{"id":12963,"date":"2017-08-19T08:52:53","date_gmt":"2017-08-19T06:52:53","guid":{"rendered":"http:\/\/www.traba.org\/trabablog\/?p=12963"},"modified":"2018-02-10T19:25:00","modified_gmt":"2018-02-10T18:25:00","slug":"histories-dels-nostres-gegants-el-mustafa-lelisenda-i-els-comunistes","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/traba.org\/trabablog\/?p=12963","title":{"rendered":"hist\u00f2ries dels nostres gegants: el mustaf\u00e0, l’elisenda i els comunistes"},"content":{"rendered":"

A casa seguim estrictament dues tradicions: l’ou com balla<\/a>\u00a0i els gegants del Pi. Totes dues tenen un origen com\u00fa en la celebraci\u00f3 de Corpus Christi<\/a><\/strong>, una festa cat\u00f2lica instaurada el 1262 i que es celebra 60 dies despr\u00e9s del diumenge sant, sempre en dijous.<\/p>\n

Barcelona va ser de les primeres ciutats que va celebrar Corpus amb una process\u00f3, que es fa almenys des de 1320. Durant segles va ser la festa m\u00e9s important de la ciutat (tres jueves hay en el a\u00f1o que relucen m\u00e1s que el sol: Jueves Santo, Corpus Christi y el d\u00eda de la Ascensi\u00f3n<\/em>).<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Encara avui surten a passejar.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

L’ou com balla<\/strong> est\u00e0 documentat a la Catedral com a m\u00ednim des de 1440, i \u00e9s una tradici\u00f3 de Corpus b\u00e0sicament a Barcelona.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Altres festes que es fan per Corpus s\u00f3n la Patum de Berga o les catifes de flors de Sitges.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Evidentment l’origen de la process\u00f3 \u00e9s religi\u00f3s, per\u00f2 de seguida s’hi van afegir altres representacions que poc a poc van anar evolucionant cap a un seguici popular que \u00e9s l’origen de les cercaviles actuals de moltes festes majors.<\/p>\n

Un d’aquests elements s\u00f3n els gegants<\/strong>, que es van originar al voltant de la process\u00f3 de Corpus. El primer gegant documentat a Europa \u00e9s un Goliat a la process\u00f3 de Barcelona de l’any 1424.<\/p>\n

El m\u00f3n dels gegants, un cop hi intentes entrar una mica, est\u00e0 ple de protocols i jerarquies que no sempre s\u00f3n f\u00e0cils d’entendre. El que est\u00e0 clar \u00e9s que l’actual Seguici Popular de Barcelona<\/a>, que \u00e9s el que surt en les grans ocasions (Corpus, la Merc\u00e8 i Santa Eul\u00e0lia) el formen nom\u00e9s el bestiari i tres parelles de gegants: els gegants de la ciutat, que es poden veure a la Virreina.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Els de Santa Maria del Mar.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

I els gegants del Pi<\/strong>, que s\u00f3n \u00abels nostres<\/strong>\u00ab, originats a la\u00a0Bas\u00edlica de Santa Maria del Pi.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Si anem una mica enrera, recordareu que vam deixar una B\u00e0rcino emmurallada<\/a>. Amb el pas del temps van anar sorgint nous nuclis de poblaci\u00f3 fora de les muralles romanes, al voltant de monestirs o camins. Eren nuclis rurals anomenats \u00abvilanoves<\/strong>\u00ab, com la dels Arcs (al voltant de l’aq\u00fceducte), \u00a0la del Mercadal (pla\u00e7a de l’\u00c0ngel), la del Mar (la Ribera), la de Sant Pere, la de Santa Anna o la del Pi. Tota aquesta zona \u00e9s la que despr\u00e9s quedaria dins la primera muralla medieval<\/strong> (tamb\u00e9 dita de Jaume I), constru\u00efda a finals del segle XIII. La muralla tancava el que ara seria Llu\u00eds Companys, Ronda Sant Pere i la Rambla.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

