{"id":21736,"date":"2024-11-06T13:50:09","date_gmt":"2024-11-06T12:50:09","guid":{"rendered":"http:\/\/traba.org\/trabablog\/?p=21736"},"modified":"2024-11-08T11:32:13","modified_gmt":"2024-11-08T10:32:13","slug":"cami-de-laurora","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/traba.org\/trabablog\/?p=21736","title":{"rendered":"cam\u00ed de l’aurora"},"content":{"rendered":"\n

Ja fa anys que m’interessen les aurores boreals (o australs a l’hemisferi sud), \u00e9s una bona manera de recordar realment on vivim, una mica com veure volcans en erupci\u00f3<\/a>. Les aurores s\u00f3n cortines de colors (habitualment verdes) al cel nocturn que es formen per la interacci\u00f3 entre part\u00edcules ionitzades de vent solar i la magnetosfera terrestre (el camp magn\u00e8tic que protegeix el planeta de la radiaci\u00f3). Aquesta interacci\u00f3 envia les part\u00edcules solars cap als pols, on precipiten a l’atmosfera i ionitzen els \u00e0toms d’oxigen i nitrogen produint les llums de les aurores. B\u00e9, jo porto temps llegint sobre el tema i encara no ho entenc massa, aix\u00ed que seguim endavant \ud83d\ude09 Si alg\u00fa t\u00e9 molt inter\u00e8s, est\u00e0 ben explicat a diversos llocs, a mi per exemple aquest em sembla prou clar<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

El fenomen passa entre 100 i 300 quil\u00f2metres sobre la superf\u00edcie, tot i que ocasionalment poden arribar m\u00e9s amunt. Des de l’espai es veuen fant\u00e0stiques,<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n

Per\u00f2 els terr\u00edcoles no astronautes ho tenim una mica m\u00e9s complicat per veure-les, m\u00e9s tenint en compte que les aurores s\u00f3n molt variables<\/strong> en el temps i en l’espai. La probabilitat de veure aurores en un lloc determinat i en un moment concret dep\u00e8n de diversos factors.<\/p>\n\n\n\n

la latitud importa (i molt)<\/h2>\n\n\n\n

En condicions \u00abbasals\u00bb l’aurora nom\u00e9s es veu en un oval centrat sobre els pols geomagn\u00e8tics, que no s\u00f3n el mateix que els pols geogr\u00e0fics (ni que els magn\u00e8tics!) i a sobre es van despla\u00e7ant al llarg del temps. La m\u00e0xima probabilitat de veure aurores es produeix al voltant del paral\u00b7lel geomagn\u00e8tic 67<\/strong> que, com haureu endevinat, no \u00e9s el mateix<\/a> que el paral\u00b7lel geogr\u00e0fic 67. De tota manera, aix\u00f2 \u00e9s per veure-les \u00absobre del cap\u00bb, a latituds una mica m\u00e9s equatorials tamb\u00e9 es poden veure mirant a l’horitz\u00f3 cap al nord (o cap al sud si est\u00e0s a l’altre hemisferi, cosa complicada sense viatjar a l’Ant\u00e0rtida).<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/a><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Hi ha diverses calculadores per saber les coordenades geomagn\u00e8tiques a partir de les coordenades geogr\u00e0fiques, jo per exemple utilitzo aquesta<\/a>. Com que el pol geomagn\u00e8tic ara est\u00e0 despla\u00e7at cap al nord de Canad\u00e0, en general a Europa has d’anar m\u00e9s al nord que a Am\u00e8rica per estar al mateix paral\u00b7lel geomagn\u00e8tic.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n

el sol t\u00e9 cicles<\/h2>\n\n\n\n

Alguns fen\u00f2mens solars augmenten significativament el vent solar (les part\u00edcules ionitzades que ens arriben del Sol) i aix\u00f2 fa que es vegin aurores a latituds m\u00e9s equatorials que les \u00abbasals\u00bb. No nom\u00e9s aix\u00f2, sin\u00f3 que les aurores duren m\u00e9s estona, es mouen m\u00e9s i tenen colors m\u00e9s variats (a part del verd habitual, pot haver-hi vermell, violeta, blau…).<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n

