![\"\"](\"http:\/\/www.traba.org\/trabablog\/wp-content\/uploads\/2011\/09\/CIMG1788.jpg\")
<\/a><\/p>\nO a l’Empord\u00e0.<\/p>\n
Per tot all\u00f2 del verde de los pinos y l’amarillo de la genista. Y es que yo nac\u00ed en el Mediterr\u00e1neo.<\/p>\n Per\u00f2 Ciutat Vella tamb\u00e9 t\u00e9 les seves platges: Sant Sebasti\u00e0 (on l’hotel vela) i la Barceloneta (on acaben els carrers del barri), amb Sant Miquel entre totes dues, m\u00e9s o menys on arriba el Passeig Borb\u00f3.<\/p>\n La veritat \u00e9s que tenir una platja al costat de casa t\u00e9 les seves avantatges. Hi pots quedar amb les amigues per fer un bany a la tarda-vespre.<\/p>\n I fora de l’estiu tens un sorral enrome per tu sol, de l’hotel vela a les torres Mapfre. Em va quedar curiosa la panor\u00e0mica.<\/p>\n Evidentment les platges estan al barri de la Barceloneta<\/strong>, que \u00e9s el que ens faltava per veure de la ciutat vella despr\u00e9s del \u00abG\u00f2tic\u00bb, la Ribera i Sant Pere, i el Raval. Per\u00f2 la Barceloneta no sempre ha estat aqu\u00ed. De fet fins el segle XVIII tot el barri era sota l’aigua, i la l\u00ednia de la costa arribava fins a la Ribera.<\/p>\n La construcci\u00f3 i ampliacions del port, junt amb l’illa de Maians, van anar creant el sorral on ara hi ha el barri. El primer intent d’urbanitzaci\u00f3 va ser a principis del segle XVIII per recolocar els ve\u00efns de la Ribera a qui s’havia expulsat per construir la Ciutadella<\/a>. Es van arribar a donar t\u00edtols de propietat, amb prefer\u00e8ncia per qui tingu\u00e9s activitats relacionades amb el mar, per\u00f2 el projecte no va tirar endavant en part perqu\u00e8 la gent benestant no volia anar a viure fora muralles. Altres, sobretot pescadors, van acabar vivint en barraques o cabanes al sorral.<\/p>\n No va ser fins el 1753 que es va crear el barri, seguint el projecte de 1749 de l’enginyer Juan Mart\u00edn Cerme\u00f1o<\/a>. Planificaci\u00f3 racional, amb carrers en quadr\u00edcula i mansanes estretes i allargades.<\/p>\n <\/p>\n Totes les cases eren iguals, amb planta baixa i un sol pis. Evidentment despr\u00e9s es van anar modificant, per\u00f2 al barri encara en queda alguna com la Casa del Porr\u00f3, constru\u00efda el 1761 i restaurada el 2011.<\/p>\n Tots tenim, o almenys jo, la imatge de la Barceloneta com un barri mariner.<\/p>\n <\/p>\n Encara avui hi ha la Cofradia de Pescadors de Barcelona<\/a> al Moll del Rellotge, on es celebren dues subhastes di\u00e0ries.<\/p>\n Per\u00f2 la veritat \u00e9s que molts dels seus habitants van arribar del camp per treballar a les primeres ind\u00fastries de la ciutat. Igual que va passar amb el Raval, la Barceloneta va cr\u00e9ixer r\u00e0pidament durant el segle XIX pel proc\u00e9s d’industrialitzaci\u00f3. Eren els dos barris on encara hi havia lloc a la ciutat vella, per\u00f2 es van omplir aviat.<\/p>\n <\/p>\n De fet al propi barri s’hi va instal\u00b7lar molta ind\u00fastria. Per exemple el 1841 la\u00a0Sociedad Catalana para el Alumbrado por Gas<\/em>, precursora de l’actual Gas Natural, hi va construir la primera f\u00e0brica de gas<\/strong> de la ciutat. Digueu-me ignorant per\u00f2 fins ara no sabia la difer\u00e8ncia entre el gas ciutat<\/a> (el que es fabrica) i el gas natural<\/a> (el que v\u00e9 d’Alg\u00e8ria).