En concret la Vilanova del Pi\u00a0creix a partir de l’esgl\u00e9sia del Pi<\/strong>, que est\u00e0 documentada des de l’any 987, per\u00f2 en la seva actual forma g\u00f2tica \u00e9s del segle XIV. Sempre m’ha semblat un lloc agradable, sobretot fora de les hores punta.<\/p>\n

\"\"<\/a>\"\"<\/a>\"\"<\/a>\"\"<\/a>\"\"<\/a>\"\"<\/a>
\n\"\"<\/a><\/p>\n

La rosassa central \u00e9s de 1943, ja que l’original va ser destru\u00efda durant l’assalt i incendi de l’esgl\u00e9sia el 1936.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

En una de les parets exteriors hi ha una pintada de 1937, de quan es feien amb quitr\u00e0 i bon lletra. Evidentment es va tapar durant la dictadura, i s’ha restaurat fa poc.<\/p>\n

\"\"<\/a>
\n\"\"<\/a><\/p>\n

La primera menci\u00f3 als seus gegants <\/strong>\u00e9s del 1601 per la canonitzaci\u00f3 de Ramon de Penyafort<\/a>, tot i que en aquell moment es parla d’un gegant vestit de guerrer cristi\u00e0; en la seva forma actual semblen ser de 1772. Durant els segles XVII, XVIII i XIX hi ha molt\u00edssimes refer\u00e8ncies a la seva participaci\u00f3 a la process\u00f3 de Corpus i altres festivitats, fins que el 1870 s’abandonen a les golfes del campanar. No \u00e9s fins l’any 1959 que es recuperen i restauren, i tornen a sortir per primer cop el 12 de juny de 1960.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

El 1985 (25 anys despr\u00e9s de la recuperaci\u00f3) s\u00f3n batejats com a Mustaf\u00e0<\/strong> i Elisenda<\/strong>, el 1986 s’estrena una r\u00e8plica del gegant i el 1987 de la geganta. Aquestes r\u00e8pliques<\/strong> s\u00f3n les que s’utilitzen des de llavors.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Les r\u00e8pliques es guarden a la casa dels entremesos<\/a> junt amb la resta de gegants de Ciutat Vella.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Els gegants originals es guarden a l’entrada de l’esgl\u00e9sia, on anem sovint a veure’ls amb els nens. Viuen amb els seus amics els gegants petits del Pi, l’Oriol<\/strong> i la Laia<\/strong>, que s\u00f3n del 1780 (tamb\u00e9 hi ha r\u00e8pliques a la casa dels entremesos, per\u00f2 amb vestits diferents).<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Aquests gegants originals van tornar a sortir el 2010 per commemorar els 50 anys de la recuperaci\u00f3. Els devia agradar, perqu\u00e8 des del 2011 surten per\u00f2 nom\u00e9s una vegada a l’any, per fer un \u00fanic ball (el del gegant del pi, clar) despr\u00e9s del preg\u00f3 de la Festa Major de Sant Josep Oriol<\/strong>.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Aquesta festa es celebra a finals de mar\u00e7 i vindria a ser la nostra festa major. Tot i que va comen\u00e7ar el 1995, t\u00e9 coses curioses com la Passejada dels Oriols<\/strong>, on nom\u00e9s surten els gegants masculins del barri, incl\u00f2s el Felip de l’escola (un mes abans, per Santa Eul\u00e0lia, passegen les Laies).<\/p>\n

\"\"<\/a>\"\"<\/a>\"\"<\/a><\/p>\n

Els nens porten una ofrena pel sant.<\/p>\n

\"\"<\/a>\"\"<\/a>\"\"<\/a>\"\"<\/a><\/p>\n

Que despr\u00e9s es puja al balc\u00f3, des d’on tiren monedes de xocolata.<\/p>\n

\"\"<\/a>\"\"<\/a><\/p>\n

\u00daltimament els nens del barri aprofiten per donar-li els xumets al Mustaf\u00e0.<\/p>\n

\"\"<\/a>\"\"<\/a><\/p>\n

Tot i que la Lola ens el va donar a nosaltres, i el Bruno als reis mags de l’orient \ud83d\ude42<\/p>\n