0cil.<\/p>\n Les mansanes eren totes iguals, quadril\u00e0ters de 113,3 metres amb els v\u00e8rtex truncats amb xamfrans de 15 metres per augmentar la visibilitat. De fet ciutats en quadr\u00edcula<\/a> n’hi ha moltes, per\u00f2 els xamfrans s\u00f3n originals de Cerd\u00e0. A cada mansana nom\u00e9s s’edificaven dos dels laterals, ja fos els oposats o en forma de L. La resta de la mansana eren jardins, amb una fond\u00e0ria dels edificis que no superava els 10 metres. L’al\u00e7ada m\u00e0xima permesa era de 16 metes perqu\u00e8 el sol arrib\u00e9s sempre als pisos baixos. Un bon lloc per viure comparat amb la ciutat atape\u00efda dins les muralles.<\/p>\n La primera casa que es va construir a l’Eixample, o almenys la primera que va tenir llic\u00e8ncia d’obres, va ser La Carboneria. \u00c9s de 1864 i encara est\u00e0 a Urgell amb Floridablanca. Durant molts anys va ser una casa ocupada, i l’Ajuntament la va salvar<\/a> l’any passat de l’enderroc que proposaven els seus propietaris. Fixeu-vos que estreta i baixa si es compara amb les cases ve\u00efnes.<\/p>\n Del mateix 1864 s\u00f3n les anomenades Cases Cerd\u00e0 (pel seu propietari, no per l’Ildefons). Encara existeixen a Consell de Cent amb Roger de Ll\u00faria, i ara s\u00f3n un hotel.<\/p>\n El Passatge Permanyer tamb\u00e9 \u00e9s de 1864 i molt m\u00e9s angl\u00e8s.<\/p>\n A Girona amb Diputaci\u00f3, al costat de casa seva, tamb\u00e9 hi ha un dels primers edificis. En aquest cas de 1865, com es veu a la foto.<\/p>\n De fet tota aquesta zona va ser la primera que es va edificar, com es pot veure en aquest pl\u00e0nol de 1870.<\/p>\n Menci\u00f3 a part mereix el Passeig de Gr\u00e0cia, que era l’antic cam\u00ed que portava al poble de Gr\u00e0cia. Des de mitjans del XIX es va ajardinar i es va convertir en una zona d’oci, amb teatres, sala de balls i fins i tot una muntanya russa. Eren els Camps Elisis, coneguts com els Campos<\/em>.<\/p>\n Costa d’imaginar com devia ser tot aquell Eixample sense edificis, i nom\u00e9s fa 150 anys!<\/p>\n Al Passeig de Gr\u00e0cia s’hi van construir els grans edificis modernistes al voltant del 1900. Jo soc m\u00e9s de l\u00ednies rectes aix\u00ed que una mica ni fu ni fa, per\u00f2 s’ha de recon\u00e8ixer que formen part indissociable de Barcelona.<\/p>\n <\/p>\n Parlant de Gaud\u00ed, la Sagrada Familia es va comen\u00e7ar a construir el 1882. Aquestes fotos de 1896 i 1915 em fan gr\u00e0cia no tan pel temple sin\u00f3 per com era la zona en aquells moments.<\/p>\n I aix\u00ed, durant gaireb\u00e9 un segle, s’acaba edificant tot l’Eixample. Es mant\u00e9 en ess\u00e8ncia la quadr\u00edcula planificada per\u00f2 sense ocupar tota l’extensi\u00f3 prevista (en principi havia d’arribar fins el Bes\u00f3s). La burgesia ja tenia per fi el seu barri, especialment entre Balmes i Passeig de Sant Joan (la Dreta de l’Eixample).<\/p>\n A mi no em desagrada i entenc que respon a una mena d’utopia racionalista i igualit\u00e0ria, per\u00f2 certament no va aconseguir la igualitat i per mi li falten elements que trenquin la montonia i li donin una mica de vida. Ni que sigui algun parc o placeta tranquila. I aix\u00f2 que el nou centre fos la Pla\u00e7a de les Gl\u00f2ries no ho hem acabat d’aconseguir \ud83d\ude09<\/p>\n Si la quadr\u00edcula es va mantenir b\u00e0sicament com s’havia planficat, la densitat d’edificaci\u00f3 es va anar incrementant. \u00c9s possible que la planificada fos massa baixa per les necessitats de creixement de la ciutat, per\u00f2 l’especulaci\u00f3 dels propietaris segur que hi va tenir alguna cosa a veure. En primer lloc es comen\u00e7a a ampliar la fond\u00e0ria dels edificis, despr\u00e9s es permet construir a baixa al\u00e7ada dins la mansana (tallers i similars) fins que finalment es permet construir a tots quatre laterals. I els jardins, si els han buscat, mai m\u00e9s els han trobat.<\/p>\n L’al\u00e7ada tamb\u00e9 s’incrementa (les famoses \u00abremuntes\u00bb) de 16 a 20 metres, amb l’argument que si l’amplada del carrer \u00e9s de 20 metres, el sol a 45 graus continuar\u00e0 il\u00b7luminant tot l’edifici. Entre aix\u00f2 i fent els sostres una mica m\u00e9s baixos es podien guanyar un parell de pisos. Despr\u00e9s apareixen els \u00e0tics i sobre\u00e0tics, amb la fa\u00e7ana m\u00e9s retirada per mantenir l’entrada de sol.