{"id":14790,"date":"2018-01-26T22:02:53","date_gmt":"2018-01-26T21:02:53","guid":{"rendered":"http:\/\/www.traba.org\/trabablog\/?p=14790"},"modified":"2018-02-03T18:56:07","modified_gmt":"2018-02-03T17:56:07","slug":"histories-de-la-meva-infancia-i-la-vida-a-la-frontera","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/traba.org\/trabablog\/?p=14790","title":{"rendered":"hist\u00f2ries de la meva inf\u00e0ncia (I): la vida a la frontera"},"content":{"rendered":"

Bona part de la meva inf\u00e0ncia va transc\u00f3rrer als voltants de la Ronda de Sant Pere<\/strong>, el carrer on vaig n\u00e9ixer. Quan dic que hi vaig n\u00e9ixer ho dic literalment, concretament al passad\u00eds del pis que ten\u00edem llogat al n\u00famero 28-30. Un edifici de 1970 amb la senyora Conxita a la porteria. L’\u00e0tic tercera, si no m’equivoco. Ho tinc associat a un senyor que venia loteria del \u00abcegus\u00bb a la vorera del davant i que tot el dia cridava \u00abpara hoooy, lottteriaaa para hoooy\u00bb<\/p>\n

\"\"<\/a>\"\"<\/a><\/p>\n

La Ronda de Sant Pere, igual que la de la Universitat i les de Sant Antoni i Sant Pau, es van construir seguint el recorregut de la muralla quan aquesta es va enderrocar a mitjans del segle XIX, i per tant actuen com a frontera entre la ciutat vella i el nou eixample. Comen\u00e7a a l’Arc de Triomf, constru\u00eft per l’Exposici\u00f3 Universal de 1888 a la Ciutadella, i arriba fins a la Pla\u00e7a Catalunya passant per la Pla\u00e7a Urquinaona.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Tota la vida la f\u00e8iem en aquesta frontera. Casa dels avis, la casa de juguets (aix\u00ed li d\u00e8iem) de sota seu i el quiosc de gelats de davant, Deportes Mart\u00edn, la granja, la farm\u00e0cia de la cantonada (mai a la Germana!), el quiosc dels cromos, la magistratura (all\u00e0 on els deien que eren comunistes, per\u00f2 seriosos i ben vestits), el Corte Ingl\u00e9s… tot era all\u00e0. Cap a dalt no pass\u00e0vem del Carrer Casp, on hi havia el despatx dels meus pares, la carnisseria i la peixateria de Girona (i el bar on la meva mare em deixava esmorzant un biquini mentre ella comprava), els xupa-xups dels colmados de Claris i Ll\u00faria, la llibreria Laie on anava amb el meu pare, el p\u00e0rquing, els babilonis de Can Roig, etc. La majoria d’aquestes botigues ja fa temps que van plegar.<\/p>\n

De fet no crec que hagu\u00e9s anat mai massa m\u00e9s amunt de la Gran Via fins que el 1985 van comprar el pis de Girona 65, on dev\u00edem anar a viure l’any seg\u00fcent. Un edifici de 1880 (segons catastre), t\u00edpic del primer Eixample. Els anteriors propietaris eren metges homeopates i l’havien comprat el 1983, per\u00f2 el van vendres dos anys despr\u00e9s perqu\u00e8 es van separar. El ve\u00ed del primer em va explicar fa poc que abans havia estat molts anys abandonat i com mig en ruines, haur\u00e9 d’investigar m\u00e9s quan hi anem a viure.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Cap a ciutat vella hi an\u00e0vem sobretot amb la Teresa i l’Eul\u00e0lia per comprar a Sant Caterina o a la baixa de Sant Pere, que \u00e9s com li hem dit sempre a Sant Pere m\u00e9s Baix (recordo comprant all\u00e0 els regals per tota la fam\u00edlia un 5 de gener). O a fer recados<\/em>\u00a0amb l’Eul\u00e0lia a la Banca Jov\u00e9 o a Correus. I algun cap de setmana passej\u00e0vem per La Rambla (s\u00ed s\u00ed, hi va haver un temps en que els barcelonins passej\u00e0vem per La Rambla) fins a Col\u00f3n o el Museu de la Cera.<\/p>\n

el barri de sant pere<\/h6>\n

La Ronda de Sant Pere rep el seu nom del barri de la ciutat vella amb el que fa frontera. El Sant Pere actual ocupa des de la Via Laietana fins a Llu\u00eds Companys, i des de la Ronda fins a Santa Caterina.<\/p>\n