<\/p>\n Es va enderrocar el 1989 i s’hi va fer el Parc de la Barceloneta. Ara nom\u00e9s queda la torre d’aig\u00fces, de 1905.<\/p>\n Al costat de la seu central de la companyia.<\/p>\n Una altra ind\u00fastria destacada del barri va ser la Maquinista Terrestre i Mar\u00edtima<\/strong>, fundada el 1855.<\/p>\n Van marxar el 1965 per\u00f2 es van descuidar l’arc de l’entrada i un carrer amb el seu nom.<\/p>\n Van anar a parar a Sant Andreu, on ara hi ha un parc i un centre comercial amb el mateix nom.<\/p>\n La Maquinista va protagonitzar, junt amb la SEAT, la Harry Walker i altres, les grans vagues<\/strong> obreres de finals del franquisme. Alguna cosa a veure hi va tenir la fam\u00edlia \ud83d\ude09<\/p>\n No era un tema que parl\u00e9ssim habitualment, per\u00f2 pocs dies abans que mor\u00eds jo ja tenia bastant avan\u00e7at aquest post i ho vam estar comentant. Era l’\u00faltim dia que vam anar al Norte i la veritat \u00e9s que ens ho vam passar b\u00e9.<\/p>\n Per\u00f2 tornem a la Barceloneta, que continua sent un barri ben agradable. Si s’eviten les zones m\u00e9s properes a la platja que semblen una mica Lloret (with all due respect), encara \u00e9s ple de carrers tranquils per passejar.<\/p>\n Amb les cases obertes, amb vivendres min\u00fascules als baixos i la roba o els ocells al carrer.<\/p>\n Per\u00f2 la nostra activitat principal a la Barceloneta sempre ha estat comprar el p\u00e0 al forn Baluard. Concretament el que es diu Barceloneta \u00e9s el millor p\u00e0 del m\u00f3n, admetr\u00e9 poques discussions sobre aquest tema \ud83d\ude09 Ja fa anys que hi anem regularment a recarregar exist\u00e8ncies.<\/p>\n I en sortir aprofitem per jugar una estona al parc de davant.<\/p>\n O anar a la platja a jugar o a prendre algo al\u00a0Santa Marta, un cl\u00e0ssic de la fam\u00edlia.<\/p>\n Aquesta mania que tenim de banyar-nos al mar<\/strong> \u00e9s relativament nova, com a molt del segle XIX. La gent rarament sabia nedar, i menys en mar obert. Per\u00f2 a mitjans del XIX es va posar de moda banyar-se al mar, sempre amb el pertinent aval m\u00e8dic. El que fins llavors sempre s’havia desaconsellat, ara ho curava tot. A les platges de la Barceloneta es van obrir els primers establiments<\/a> que permetien combinar els banys al mar amb banys en banyeres o piscines. Eren com una mena de balnearis on tamb\u00e9 es feia vida social, sempre separats per sexes i amb noms com\u00a0els banys de la Senyora Tona o de Sal\u00e9, Astillero, Sant Miquel, Sant Sebasti\u00e0, la Deliciosa, Junta de Damas, Neptuno, Pompeya, Ba\u00f1os Orientales, la Sirena o el Trit\u00f3n.<\/p>\n S’utilitzava una corda per entrar al mar.<\/p>\n Les primeres golondrinas, inaugurades el 1884, arribaven fins aquesta zona des del final de La Rambla.<\/p>\n Un dels establiments m\u00e9s emblem\u00e0tics eren els banys de Sant Sebasti\u00e0<\/a>, que van ser el primers en habilitar una zona de banys que permetia la coexist\u00e8ncia d’homes i dones. All\u00f2 dels feli\u00e7os anys 20, amb casino i tot. Quin esc\u00e0ndol!<\/p>\n Aquests establiments van ser especialment populars durant els anys 20, per\u00f2 alguns van sobreviure fins als anys 80 o incl\u00fas comen\u00e7aments dels 90. Aqu\u00ed teniu per exemple unes fotos<\/a> dels de Sant Sebasti\u00e0 del 1982 (es van enderrocar el 1988).