![\"DSCF1779\"](\"http:\/\/www.traba.org\/trabablog\/wp-content\/uploads\/2013\/06\/DSCF1779.jpg\")
<\/p>\nVivint a Ciutat Vella \u00e9s f\u00e0cil anar a passar el dia a Montjuic, i sempre \u00e9s un bon plan. Es pot menjar o pendre algo a la Caseta del Migdia.<\/p>\n
<\/p>\n
Baixar pels tobogans del Passeig dels Cims.<\/p>\n
Fer un p\u00edcnic als Jardins de Moss\u00e8n Cinto Verdaguer.<\/p>\n O jugar als Jardins de Joan Brossa, on entre 1966 i 1998 hi va haver el Parc d’Atraccions. Aquests s\u00f3n els millors, ll\u00e0stima que \u00faltimament ens han tret els greatest hits: la tirolina on mai hi havia ning\u00fa i el parc de les cordes :\/<\/p>\n M’ha fet gr\u00e0cia aquest post de 2008<\/a>\u00a0on ja f\u00e8iem el mateix que ara, sembla que som gent de costums \ud83d\ude42<\/p>\n Per\u00f2 el que m\u00e9s m’impressiona de Montju\u00efc \u00e9s que \u00e9s dels llocs on es pot visualitzar el canvi brutal entre els anys 20 i els anys 30 del segle passat.<\/p>\n Si l’Exposici\u00f3 Universal<\/strong> de 1888 havia servit per rehabilitar la zona de la Ciutadella, la de 1929<\/strong> va servir per edificar Montju\u00efc.<\/p>\n Pel recinte principal es va construir la Pla\u00e7a Espanya, l’Avinguda Maria Cristina amb els seus pavellons, la Font M\u00e0gica i el Palau Nacional.<\/p>\n El Pavell\u00f3 Alemany<\/strong>\u00a0de l’Exposici\u00f3, prop de la Font M\u00e0gica, \u00e9s un dels meus edificis preferits de Barcelona. El va dissenyar\u00a0Mies van der Rohe<\/a>\u00a0i a la resta del m\u00f3n se’l coneix com a Barcelona Pavilion<\/a>. La majoria de gent prefereix el Palau Nacional i la Font, aix\u00ed que sol estar prou tranquil.<\/p>\n Fa poc vaig descobrir que el que tenim ara \u00e9s una reproducci\u00f3, ja que l’original es va enderrocar en acabar l’Exposici\u00f3.<\/p>\n La reconstrucci\u00f3, per iniciativa d’Oriol Bohigas<\/a>, es fa va entre 1983 i 1986 en el seu empla\u00e7ament original a partir de fotos i pl\u00e0nols. El problema \u00e9s que durant els anys 70, just davant seu s’havia construit l’edifici de l’Instituto Nacional de Industria.<\/p>\n L’edifici es va utilitzar per a tasques organitzatives dels Jocs Ol\u00edmpics, i va ser enderrocat el 1993 per recrear l’entorn original del Pavell\u00f3 Alemany.<\/p>\n Altres equipaments de Montjuic construits per l’Exposici\u00f3 de 1929 van ser el Teatre Grec, el Poble Espanyol i dues instal\u00b7lacions que es recuperarien anys m\u00e9s tard pels Jocs Ol\u00edmpics de 1992: l’Estadi i les Piscines de Montju\u00efc. Les Picornell s\u00f3n de 1970, i el Sant Jordi es va fer pels Jocs.<\/p>\n Per l’Exposici\u00f3 tamb\u00e9 es va inaugurar el Funicular de Montjuic.<\/p>\n En aquell moment tenia un segon tram que arribava fins al Castell de Montjuic, del segle XVII. Aquest tram ara es pot fer caminant o en telef\u00e8ric (car\u00edssim).<\/p>\n No confondre amb el telef\u00e8ric del port, que aquest s\u00ed que es va fer el 1929 per arribar a Miramar. All\u00e0 es va construir l’edifici que despr\u00e9s serien els estudis de TVE i que ara \u00e9s un hotel de luxe.<\/p>\n Hi havia un altre funicular, molt curt, que permetia pujar al Palau Nacional.<\/p>\n Del que ara nom\u00e9s es conserva l’arc.