{"id":12966,"date":"2017-08-08T21:14:53","date_gmt":"2017-08-08T20:14:53","guid":{"rendered":"http:\/\/www.traba.org\/trabablog\/?p=12966"},"modified":"2017-08-09T22:34:58","modified_gmt":"2017-08-09T21:34:58","slug":"histories-de-la-nostra-escola-i-tots-haviem-perdut","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/traba.org\/trabablog\/?p=12966","title":{"rendered":"hist\u00f2ries de la nostra escola (I): tots hav\u00edem perdut"},"content":{"rendered":"

La pla\u00e7a de Sant Felip Neri<\/strong>, on hi ha la nostra escola, t\u00e9 una hist\u00f2ria prou dram\u00e0tica.<\/p>\n

En \u00e8poca medieval era un cementiri<\/strong>. En la darrera intervenci\u00f3 arqueol\u00f2gica<\/a> que s’hi va realitzar (2011) es va documentar que a dos pams sota terra est\u00e0 ple de \u00abrestes \u00f2ssies humanes inconnexes\u00bb. Comencem b\u00e9.<\/p>\n

L’any 1673 s’hi va construir la casa\u00a0convent<\/strong> de la\u00a0Congregaci\u00f3 de l’Oratori<\/a>, fundada per l’itali\u00e0 Felip Neri al segle XVI i m\u00e9s coneguts com a felipons<\/strong>. Es tracta de congregacions de sacerdots i seglars que no estan lligats per cap vot, i que funcionen de manera aut\u00f2noma. Des d’aquell moment viuen en aquest edifici, on dina la Lola cada dia. Uns anys m\u00e9s tard, al voltant del 1750, van construir l’esgl\u00e9sia<\/strong> de Sant Felip Neri per poder resar com d\u00e9u mana. Sembla que \u00e9s un dels pocs edificis d’estil barroc de Barcelona.<\/p>\n

Aqu\u00ed teniu la casa de l’oratori a l’esquerra i l’esgl\u00e9sia a la dreta.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Un dels quadres que hi ha dins l’esgl\u00e9sia presenta un Felip Neri amb la cara d’Antoni Gaud\u00ed<\/strong>. Sembla que l’arquitecte anava cada dia a l’esgl\u00e9sia, i el pintor Joan Llimona li va demanar perm\u00eds per pintar el quadre amb el seu rostre. Gaud\u00ed baixava cap a la pla\u00e7a com cada tarda quan va morir atropellat per un tramvia el 1926.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Despr\u00e9s del cop d’estat<\/strong> de 1936, els felipons van fugir per evitar repres\u00e0lies. Durant la guerra l’esgl\u00e9sia es va utilitzar com a magatzem d’objectes de valor. El convent es va convertir en un centre d’acollida<\/strong> de nens orfes, amb pares al front o de fam\u00edlies que no se’n podien fer c\u00e0rrec. Molts d’ells eren d’Alcal\u00e1 de Henares.<\/p>\n

Hi ha diverses fotos de setembre de 1936<\/strong> amb els nens jugant a la pla\u00e7a, igual que ara ho fa la Lola amb els seus amics.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

O dinant a la mateixa sala on dina ella.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Durant la guerra, l’aviaci\u00f3 legion\u00e0ria italiana<\/a>, amb base a Mallorca, va ser l’encarregada de bombardejar Barcelona en suport al b\u00e0ndol franquista. Molts dels atacs no tenien cap objectiu militar, sin\u00f3 que es dirigien contra la poblaci\u00f3 civil per atemorir-la. A la ciutat es van construir m\u00e9s d’un miler de refugis antiaeris<\/strong>. El soterrani de l’esgl\u00e9sia es feia servir com un d’aquests refugis, tot i no estar preparat. Era el refugi n\u00famero 1,\u00a0\u00a0on s’amagaven els nens acollits i els ve\u00efns del barri en cas de bombardeig.<\/p>\n

El 30 de gener de 1938<\/strong> era diumenge. A les 9 del mat\u00ed va comen\u00e7ar un bombardeig a la zona de la Catedral i la Pla\u00e7a Nova. Una de les bombes va caure a l’esgl\u00e9sia, enfonsant el terra i destruint el refugi del soterrani. Hi van morir totes les persones que s’hi havien amagat. A les 11:20h, quan s’estava desescombrant la zona i atenent els ferits, hi ha haver un segon atac a la mateixa pla\u00e7a. En total hi van morir com a m\u00ednim unes quaranta persones, la meitat d’elles nens. Probablement el n\u00famero de morts va ser m\u00e9s alt.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Aqu\u00ed teniu un reportatge de l’any 2008 sobre el bombardeig. S\u00f3n 30 minuts que crec que val la pena veure i recordar. Paci\u00e8ncia que a vegades falla.<\/p>\n

<\/object><\/div>\n

Avui encara es poden veure els efectes de la metralla a tota la part baixa de l’esgl\u00e9sia. Els nens aprofiten els forats per jugar i escalar.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Com han canviat les coses en 80 anys. Que lluny sembla, per\u00f2 en realitat fa 4 dies. Els ho haurem d’anar explicant poc a poc.<\/p>\n