El barri va n\u00e9ixer el segle X com una vilanova<\/a> a les afores de la muralla romana, i com la resta de vilanoves (dels Arcs, del Mar, etc.) va quedar inclosa a la muralla medieval que va configurar la ciutat vella actual.<\/p>\n

La vilanova de Sant Pere, com tantes altres, va sorgir al voltant d’un monestir, en aquest cas el de Sant Pere de les Puel\u00b7les. Es t\u00e9 documentaci\u00f3 de l’exist\u00e8ncia del monestir des de l’any 945, sent la primera comunitat mon\u00e0stica femenina de Barcelona. Amb el pas del temps es va anar ampliant fins arribar a ser una de les comunitats m\u00e9s importants de la ciutat, i tamb\u00e9 una de les m\u00e9s riques. Despr\u00e9s de diverses exclaustracions durant el segle XIX (entre altres causes per la desamortitzaci\u00f3), el monestir va ser enderrocat finalment el 1873, en una demostraci\u00f3 m\u00e9s de fins a quin punt \u00e9s recent la cultura de conservar tot el que \u00e9s antic. La comunitat de monges es va traslladar al carrer Angl\u00ed, on encara hi s\u00f3n.<\/p>\n

De l’antic monestir nom\u00e9s se’n conserva l’esgl\u00e9sia, ara parr\u00f2quia, a l’actual pla\u00e7a de Sant Pere.<\/p>\n

\"\"<\/a> \"\"<\/a>\"\"<\/a><\/p>\n

De tota manera el que veiem ara \u00e9s una reconstrucci\u00f3 imaginativa (per dir alguna cosa) que es va fer el 1911, despr\u00e9s que l’esgl\u00e9sia fos cremada totalment durant la setmana tr\u00e0gica de 1909. L’aspecte anterior era aquest. Quina mania ja no a conservar sin\u00f3 a reinventar!<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Durant la guerra es va tornar a cremar, i es va restaurar novament el 1945. Nom\u00e9s es van salvar de la bullanga de 1835, que en canvi si que va afectar a la seva ve\u00efna Santa Caterina.<\/p>\n

Per\u00f2 de l’antic monestir no nom\u00e9s queda l’esgl\u00e9sia reformada. De manera una mica estranya, a Terrassa es conserven 10 arcs de l’antic claustre, all\u00e0 al mig del Carrer Sant Ignasi. B\u00e9, de fet nom\u00e9s 4 arcs s\u00f3n originals, la resta s\u00f3n reproduccions. Primer estaven en un parc, per\u00f2 ara han quedat davant d’un edifici de pisos. Quines coses. Altres parts del monestir estan al MNAC o en col\u00b7leccions privades.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

El barri de Sant Pere es vertebra a partir dels 3 carrers hom\u00f2nims: Sant Pere M\u00e9s Alt, Mitj\u00e0 i M\u00e9s Baix (o la baixa de Sant Pere), que creuen tot el barri en horitzontal. Dos dels carrers m\u00e9s transitats de fet s\u00f3n nous: Princesa \u00e9s de mitjans del XIX i la Via Laietana de principis del XX.<\/p>\n

El barri, que al principi era agr\u00edcola i remader (no com la vilanova del Mar, per exemple, que era comercial), durant l’edat mitjana es va anar especialitzant en gremis relacionats amb el t\u00e8xtil. Al voltant de Santa Caterina, per exemple, hi ha els carrers Carders, Assaonadors, Blanqueria, Cotoners, la Pla\u00e7a de la Llana, etc. Durant la revoluci\u00f3 ind\u00fastrial, la majoria de la producci\u00f3 t\u00e8xtil va marxar a altres barris amb m\u00e9s espai (el Raval, l’Eixample, Sant Mart\u00ed, etc.), per\u00f2 alguna es va quedar a Sant Pere. Per exemple el passatge Sert, que connecta Trafalgar amb Sant Pere m\u00e9s Alt.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Va ser una f\u00e0brica t\u00e8xtil (la Sert) entre 1867 i fins com a m\u00ednim els anys 20. Va arribar a tenir prop de 3000 treballadors, poca broma.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Ara \u00e9s un carrer ric i tranquil, ple de botiguetes i lofts de casa bona. Nosaltres hi passem sovint quan anem cap a l’Eixample.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