<\/p>\n Per\u00f2 com sempre, l’Exposici\u00f3 es va fer servir per incorporar altres millores a la ciutat. Una d’elles va ser l’inici de la construcci\u00f3 del metro, operat en aquell moment per dues empreses diferents. Per una banda el Gran Metro<\/strong>, que tenia forma de Y amb dues l\u00ednies que compartien un tram com\u00fa. El 1924 es va inaugurar l’anomenada l\u00ednia I, que correspon a l’actual L3, entre Lesseps i Liceu. Dos anys m\u00e9s tard, el 1926, s’inaugurava la l\u00ednia II, actual L4, que aprofitava el tram Lesseps-Arag\u00f3 (ara Passeig de Gr\u00e0cia) i des d’all\u00e0 anava fins a Jaume I (fins a Correus a partir de 1934, que ja no existeix). Per tant el Gran Metro baixava de Lesseps fins a Liceu o Correus.<\/p>\n I per altra banda hi havia el Metro Transversal<\/strong>, inaugurat el 1926 i que correspon a l’actual L1, que en aquell moment tenia nou parades entre Bordeta (ja no existeix) i Catalunya. El 1932 arribaria a Arc de Triomf i el 1933 fins a Marina.<\/p>\n Tamb\u00e9 es va soterrar el tren de Sarri\u00e0, es va generalitzar l’enllumenat el\u00e8ctric, es va edificar la Pla\u00e7a Catalunya i es va millorar l’asfaltat de molts carrers, es van remodelar l’Ajuntament i la Generalitat, i es va construir l’Estaci\u00f3 de Fran\u00e7a o l’edifici de la Telef\u00f2nica.<\/p>\n Tot plegat donava una sensaci\u00f3 de modernitat i cert optimisme en el futur. Segur que no tot era tan fant\u00e0stic, comen\u00e7ant perqu\u00e8 est\u00e0vem en plena dictadura de Primo de Rivera<\/a> (1923-1930). Durant la celebraci\u00f3 de l’Exposici\u00f3 va tenir lloc el crac del 29<\/a>, i les condicions laborals dels treballadors que van participar a les obres, molts d’ells vinguts d’altres llocs d’Espanya, tampoc serien les millors.<\/p>\n Sigui com sigui els anys 30 que arribaven van ser molt convulsos. Van comen\u00e7ar amb la dictablanda<\/a> de 1930, la il\u00b7lusi\u00f3 per la proclamaci\u00f3 de la rep\u00fablica<\/a> el 1931, el Bienni Reformista d’Aza\u00f1a<\/a> i el Bienni Negre de Lerroux<\/a> i la CEDA<\/a>, la revoluci\u00f3 d’Ast\u00faries<\/a>\u00a0de 1934 i els fets del 6 d’octubre<\/a>\u00a0que van acabar amb Companys<\/a> a les pres\u00f3, la vict\u00f2ria del Frente Popular<\/a>\u00a0a les eleccions de febrer de 1936, el cop d’estat<\/a> del 18 de juliol, la revoluci\u00f3<\/a>\u00a0posterior (per dir alguna cosa) a les zones republicanes, els fets de maig<\/a> de 1937, la derrota final de la rep\u00fablica el 1939 despr\u00e9s de tres anys\u00a0de guerra civil<\/a>\u00a0amb mig mili\u00f3 de morts, i els 40 anys de dictadura<\/a>\u00a0que van venir despr\u00e9s. Quasi res. El context internacional no era massa millor, amb l’arribada de Hitler al poder el 1933 i l’inici de la segona guerra mundial<\/a> el 1939.<\/p>\n A Montjuic mateix hi ha alguns escenaris d’aquest desastre. Entre el 19 i el 26 de juliol de 1936 s’havia de celebrar l’Olimpiada Popular<\/a> a l’Estadi Ol\u00edmpic, en oposici\u00f3 als Jocs Ol\u00edmpics de Berl\u00edn que es farien entre l’1 i el 16 d’agost a l’Alemanya nazi. Barcelona s’havia presentat candidata a organitzar-los, per\u00f2 el COI l’hi va donar a Berl\u00edn el 1931.<\/p>\n Evidentment es van suspendre pel cop d’estat del 18 de juliol. El\u00a0President d’Honor de l’Olimpiada Popular era el President de la Generalitat\u00a0Llu\u00eds Companys<\/a>, com va recordar Maragall nom\u00e9s comen\u00e7ar el seu discurs inaugural dels Jocs Ol\u00edmpics de 1992.<\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/www.traba.org\/trabablog\/wp-content\/uploads\/2017\/08\/IMG_4822-e1503604171195.jpg\")
<\/a><\/p>\n<\/p>\n<\/p>\n<\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a> <\/a><\/p>\n<\/a> <\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n