<\/p>\n Durant molts anys hi va continuar havent trossos de platja \u00abprivats\u00bb, i la resta s’anomenava playa libre<\/em>.<\/p>\n Encara en parl\u00e0vem l’altre dia amb el Pesqueira, un amic de la fam\u00edlia i soci del Club Nataci\u00f3 Barcelona de tota la vida, que recordava que ells tenien un tros de platja fins ben b\u00e9 l’\u00e8poca dels Jocs Ol\u00edmpics.<\/p>\n Per\u00f2 a part dels establiments de bany, un altre tret caracter\u00edstic de les platges de la Barceloneta eren els merenderos on menjar peix acabat de pescar, que van acabar sent els famosos chiringuitos<\/a><\/strong> a peu de platja, molt populars a partir dels anys 50.<\/p>\n Els Jocs Ol\u00edmpics<\/strong> van comportar grans canvis per tota aquesta zona. All\u00f2 que diem sempre dels esdeveniments de Barcelona. Fins llavors la Barceloneta no tenia acc\u00e9s directe a les platges, ja que la primera l\u00ednia era plena d’edificis.<\/p>\n Aquells anys es van enderrocar i es va obrir el Passeig Mar\u00edtim.<\/p>\n Alguns d’aquests edificis devien ser magatzems o tallers, per\u00f2 junt amb aix\u00f2 es van destruir els banys i els chiringuitos, i amb ells una part de la hist\u00f2ria del barri i de la ciutat. Per exemple els Banys Orientals es van enderrocar<\/a> el 1990.<\/p>\n I els \u00faltims chiringuitos el 1994.<\/p>\n L’operaci\u00f3 es va completar el 2008 amb la construcci\u00f3 de l’hotel vela i el passeig Mare Nostrum que hi porta.<\/p>\n Fins i tot a mi, que no hi havia anat mai, em genera certa nost\u00e0lgia d’una Barcelona que ha anat desapareixent.<\/p>\n Que segur que era cutre, per\u00f2 potser ens hem passat de llarg.<\/p>\n Abans d’obrir-se el passeig a la Barceloneta, el m\u00e9s semblant que ten\u00edem era l’Escullera o Rompeolas<\/em> del port, on recordo haver anat de petit. S’hi podia arribar amb les Golondrinas<\/em>, i algun cop hi hav\u00edem anat en bici crec.<\/p>\n De nit sembla que s’hi feien altres coses \ud83d\ude09<\/p>\n Ara \u00e9s on desembarquen els creuers, i diuen que fa pocs anys s’ha millorat l’acc\u00e9s per vianants i bicicletes. Algun dia hi haurem d’anar.<\/p>\n Pels Jocs tamb\u00e9 es va rehabilitar tot el Port Vell, recuperant l’acc\u00e9s al mar tant des del Moll de la Fusta com des del de la Barceloneta (Passeig Borb\u00f3), que fins llavors estaven ocupats per tinglados (magatzems).<\/p>\n I el 1995 es va inaugurar el complex del Maremagnum al Moll d’Espanya i la rambla de mar que hi porta. A difer\u00e8ncia del Moll de la Fusta i Borb\u00f3, que estan prou b\u00e9 per passejar, el Maremagnum mai ha acabat de tenir vida fora del centre comercial.<\/p>\n \u00daltimament han renovat el Moll del Dip\u00f2sit, el que fa cantonada, i ara s’hi veuen uns barcazos impressionants. Cada cop d\u00f3na m\u00e9s la sensaci\u00f3 de ser una zona de luxe sense massa relaci\u00f3 amb l’entorn.<\/p>\n I pensar que aqu\u00ed \u00e9s on tradicionalment hi havia les \u00abpudes\u00bb, les tabernes de pescadors que no devien fer massa bona olor i que van originar els actuals restaurants del barri.