La Lola fa el teatre de Nadal al CCD Francesca Bonnemaison, a Sant Pere M\u00e9s Baix, en un edifici del segle XVI-XVII restaurat el 1857.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Tamb\u00e9 a Sant Pere m\u00e9s Baix, Ia Teresa i l’Eul\u00e0lia anaven a missa a l’Ajuda (em fa una mica de vergonya confessar que jo sempre havia cregut que era La Juda), que ara he vist que s\u00f3n caputxins. \u00c9s una esgl\u00e9sia molt petita del segle XVI. Recordo que de petit em cridava l’atenci\u00f3 que la meva \u00e0via an\u00e9s a la missa del gall, suposo que trobava emocionant aix\u00f2 que sortissin de nit.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Per\u00f2 potser l’edifici m\u00e9s emblem\u00e0tic del barri \u00e9s el Palau de la M\u00fasica, a Sant Pere m\u00e9s Alt. \u00c9s de Dom\u00e8nech i Montaner i es va construir entre 1905 i 1908, just abans de l’obertura de la Via Laietana. Pobre F\u00e8lix, quins antecedents tindr\u00e0 amb aix\u00f2 del Millet \ud83d\ude09<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

la pla\u00e7a urquinaona<\/h6>\n

Tamb\u00e9 em fa vergonya parlar d’Urquinaona perqu\u00e8 l’Eul\u00e0lia ha viscut tota la vida all\u00e0 i segur que en sap moltes m\u00e9s coses que les que jo pugui explicar, per\u00f2 farem el que podrem \ud83d\ude09<\/p>\n

Com diu el Xavier, Urquinaona \u00e9s una casa amb nom de pla\u00e7a. Tamb\u00e9 li hem dit casa els avis, casa l’\u00e0via o casa de la Teresa i l’Eul\u00e0lia, per\u00f2 sobretot \u00e9s simplement Urquinaona. Es tracta del principal primera del n\u00famero 1. Mateixa orientaci\u00f3 que la feina: cantonada a sud directe.<\/p>\n

\"\"<\/a> \"\"<\/a><\/p>\n

Ara nom\u00e9s hi viuen la Teresa i l’Eul\u00e0lia, per\u00f2 havia sigut la casa dels seus pares (els meus avis) amb els seus 11 fills (entre ells el meu pare).<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

De petit era la meva segona casa: hi din\u00e0vem sovint i hi anava a dormir almenys un cop per setmana (com l’Anna abans o l’Albert despr\u00e9s). Recordo el porter, el se\u00f1or Gregorio\u00a0(pujas<\/em> o bajas), i despr\u00e9s l’Angelita. I la casa de juguets dels baixos, que m’encantava. Abans de la guerra era una filat\u00e8lia, i quan va morir el pare, la filla va muntar la jugueteria. Ara hi ha un N\u00f2strum.<\/p>\n

A partir de certa edat incl\u00fas hi treballava (aquells informes de classes…), i m\u00e9s endavant la Mireia tamb\u00e9. Tamb\u00e9 hi f\u00e8iem totes les celebracions familiars: aniversaris, nadals, reis… Per Nadal, quan encara hi \u00e9rem tots, pod\u00edem arribar a ser m\u00e9s de 30. Ara, seguint la tradici\u00f3, la Lola s’hi queda a dormir de tant en tant, i encara hi fem alguna celebraci\u00f3. Per exemple els 5 anys de la Lola, on encara va poder venir la meva mare tot i que va morir nom\u00e9s 11 dies despr\u00e9s.<\/p>\n

\"\"<\/a> \"\"<\/a> \"\"<\/a><\/p>\n

A l’Eul\u00e0lia li sona que l’edifici es va construir cap al 1870, per\u00f2 no ho he pogut trobar exactament. El catastre en aquest no ajuda perqu\u00e8 diu que \u00e9s de 1900, cosa que \u00e9s impossible. M’he estat llegint les primeres notes registrals de la finca, i all\u00e0 apareixen diferents noms. Uns pobres Pedro Domenech i Catalina Roura apareixen a tot arreu com que van hipotecar l’edifici per acabar de pagar el terreny, per\u00f2 sense dates. Despr\u00e9s sembla que va ser propietat de dues germanes (Ramona i Joaquina), que el 1884 li van vendre la finca a Jos\u00e9 Nieto i Juana Llamas. Aquesta \u00e9s la primera data que he trobat per escrit, aix\u00ed que efectivament el m\u00e9s probable \u00e9s que l’edifici sigui de la d\u00e8cada de 1870. Aquests Jos\u00e9 i Juana eren els pares de Concepci\u00f3n Nieto Llamas, m\u00e9s coneguda com a do\u00f1a Concha<\/em>, futura sogra d’una de les germanes del meu avi. Complicat eh?<\/p>\n