Aix\u00f2 es mesura amb l’\u00edndex Kp, que pren valors entre 0 i 9 i \u00e9s com una mitjana a partir de diferents sensors geomagn\u00e8tics que tenim per la superf\u00edcie del planeta. En condicions basals se situa entre 0 i 2 i l’aurora nom\u00e9s \u00e9s visible a les latituds extremes del punt anterior.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n

A partir de 5 es considera que hi ha tempesta geomagn\u00e8tica (valorada de G1 a G5), que m\u00e9s enll\u00e0 de l’aurora, pot tenir afectacions importants sobre els sistemes el\u00e8ctrics.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n

Per posar un exemple, el maig de 2024 es van arribar a veure aurores des de Catalunya, tot i que molt baixes a l’horitz\u00f3 nord i poc lluminoses (no us deixeu enganyar, les fotos sempre capten m\u00e9s llum que els nostres ulls); en aquell moment es va arribar a Kp 9!<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n

El mecanisme m\u00e9s com\u00fa d’aquests increments temporals s\u00f3n les ejeccions de massa coronal<\/strong> (CME per les seves sigles en angl\u00e8s), que s\u00f3n grans expulsions de plasma de la corona solar que arriben a la Terra entre 1 i 3 dies despr\u00e9s (si \u00e9s que hi arriben, perqu\u00e8 a vegades fallen el tir o no ens encerten de ple). V\u00e9nen a ser les tramuntanades del vent solar habitual. Hi ha un segon mecanisme relacionat amb els forats solars, per\u00f2 \u00e9s molt menys freq\u00fcent i no entra a examen.<\/p>\n\n\n\n

Les CME es relacionen amb les erupcions solars<\/strong>, que s\u00f3n com flamarades visibles que alliberen quantitats massives d’energia electromagn\u00e8tica. La seva pot\u00e8ncia es classifica amb una lletra (de menor a major: A, B, C, M i X) seguida d’un n\u00famero de l’1 al 9, i es mesuren amb sensors que tenim instal\u00b7lats en sat\u00e8l\u00b7lits estacionaris. Una erupci\u00f3 X1 \u00e9s 10 vegades m\u00e9s potent que una M1 i 100 vegades m\u00e9s que una C1, mentre que per exemple una X3 \u00e9s el triple de potent que una X1 i 30 vegades m\u00e9s que una M1. Matem\u00e0tiques \ud83d\ude42 L’erupci\u00f3 m\u00e9s gran registrada i mesurada va ser una X45 (les X no es tallen a 9) al voltant de Tots Sants de 2003<\/a>, possiblement similar al Carrington Event de 1859<\/a>; per comparar, l’erupci\u00f3 m\u00e9s gran de maig de 2024 va arribar a X8.7. Aquestes erupcions no s\u00f3n les responsables directes de les aurores per\u00f2 s\u00ed que ajuden a predir-les, ja que mentre les CME tarden entre 1 i 3 dies a arribar a la Terra, les erupcions viatgen a la velocitat de la llum i per tant ens arriben en 8 minuts. Aix\u00f2 ens permet avan\u00e7ar-nos a la possible arribada a la Terra de la CME que s’hi pugui associar i predir la pot\u00e8ncia de les aurores (i de les tempestes geomagn\u00e8tiques) a 1-3 dies vista. El seu principal efecte directe sobre la Terra s\u00f3n possibles talls en les comunicacions de radio.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n