<\/p>\n I aix\u00ed anar fent caixa.\u00a0Si us hi fixeu hi ha molt\u00edssims edificis a l’Eixample amb aquesta estructura.<\/p>\n La nomenclatura dels carrers tamb\u00e9 es modifica, passant dels n\u00fameros i lletres de Cerd\u00e0 (un racionalista) als noms actuals proposats per Victor Balaguer<\/a>\u00a0el 1864. N’hi ha de dedicats als territoris de la Corona d’Arag\u00f3 (Val\u00e8ncia, Mallorca, Arag\u00f3…), a institucions (les Corts Catalanes, la Diputaci\u00f3, el Parlament o el Consell de Cent), personatges (Balmes, Aribau, Muntaner, Casanova…) o fets hist\u00f2rics com Bail\u00e9n, Lepant, Bruc o Casp. Jo hagu\u00e9s sigut m\u00e9s de n\u00fameros i lletres, la veritat, que aix\u00f2 dels noms sempre porta discussions. Per exemple la Gran Via Diagonal (com l’anomenava Cerd\u00e0) es va dir 14 d’abril durant la Rep\u00fablica i General\u00edsimo Franco durant la dictadura.<\/p>\n L’Eixample que va dissenyar Cerd\u00e0 s’extenia per tot el pla de Barcelona fins a trobar-se amb els municipis ve\u00efns. El 1897 es van annexionar a Barcelona els pobles de Les Corts de Sarri\u00e0, Gr\u00e0cia, Sant Andreu del Palomar, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Mart\u00ed de Proven\u00e7als (el Manchester catal\u00e0) i Santa Maria de Sants. Horta s’afegeix el 1904 i Sarri\u00e0 el 1921. D’aquesta manera ja queda configurada la Barcelona actual, amb una ciutat vella, el seu eixample i una s\u00e8rie de barris que corresponen a antics municipis independents.<\/p>\n De la primera casa que hi va haver on ara tenim la feina se’n sap poca cosa. No n’he pogut trobar cap foto, per\u00f2 es diu que complia amb tots els criteris del Pla Cerd\u00e0 original: estreta (fixeu-vos per exemple en la Carboneria m\u00e9s amunt) i relativament baixa. La foto m\u00e9s propera que he aconseguit \u00e9s de la construcci\u00f3 de la Universitat, que va durar de 1863 a 1882. Que diferent era tot.<\/p>\n En canvi el 1906, quan es va empedrar la Gran Via a la Pla\u00e7a Universitat, ja era tot molt m\u00e9s reconeixible.<\/p>\n Sigui com sigui aquella primera casa de la nostra cantonada es va enderrocar el 1901 per construir-hi la Casa Bonet, en el que en aquell moment era el Carrer Corts 239. Quina mania amb les assimetries.<\/p>\n L’edifici era propietat de Joaquim Bonet<\/a>.<\/p>\n Que resulta que era un eminent obstetra de dones de classe alta, deg\u00e0 de la Facultat de Medicina entre 1902 i 1905, rector de la Universitat de Barcelona entre 1905 i 1913 (es va fer la casa prop de la feina) i president del Col\u00b7legi de Metges entre 1905 i 1910. Lo millor de cada casa. Per si fos poc, el 1901 el van fer Bar\u00f3 de Bonet.\u00a0Amb tot aix\u00f2 ja s’ent\u00e9n que es pogu\u00e9s pagar aquesta casa \ud83d\ude09<\/p>\n Els dies 16, 17 i 18 de mar\u00e7 de 1938 Barcelona va patir els pitjors bombardejos de la guerra, que van deixar entre 900 i 1300 morts. L’aviaci\u00f3 italiana seguia fent proves per la gran guerra, i aquells dies van practicar el\u00a0bombardeig de saturaci\u00f3<\/a>: moltes bombes en caiguda lliure sobre una mateixa zona. L’\u00fanic objectiu era causar p\u00e0nic entre la poblaci\u00f3 civil.<\/p>\n El dia 17 al migdia una de les bombes va caure sobre un cami\u00f3 que transportava explosius i que en aquell moment passava just per la cantonada de Balmes amb Gran Via.<\/p>\n L’explosi\u00f3 es va sentir a tota la ciutat i va aixecar una columna de fum de 250 metres.<\/p>\n La casa Bonet va quedar totalment destruida.<\/p>\n Es coneix habitualment com la bomba del Coliseum, tot i que aquest va aguantar de peu.<\/p>\n Des del 2001 hi ha un monument de record just davant.<\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/a><\/a><\/a> <\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a> <\/a><\/p>\nla casa bonet<\/h5>\n
<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a> <\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\nla bomba del coliseum<\/h5>\n
<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a> <\/a><\/p>\n<\/a><\/a><\/p>\n<\/a> <\/a><\/p>\n