A l\u00bbEul\u00e0lia li havien explicat que la casa va ser el regal de nosses del seus pares a do\u00f1a Conxa<\/em>, que va venir de Gal\u00edcia per expandir el negoci t\u00e8xtil familiar de Riva i Garcia. Primer el van tenir a Sant Pere m\u00e9s Alt (all\u00f2 que d\u00e8iem del t\u00e8xtil), a l’edifici on es volia fer l’Hotel del Palau (ai el F\u00e8lix), i m\u00e9s endavant al Carrer Bruc. Sembla que hi havia un article del Permanyer on explicava la hist\u00f2ria, per\u00f2 no l’hem trobat. Durant la guerra l’empresa es va col\u00b7lectivitzar, com tantes altres, per\u00f2 sembla que els treballadors van demanar que es qued\u00e9s algun directiu perqu\u00e8 sin\u00f3 els clients anglesos amena\u00e7aven de marxar. Sembla que es va quedar un cunyat del meu avi, el tio Jacobo, i que quan el detenien havia de trucar a alg\u00fa del sindicat perqu\u00e8 el deixessin anar. Quins temps.<\/p>\n

Els meus avis hi van anar a viure just despr\u00e9s de la guerra, primer en altres pisos i des de 1948 ja al principal primera. Quan era petit, a l’entres\u00f2l i al primer hi vivien dues germanes del meu avi: la tia Conxita a baix i la tia Josefa (la nora de do\u00f1a Concha<\/em>) a dalt.<\/p>\n

En aquesta foto de 1914 es veu l’edifici, per\u00f2 sense la porta d’entrada (?) ni els pisos superiors que es van afegir als anys 40 (un cl\u00e0ssic de l’Eixample). Tot molt tancat, no? Sempre m’ha semblat curiosa la tribuna…<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Si us hi fixeu, a la foto es veu mitja vorera pavimentada (la m\u00e9s propera a la casa) i l’altra meitat encara de terra. Llu\u00eds Permanyer explica<\/a>\u00a0que aix\u00f2 va ser molt freq\u00fcent en aquella \u00e8poca, ja que els propietaris eren els encarregats de pavimentar la primera meitat i l’Ajuntament la segona. Segons diu, all\u00f2 de Can Fanga<\/em> v\u00e9 del fang que es formava a les voreres no pavimentades.<\/p>\n

Aqu\u00ed teniu la foto en format panor\u00e0mic, gr\u00e0cies al llibre El quadrat d’or<\/a> que em va deixar l’Eul\u00e0lia. Molt xulo! La quarta casa que es veu a la mateixa banda de la pla\u00e7a, la que t\u00e9 4 tribunes, \u00e9s la casa Guillem Rod\u00f3 de 1869.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

La pla\u00e7a es va crear despr\u00e9s de la demolici\u00f3 dels baluards de Sant Pere i de Jonqueres. El Pla Cerd\u00e0 no preveia cap pla\u00e7a all\u00e0, i la seva configuraci\u00f3 \u00e9s fruit m\u00e9s de la improvitzaci\u00f3 que d’altra cosa. Una mala sutura de la frontera, que en realitat mai s’ha acabat de resoldre i la pla\u00e7a sempre ha tingut un cert aire desangelat. Massa carrers, cotxes i sem\u00e0fors, i massa pocs llocs acollidors per passejar o jugar amb els nens.<\/p>\n

De fet primer no tenia ni tan sols nom, tot i que se l’anomenava Pla\u00e7a Nova de Jonqueres. El 1883 se la va batejar en honor a Jos\u00e9 Mar\u00eda de Urquinaona Bidot, bisbe de Barcelona des de 1878 fins a 1883. Durant la guerra civil se li va canviar el nom a Francesc Ferrer i Gu\u00e0rdia<\/a>, pedagog catal\u00e0 impulsor del moviment escola moderna<\/a>. Poca broma amb els seus principis fundacionals escrits el 1906: \u00abL’educaci\u00f3 de la inf\u00e0ncia ha de fonamentar-se sobre una base cient\u00edfica i racional; en conseq\u00fc\u00e8ncia, cal separar d’ella tota noci\u00f3 m\u00edstica o sobrenatural\u00bb o \u00ab\u00c9s necessari, sobretot en l’ensenyament de la primera inf\u00e0ncia, que els programes i els m\u00e8todes estiguin adaptats el m\u00e0xim possible a la psicologia del nen, cosa que gaireb\u00e9 no succeeix enlloc\u00bb. Va morir afusellat al castell de Montju\u00efc el 13 d’octubre de 1909, acusat d’haver fomentat precisament la Setmana Tr\u00e0gica<\/a> (la de la crema del convent de Sant Pere i tant altres). Si no m’haguessin posat Francesc per Francesc Layret<\/a>, ho haguessin pogut fer tamb\u00e9 per ell.<\/p>\n