<\/p>\n Una mica m\u00e9s enll\u00e0, des de davant del que ara \u00e9s l’Hospital del Mar fins al Bogatell, durant bona part del segle XX hi havia el barri de barraques del Somorrostro<\/strong>. Va arribar a tenir 6.000 barraques i 30.000 habitants, i no es va enderrocar fins el 1966. Costa d’imaginar avui en dia.<\/p>\n Aquesta foto per mi \u00e9s brutal, perqu\u00e8 a m\u00e9s \u00e9s un lloc molt reconeixible (davant de l’hospital).<\/p>\n Sembla que all\u00e0 va n\u00e9ixer Carmen Amaya cap el 1918.<\/p>\n Des del 2011 el darrer tros de la Platja de la Barceloneta es diu precisament Somorrostro per recordar el barri. Nosaltres hi jug\u00e0vem a volei.<\/p>\n De fet tot el litoral que s’extenia m\u00e9s enll\u00e0 de la Barceloneta era una barreja de barraques, zones industrials semi-abandonades (Sant Mart\u00ed, i en concret el Poblenou, havia sigut el centre industrial de la ciutat), vies de tren i abocador incontrolat.<\/p>\n El front mar\u00edtim tal com el coneixem avui tamb\u00e9 \u00e9s fruit de la rehabilitaci\u00f3 que es va fer pels\u00a0Jocs Ol\u00edmpics.<\/p>\n Es va construir la Vila Ol\u00edmpica destruint l’antic barri industrial d’Ic\u00e0ria (pels ut\u00f2pics francesos<\/a>), que en aquell moment estava mig (o del tot) abandonat.<\/p>\n Nom\u00e9s es va conservar la xemeneia de Can Folch (es veu a la foto anterior) com a s\u00edmbol\u00a0d’aquell passat industrial. En pocs llocs es deu veure tant clar el pas d’una ciutat obrera i en revolta quasi permanent (all\u00f2 de la Rosa de Foc) a una ciutat de serveis, tur\u00edstica i encantada d’haver-se conegut.<\/p>\n Es va construir el Port Ol\u00edmpic i a tot el litoral de Sant Mart\u00ed es van fer desapar\u00e8ixer les vies del tren, es van crear zona verdes i es van rehabilitar les platges.<\/p>\n Aquesta va ser l’actuaci\u00f3 urban\u00edstica m\u00e9s important dels Jocs, junt amb la construcci\u00f3 de les rondes. T\u00e9 pinta que es recordar\u00e0 durant molt temps, m\u00e9s que la Ciutadella de 1888 o el Montjuic de 1929 (tot i que haver comen\u00e7at el metro tamb\u00e9 t\u00e9 el seu m\u00e8rit).<\/p>\n La urbanitzaci\u00f3 es va completar amb la zona de Diagonal Mar durant el F\u00f2rum de les Cultures de 2004. All\u00e0 hi havia hagut el barri de barraques del Camp de la Bota, i s’hi van afusellar prop de 2.000 presos durant la postguerra i fins el 1952.<\/p>\n Per acabar us deixo un reportatge<\/a> del 30 minuts sobre els barris de barraques de Barcelona. Alguns no van despar\u00e8ixer fins just abans dels Jocs Ol\u00edmpics!<\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/a><\/a><\/p>\n<\/a><\/a><\/p>\nla barceloneta<\/h5>\n
<\/a><\/p>\n<\/a><\/a> <\/a><\/p>\n<\/a><\/a><\/a><\/p>\n<\/a><\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a> <\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/a><\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/p>\nles platges<\/h5>\n
<\/a><\/a><\/p>\n<\/a><\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/a><\/a><\/a><\/p>\n<\/a> <\/a> <\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a> <\/a> <\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\nel port<\/h5>\n
<\/a><\/a><\/p>\n<\/a>
\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\nm\u00e9s enll\u00e0 de la barceloneta<\/h5>\n
<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/p>\n<\/a> <\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n<\/a><\/p>\n