{"id":12961,"date":"2017-08-14T22:32:53","date_gmt":"2017-08-14T21:32:53","guid":{"rendered":"http:\/\/www.traba.org\/trabablog\/?p=12961"},"modified":"2017-08-16T08:14:41","modified_gmt":"2017-08-16T07:14:41","slug":"histories-dels-nostres-parcs-jugant-entre-romans","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/traba.org\/trabablog\/?p=12961","title":{"rendered":"hist\u00f2ries dels nostres parcs: jugant entre romans"},"content":{"rendered":"

Un dels parcs preferits de la Lola, especialment quan feia P3, \u00e9s el de la Pla\u00e7a Vuit de Mar\u00e7<\/strong>.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Mira que hi hem anat vegades, per\u00f2 fins fa poc no m’havia fixat en la paret del fons. Resulta que s\u00f3n uns arcs originals de l’aq\u00fceducte<\/strong> que portava l’aigua a la B\u00e0rcino<\/strong> romana. Van quedar al descobert quan es va enderrocar l’edifici que hi havia on ara hi ha la pla\u00e7a.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Aix\u00f2 \u00e9s el que es feia abans, aprofitar les construccions antigues per aixecar-ne de noves.<\/p>\n

L’aq\u00fceducte entrava a la ciutat romana pel que ara \u00e9s la Pla\u00e7a Nova<\/a>, on tamb\u00e9 hi ha un arc. Aquest, per\u00f2, \u00e9s de \u00abmentirijilla\u00bb: es va contru\u00efr el 1958. I mira que el fotografien!<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

La Pla\u00e7a Nova no \u00e9s ni pla\u00e7a ni nova. Es va obrir l’any 1355 enderrocant els edificis que hi havia (v\u00e9 de lluny el tema). En aquell moment no devien tenir nom, i lo de \u00abnova\u00bb ja porta m\u00e9s de 650 anys \ud83d\ude09 Durant segles va ser una pla\u00e7a com deu mana, fins que\u00a0va quedar \u00abintegrada\u00bb a l’Avinguda de la Catedral quan aquesta es va obrir despr\u00e9s de la guerra. La separaci\u00f3 te\u00f2rica entre les dues la marca el poema visual de Joan Brossa, que no s\u00e9 perqu\u00e8 sempre m’ha agradat.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

I \u00e9s on fem la cursa de l’escola.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Abans d’aix\u00f2, sempre havia sigut el centre del barri de la Catedral, i encara ara s’hi celebra la Festa Major de Sant Roc , que \u00e9s la m\u00e9s antiga de Barcelona (es fa des de 1589!). Justament aquests dies estem de festa.<\/p>\n

\"\"<\/a> \"\"<\/a>\"\"<\/a>\"\"<\/a>
\n\"\"<\/a><\/p>\n

Les dues torres que es veuen s\u00f3n les d’una de les portes d’entrada a la ciutat romana, reconstru\u00efdes al segle XII sobre la base romana. L’arc que les unia es va enderrocar el 1822. M\u00e9s endavant, el 1928, s’hi van afegir finestres coronelles<\/a>\u00a0(les que es veuen dalt de tot) per fer-les semblar m\u00e9s medievals (en el context que ja vam parlar<\/a> de \u00abgotificaci\u00f3\u00bb del barri de la Catedral).<\/p>\n

\u00c9s constant aquesta din\u00e0mica de destrucci\u00f3 o reutilitzaci\u00f3 d’elements antics, fins que en cert moment (finals del XIX i bona part del XX) es decideix reconstruir o reinventar el passat.<\/p>\n

Per\u00f2 tornant als romans, van fundar B\u00e0rcino cap a l’any 15aC al Mont T\u00e0ber. Aqu\u00ed teniu la seva situaci\u00f3 sobre un pl\u00e0nol actual.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Com veieu la muralla passava pel costat de casa nostra, per\u00f2 on \u00e9s m\u00e9s visible \u00e9s a l’Avinguda Catedral (on hi ha l’arc fals) i a la banda de la Via Laietana (carrers Tapineria i Sotstinent Navarro). Si un dia teniu temps, \u00e9s entretingut passejar-hi i veure com es va utilitzar la muralla per aixecar-hi nous edificis a sobre.<\/p>\n