Per poder edificar la pla\u00e7a, el 1869 es va enderrocar el convent de Santa Maria de Jonqueres (del segle XIII, per\u00f2 exclaustrat des del 1810), que ocupava tot el solar que ara quedaria tancat per la banda de baix de la Pla\u00e7a (abans arribava fins la muralla), la Via Laietana i el Carrer Jonqueres.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

La Pla\u00e7a de Jonqueres del mapa seria on ara hi ha la que va ser la primera seu de La Caixa (la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros). A vegades hi an\u00e0vem amb l’Eul\u00e0lia, per\u00f2 recordo m\u00e9s la Banca Jov\u00e9, que era una mica m\u00e9s amunt (fa poc hi vam passar i estava en obres per\u00f2 id\u00e8ntica, \u00e9s una oficina antiga i molt xula).<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Aqu\u00ed teniu un foto del convent de 1868, l’any abans que s’enderroqu\u00e9s. Semblaria que est\u00e0 feta des d’un punt similar a l’anterior, amb el Carrer Jonqueres a la dreta, per\u00f2 v\u00e9s a saber. La palmera va resistir uns anys m\u00e9s en solitari, i Verdaguer li va dedicar un poema a la pobra.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

He dit que el convent es va enderrocar el 1869 per\u00f2 en realitat es va transportar cap al Carrer Arag\u00f3, on despr\u00e9s d’una reconstrucci\u00f3 m\u00e9s o menys imaginativa, ara \u00e9s l’Esgl\u00e9sia de la Concepci\u00f3. Es va moure entre 1869 i 1871, i el 1879 se li va afegir el campanar de l’esgl\u00e9sia de Sant Miquel (n’hav\u00edem parlat aqu\u00ed<\/a>). El claustre es va instal\u00b7lar el 1888.<\/p>\n

Aprofitant la retirada del convent, el 1874 es va obrir el carrer Bilbao que es veu en el mapa anterior, i que correspon al primer tram de l’actual Via Laietana (Gran Via A del Pla Cerd\u00e0). Abans hi havia una riera (el Torrent de Jonqueres) i es va aprofitar per urbanitzar-la i niciar aix\u00ed l’obertura de la Via Laietana que es reprendria a comen\u00e7aments de segle. Segons explica l’Eul\u00e0lia, les germanes del seu pare tenien l’escola de les Teresianes precisament al Carrer Bilbao, i recordaven el dia que les van traslladar en dilig\u00e8ncia cap a la nova ubicaci\u00f3 a la Diagonal. No m’acaba de quadrar que les haguessin de moure perqu\u00e8 el carrer desaparegu\u00e9s en crear la Via Laietana, ja que pel que entenc a aquest tram nom\u00e9s se li va canviar el nom en obrir tota la resta.<\/p>\n

Molts edificis que hi ha ara a la pla\u00e7a encara s\u00f3n d’aquella primera \u00e8poca de l’Eixample, per\u00f2 altres han canviat i no precisament per millorar. En aquesta foto del mateix 1914 es veu la casa a la dreta de tot. A l’edifici de davant seu, a l’altra banda de Pau Claris, hi havia hagut una escola dels Maristas al primer pis, i despr\u00e9s l’empresa Netol.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

De 1924 a 1958 hi va haver les assegurances Hispania (despr\u00e9s Zurich), que hi van instal\u00b7lar un rellotge que sembla que va ser relativament fam\u00f3s.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Poc despr\u00e9s es va enderrocar per construir-hi el fant\u00e0stic edifici que hi ha ara…<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Un altre edifici desaparegut \u00e9s la casa del Marqu\u00e9s de Sentmenat, de 1882, que es pot veure en aquesta foto de 1890 (foto del bloc Barcelofilia). Per situar-nos, el que queda a la seva dreta \u00e9s la Ronda de Sant Pere en direcci\u00f3 a l’Arc de Triomf, i a la seva esquerra hi hauria Ausias March.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Si us hi fixeu, darrera seu es veu un descampat, que \u00e9s per on passava la Riera d’en Malla, una de les m\u00faltiples rieres que baixava de Vallcarca. El seu curs natural baixava pel que ara \u00e9s la Rambla Catalunya i arribava a les portes de la muralla. Amb l’edificaci\u00f3 de l’Eixample es va fer necessari canalitzar-la i desviar-la per evitar inundacions en cas de pluja, cosa que es va fer pel carrer Casp per enviar-la cap al Fort Pienc i el Bogatell. Hi ha imatges molt curioses de l’\u00e8poca, com aquesta foto de 1892 i dibuix de 1895, tots dos davant dels Jesu\u00eftes de Casp (de nou de Barcelofilia, una meravella de bloc).<\/p>\n

\"\"<\/a>\"\"<\/a><\/p>\n

En aquesta imatge de 1905 de la mateixa casa del Marqu\u00e9s de Sentmenat ja no hi havia descampat, suposo que la riera ja s’havia cobert. L’edifici que es veu a la seva esquerra, que correspon a la cantonada de Ll\u00faria amb Ausias March, encara existeix. Entre 1891 i 1899 hi va viure<\/a> Joan Maragall, avi del President.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

L’edifici del Marqu\u00e9s de Sentmenat es va enderrocar el 1974 per construir-hi les oficines que encara hi ha avui en dia. Aqu\u00ed \u00e9s on hi havia Deportes Mart\u00edn.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Aquest edifici va m\u00e9s en conjunt amb la torre Urquinaona que t\u00e9 davant, tamb\u00e9 dels anys 70, que no pas amb tota la resta d’edificis de la pla\u00e7a que encara resisteixen.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Per\u00f2 a la pla\u00e7a hi ha un altre gratacels amb m\u00e9s hist\u00f2ria. De fet es considera el primer gratacels de Barcelona, a la cantonada de Jonqueras amb Trafalgar. \u00c9s la casa F\u00e1bregas (res a veure amb la Mireia, que nosaltres sapiguem), que es va comen\u00e7ar a construir el 1936, es va parar durant la guerra i es va acabar el 1944. \u00c9s on hi ha les l\u00e0mpares Abelux. Com a curiositat, entre 1985 i 1987 tamb\u00e9 hi va haver un cine X, l’Atlanta, on ara hi ha les oficines de renovaci\u00f3 del DNI.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Jo aquest no el recordo, per\u00f2 s\u00ed que tinc molt present el Maryland, a l’altra banda de la pla\u00e7a. El cine es va inaugurar el 1934 com a Maryland, per\u00f2 durant els anys 40 es va dir Cine Plaza, que els devia sonar m\u00e9s hisp\u00e0nic.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Despr\u00e9s va recuperar el nom i a finals dels 60 va passar a ser de arte y ensayo. <\/em>Entre el 1984 i el 1999 va ser sala X, que \u00e9s el que jo recordo, i tot i que no tenia nom tothom li seguia dient Maryland (evidentment pronunciat maril\u00e1n<\/em>). Ara hi ha un pub irland\u00e8s ple de fumadors. Si a alg\u00fa li interessa el tema de les sales X de Barcelona, aqu\u00ed teniu m\u00e9s informaci\u00f3<\/a>.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Tot aix\u00f2 pel que fa a la superficie de la pla\u00e7a, per\u00f2 sota seu tamb\u00e9 hi ha coses interessants. En primer lloc el metro de l’actual L4, que es va inaugurar el 1926 com a part del nou ramal del Gran Metro que baixava des de Passeig de Gr\u00e0cia fins a Correus. M’agrada aquesta foto de les obres, no nom\u00e9s pels andamis sin\u00f3 pels canvis respecte la panor\u00e0mica de 1914: ara apreixen m\u00e9s cotxes on 12 anys abans encara hi havia carruatges de cavalls, s’ha pavimentat el carrer i la vorera completa, etc. No ho s\u00e9, sembla tot m\u00e9s actual. Els feli\u00e7os anys 20 de nou.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Aquesta era la glorieta d’entrada, foto de 1926.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Als anys 60 ja tenia un altre aspecte, per\u00f2 la foto \u00e9s xula (\u00e9s del 62). La glorieta es va acabar desmuntant el 1972, i ara hi ha un quiosc.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