\"\"<\/a>\"\"<\/a><\/p>\n

Tamb\u00e9 n’hi ha un fragment a la Pla\u00e7a Frederic Mar\u00e9s, que \u00e9s el pati de secund\u00e0ria de l’escola.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Els romans eren gent ordenada. L’estructura de la ciutat era la dels Castrum o campaments militars, amb dos carrers principals en forma de creu. El Cardo maximus<\/strong> creuava la ciutat de nord a sud (d’esquerra a dreta del mapa) pel que ara s\u00f3n els carrers Llibreteria i Call (l’eix Ferran – Jaume I – Princesa es va obrir durant el segle XIX), amb una porta a cada punta (Porta Principalis SInistra i Dextra). La Via Augusta (la de veritat, no la d’ara) connectava per aqu\u00ed amb Roma per una banda i amb Tarragona per l’altra.<\/p>\n

El\u00a0Decumanus maximus<\/strong> creuava d’est a oest pel que ara s\u00f3n el Carrer del Bisbe i Ciutat \/ Regomir. Anava des de la Porta Praetoria (la que hem vist a la Pla\u00e7a Nova, que despr\u00e9s es va anomenar Porta del Bisbe) fins a la Porta Decumana.\u00a0<\/i>Aquesta darrera porta estava en un dels llocs preferits per jugar de la Lola i el Bruno: el Pati Llimona<\/strong>, on fan una ludoteca cada divendres. Per nens…<\/p>\n

\"\"<\/a>\"\"<\/a><\/p>\n

I tamb\u00e9 per pares \ud83d\ude42<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

L’edifici \u00e9s del segle XIII, construit sobre la muralla romana. A la planta baixa hi ha una part de la Porta Decumana, que era per on entraven totes les mercaderies que arribaven per mar.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Es conserva nom\u00e9s un dels arcs laterals per on entraven els vianants, per\u00f2 originalment tenia un arc central per carros i dos laterals per vianants. Fins el segle XIX tenia aquest aspecte, per\u00f2 es va acabar endorracant com l’arc de al Pla\u00e7a Nova.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Just fora de la muralla hi havia unes termes portu\u00e0ries que tamb\u00e9 es conserven al Pati Llimona.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Molts divendres sortint d’all\u00e0 anem a prendre una cervesa a la Pla\u00e7a del Traginers<\/strong>.<\/p>\n

\"\"<\/a>\"\"<\/a><\/p>\n

On hi ha una torre de la muralla romana.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Al costat del Pati Llimona hi ha la Capella de Sant Crist\u00f2fol<\/strong>, que es va construir l’any 1503 integrada a la muralla romana, i es va refer totalment el 1899. Fa poc passejant per all\u00e0 ens vam trobar amb aix\u00f2.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Resulta que Sant Crist\u00f2fol \u00e9s el 10 de juliol, i \u00e9s tradici\u00f3 que el moss\u00e8n beneeixi els vehicles.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Per\u00f2 tornant als romans, on es creuaven els dos carrers principals hi havia el F\u00f2rum<\/strong> o pla\u00e7a p\u00fablica, per sobre del que ara \u00e9s Llibreteria i Pla\u00e7a Sant Jaume (que no es va obrir fins el XIX). Aquest era el punt m\u00e9s alt del Mont T\u00e0ber, si us hi fixeu tots els carrers que hi arriben fan pujada cap all\u00e0. Al F\u00f2rum hi havia el Temple d’August<\/strong>, del que es conserven 4 columnes a la seu del Centre Excursionista de Catalunya del Carrer.Parad\u00eds.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Que, com no, \u00e9s un exemple m\u00e9s de la \u00abgotificaci\u00f3\u00bb del barri (en aquest cas de 1905).<\/p>\n