L’edifici que es veu al fons \u00e9s on ara hi ha el Pans and Company, que recordo que quan era petit es va desmuntar i tornar a construir, mantenint la mateixa fa\u00e7ana. No recordo si es va desmuntar tamb\u00e9 la fa\u00e7ana i es va tornar a muntar pedra a pedra, o si nom\u00e9s es va buidar per dins. L’Eul\u00e0lia potser ho recorda. All\u00e0 davant hi havia la b\u00fastia on sempre an\u00e0vem a tirar les cartes.<\/p>\n

Per Urquinaona tamb\u00e9 passa l’actual L1, antic Metro Transversal, que el 1926 arribava a Catalunya i el 1932 es va prolongar fins a Arc de Triomf passant per Urquinaona. \u00c9s de les poques entrades de metro que conserva elements modernistes, o potser la \u00fanica des que es va canviar la de Liceu.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Tamb\u00e9 recordo els urinaris p\u00fablics que hi havia sota la pla\u00e7a.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Es van inaugurar el 1920, emmarcats en un projecte de soterrament els urinaris per motius de salut p\u00fablica. No nom\u00e9s tenien banys sin\u00f3 tamb\u00e9 dutxes de pagament i incl\u00fas serveis de perruqueria, escribas<\/em>, telefonia, etc.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Durant la guerra van servir de refugi. El 1946 es van restaurar, durant els anys 60 es van suprimir les dutxes, i a partir d’all\u00e0 va comen\u00e7ar una llarga decad\u00e8ncia (drogues, sexe i no s\u00e9 si rock and roll) fins que es van tancar el 1997. El 2012 es van enderrocar i es va cobrir el soterrani.<\/p>\n

Per algun motiu tinc associats aquests urinaris a una tarda que vam anar a veure El Peque\u00f1o Emperador amb la Teresa i l’Eul\u00e0lia al Cine Borr\u00e0s de la mateixa pla\u00e7a (no s\u00e9 si \u00e9s que vam utilitzar els banys o simplement els vaig veure, que estaven just davant). La pel\u00b7l\u00edcula durava gaireb\u00e9 3h i jo devia tenir uns 10 anys (\u00e9s de 1987), per\u00f2 la veritat \u00e9s que en tinc bon record. Em vaig sentir gran, suposo. El cine s’havia inaugurat el 1931 com a Cine Urquinaona, des de 1943 es va dir Cine Borr\u00e0s, i des de 1992 \u00e9s el Teatre Borr\u00e0s.<\/p>\n

Per acabar, crec recordar que els meus pares m’explicaven que Urquinaona era un dels llocs on a primera hora s’agrupaven treballadors en busca de feina per un dia. Passaven camionetes i els anaven seleccionant per treballar a l’obra o on fos. De nou, a veure si l’Eul\u00e0lia en sap m\u00e9s coses. Tindr\u00e0s feina fent comentaris \ud83d\ude09<\/p>\n

la pla\u00e7a catalunya<\/h6>\n

Abans de l’enderroc de les muralles, el solar on ara hi ha la Pla\u00e7a Catalunya ja era un lloc de mercats a l’aire lliure i vida social, d’on sortien els camins cap a la resta de pobles del Pla de Barcelona. Com en el cas de la Pla\u00e7a Urquinaona, el Pla Cerd\u00e0 no preveia fer-hi cap pla\u00e7a sin\u00f3 terreny edificable, amb la idea de traslladar el nou centre a la Pla\u00e7a de les Gl\u00f2ries. La cosa evidentment no va funcionar, i tant la in\u00e8rcia com les disputes entre propietaris i Ajuntament van fer que durant molts anys la pla\u00e7a fos ocupada per caf\u00e8s, teatres i parades de fira (El Circo Ecuestre, La Pajarera…).<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

La Pla\u00e7a no es va comen\u00e7ar a urbanitzar fins el 1902, i no va adquirir un aspecte similar a l’actual fins a l’Exposici\u00f3 de 1929. Per\u00f2 com que des del comen\u00e7ament es va convertir en el centre social de la ciutat, hi ha molt\u00edssimes fotos antigues on apareix. N’he triat nom\u00e9s algunes curioses, per exemple de l’hotel Col\u00f3n, que ara est\u00e0 a la Catedral per\u00f2 abans era a la cantonada de la pla\u00e7a amb el Passeig de Gr\u00e0cia. El primer edifici era de 1902.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