\"\"<\/a>\"\"<\/a><\/p>\n

En realitat, com diu la placa de l’entrada, el cim del Mont T\u00e0ber \u00e9s aqu\u00ed. Quasi 17m!<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Un cop dins…<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Al seu pati, en un espai estranyament tranquil i sense ning\u00fa que vigili, hi trobem aix\u00f2.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Les 3 columnes que fan cantonada s\u00f3n originals i estan on sempre havien estat. La quarta \u00e9s una barreja de dues columnes que es van trobar en una casa del Carrer Llibreteria, i va venir a parar aqu\u00ed despr\u00e9s d’un temps a la Pla\u00e7a del Rei (on, per cert, hi ha un jaciment rom\u00e0 que es pot visitar).<\/p>\n

Per\u00f2 aquest post havia de ser sobre els nostres parcs. Resulta que no nom\u00e9s a Vuit de Mar\u00e7 i al Pati Llimona \u00a0hi ha romans. Sota la Pla\u00e7a Sant Miquel<\/strong>.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Hi ha enterrades unes termes romanes, per\u00f2 no es poden visitar. Sobre seu hi havia l’Esgl\u00e9sia de Sant Miquel, de 1147, una de les m\u00e9s antigues de la ciutat. De fet el terra de l’esgl\u00e9sia era un mosaic de les termes que ara es conserva al Museu d’Arqueologia.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Parlo en passat perqu\u00e8 l’esgl\u00e9sia es va enderrocar l’any 1869 per poder ampliar l’Ajuntament. La fa\u00e7ana principal es va transportar al carrer Ample, on ara fa de fa\u00e7ana lateral de l’Esgl\u00e9sia de la Merc\u00e8. Diuen que encara es pot veure la numeraci\u00f3 amb qu\u00e8 es van marcar les pedres en transportar-les, per\u00f2 nosaltres mai ho hem aconseguit veure.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

El campanar es va incorporar a l’actual Esgl\u00e9sia de la Concepci\u00f3 del Carrer Arag\u00f3, que en realitat era el monestir de Junqueres (del carrer Junqueres, clar) que es va moure cap all\u00e0 el 1871 quan el futur Eixample encara eren camps. Barcelona \u00e9s ple d’edificis viatgers!<\/p>\n

Per acabar amb els nostres parcs, al costat del de la Pla\u00e7a Vila de Madrid<\/strong>.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Hi ha una via sepulcral romana. Els morts no es podien enterrar dins les muralles, i s’enterraven al voltant dels camins que sortien de la ciutat.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

S’ha conservat especialment b\u00e9 perqu\u00e8 en ser abandonada de seguida va quedar sota terra, i els seus materials no es van poder reutilitzar en altres construccions com va passar en molts altres casos.<\/p>\n

Per tant estem rodejats de restes romanes, ja siguin a la vista o amagades dins d’altres construccions. Incl\u00fas al costat de casa es poden visitar les restes d’una casa romana, en un altre lloc on no hi ha mai ning\u00fa.<\/p>\n

\"\"<\/a>\"\"<\/a>\"\"<\/a><\/p>\n

Rosa rosa rosam, rosae rosae rosa!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Un dels parcs preferits de la Lola, especialment quan feia P3, \u00e9s el de la Pla\u00e7a Vuit de Mar\u00e7. Mira que hi hem anat vegades, per\u00f2 fins fa poc no…<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":13114,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"footnotes":""},"categories":[129],"tags":[130],"class_list":["post-12961","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-histories","tag-histories"],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/traba.org\/trabablog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/12961","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/traba.org\/trabablog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/traba.org\/trabablog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/traba.org\/trabablog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/traba.org\/trabablog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=12961"}],"version-history":[{"count":46,"href":"http:\/\/traba.org\/trabablog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/12961\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":13200,"href":"http:\/\/traba.org\/trabablog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/12961\/revisions\/13200"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/traba.org\/trabablog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/13114"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/traba.org\/trabablog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=12961"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/traba.org\/trabablog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=12961"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/traba.org\/trabablog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=12961"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}