I el 1918 es va substituir per un altre, que va ser la seu del PSUC durant la guerra.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

L’edifici es va enderrocar el 1942, i en el mateix solar s’hi va construir el Banco Espa\u00f1ol de Cr\u00e9dito, m\u00e9s conegut com a Banesto. Ara \u00e9s propietat del senyor de Zara i \u00e9s on hi ha l’Apple Store, si Lenin aixequ\u00e9s el cap \ud83d\ude09<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Un altre edifici important durant la guerra va ser el de la Telef\u00f3nica, que va ser ocupat per la CNT-FAI despr\u00e9s del cop d’estat. La cosa va acabar com el rosari de l’aurora amb els fets de maig del 37<\/a>.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

L’edifici encara existeix (ara hi ha Movistar), tot i que amb una c\u00fapula diferent i ampliat cap a Fontanella.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Aix\u00ed vam acabar, amb l’entrada del general Yag\u00fce i l’ex\u00e8rcit nacional el gener de 1939. Quina foto m\u00e9s trista, darrera es veu l’Hotel Col\u00f3n.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

De petit an\u00e0vem relativament sovint a la Pla\u00e7a Catalunya, sobretot amb l’Eul\u00e0lia. Recordo comprar al supermercat del Corte Ingl\u00e9s, quan encara estava a la vuitena planta (crec). Els grans magatzems es van inaugurar el 1962 amb una \u00fanica finca, per\u00f2 ja de 8 plantes, 2 soterranis i la seva fa\u00e7ana gris.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Poc a poc es van anar ampliant: el 1966 es va obrir l’entrada a la Ronda de Sant Pere i el 1970 la central del Passeig de Gr\u00e0cia. Aquest \u00e9s l’aspecte que recordo de petit; no va ser fins els anys 90 que es va afegir Fontanella i es va canviar la fa\u00e7ana per l’actual, a m\u00e9s d’afegir les Galerias Preciados (o Can Jorba<\/a>) del Portal de l’\u00c0ngel..<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Durant uns anys van fer decoracions nadalenques espectaculars, recordo sobretot aquest Gulliver de 1986. Tinc la sensaci\u00f3 d’haver-hi anat amb l’Eul\u00e0lia i de tenir una multitud al voltant, per\u00f2 sent petit v\u00e9s a saber, igual \u00e9rem 4 \ud83d\ude09<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

No s\u00e9 si recordeu que abans, davant del que ara \u00e9s l’entrada de Fontanella, hi havia un pas subterrani que permetia creuar cap al Banc d’Espanya. Recordo passar-hi de tant en tant, un lloc no especialment net.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Per\u00f2 el que m\u00e9s m’agradava de la Pla\u00e7a Catalunya no era ni el Corte Ingl\u00e9s ni donar menjar els coloms (que a vegades ho f\u00e8iem), sin\u00f3 anar amb l’Eul\u00e0lia a veure \u00a0els peixos que hi havia al costat de La Caixa del carrer Rivadeneyra (sempre m’ha agradat aquest nom). Ara ja no hi s\u00f3n, per\u00f2 la pla\u00e7a de darrera segueix sent un lloc molt tranquil al costat de Santa Anna, del segle XII (restaurada despr\u00e9s de ser incendiada durant la guerra, una constant de Barcelona). Ha sigut tradicionalment l’esgl\u00e9sia de la fam\u00edlia, almenys pels funerals (a missa anaven a l’Ajuda).<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

L’ou com balla \u00e9s un bon moment per visitar-la. Al Carrer Santa Anna compr\u00e0vem els peixos (de peixera, no de paella) amb els meus pares.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

A la cantonada de Pla\u00e7a Catalunya amb Rivadeneyra s’hi va construir la casa l’indi\u00e0 Agust\u00edn Goytisolo quan va tornar de Cuba, tot i que ell era de Lekeitio.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Com haureu endevinat era avantpassat del poeta Jos\u00e9 Agust\u00edn, concretament el seu besavi<\/a>. Sempre sembla tenir un poema per cada moment:<\/p>\n

A ti te ocurre algo<\/em>
\nyo entiendo de esas cosas<\/em>
\npues siempre est\u00e1s hablando<\/em>
\nde gente ya olvidada<\/em>
\nde calles lejan\u00edsimas<\/em>
\nde huelgas de tranv\u00edas<\/em>
\n…<\/em><\/p>\n

A la resta de versos no hi arribar\u00e9 \ud83d\ude09<\/p>\n