Finalment, tan les CME com les erupcions solars passen en zones particularment actives del sol anomenades taques solars<\/strong> (sunspots)<\/em>, que s\u00f3n zones del Sol que veiem m\u00e9s fosques des de la Terra i que tenen m\u00e9s activitat magn\u00e8tica. Des del segle XVIII s’ha observat que el seu n\u00famero segueix cicles d’aproximadament 11 anys i que es relacionen amb la pres\u00e8ncia d’aurores. Cada cicle t\u00e9 un m\u00ednim i un m\u00e0xim, i en aquest moment ens trobem prop del m\u00e0xim del cicle solar 25<\/strong> que va comen\u00e7ar el desembre de 2019. Aix\u00f2 vol dir que en els propers mesos \u00e9s m\u00e9s probable que tinguin lloc els fenomens solars que porten a la pres\u00e8ncia de m\u00e9s i millors aurores.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/a><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

El n\u00famero d’erupcions solars segueix el mateix comportament<\/a>, i de moment sembla que el cicle 25 ser\u00e0 m\u00e9s intens que el 24.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n

no darkness, no party<\/h2>\n\n\n\n

Els nostre sistema visual nom\u00e9s capta la llum de les aurores, siguin de la pot\u00e8ncia que siguin, quan \u00e9s prou fosc. El m\u00e9s evident \u00e9s que veurem millor les aurores en zones allunyades de la contaminaci\u00f3 lum\u00ednica<\/strong> de les ciutats, per\u00f2 la cosa no acaba aqu\u00ed.<\/p>\n\n\n\n

A les latituds extremes on es produeixen habitualment, nom\u00e9s es podran veure les aurores a la tardor i a l’hivern<\/strong>, ja que entre mitjans de mar\u00e7 i mitjans de setembre no hi ha nit (tot i que s\u00ed que hi ha crepuscle a finals de mar\u00e7 o principis de setembre, per exemple). En aquesta web<\/a> es poden buscar les hores de nit i foscor a qualsevol ciutat, mireu per exemple Troms\u00f8 (Noruega), que \u00e9s un dels destins cl\u00e0ssics del turisme d’aurores (tan cl\u00e0ssic com que Vueling posa vols directes durant l’hivern).<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n

En canvi la llum que pugui fer la Lluna<\/strong> no t\u00e9 un gran impacte en la visibilitat de les aurores, a no ser que sigui molt molt t\u00e8nues. Hi ha moltes webs on trobar els calendaris lunars, per exemple aquesta<\/a>. En tot cas, no seria un factor determinant per escollir una data o una altra.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 se sap que degut a la inclinaci\u00f3 de la Terra, les aurores s\u00f3n lleugerament m\u00e9s probables<\/a> al voltant dels equinoccis<\/strong>. Per tant les dates ideals podrien ser a principis de mar\u00e7 quan encara hi ha prou nit, o ja a finals de setembre o sobretot durant l’octubre quan la probabilitat \u00e9s bona i les temperatures no s\u00f3n g\u00e8lides. Per altra banda, a l’hivern hi ha moltes m\u00e9s hores de nit, que sempre \u00e9s bona cosa, tot i que les temperatures poden ser m\u00e9s complicades. Cal buscar un equilibri entre tot plegat.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n

Respecte l’hora de major probabilitat, en principi \u00e9s al voltant de l’anomenada mitjanit geomagn\u00e8tica<\/strong>, que dep\u00e8n de la longitud i l’al\u00e7ada sobre la superf\u00edcie . El concepte \u00e9s relativament clar<\/a> per\u00f2 costa trobar a quina hora es produeix<\/a> en un lloc determinat. Aix\u00ed a ull, a Europa diria que sol ser sobre les 23:30 de l’hora local, i la m\u00e0xima probabilitat de veure aurores seria entre les 21:30 i la 1:30<\/a><\/strong>. De tota manera, millor mirar a qualsevol hora que es pugui perqu\u00e8 s\u00f3n molt variables: ara les veus, ara no les veus<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

la meteorologia \u00e9s b\u00e0sica<\/h2>\n\n\n\n

Per si tot l’anterior no fos suficient, hi ha un altre element b\u00e0sic i que ho complica tot: els n\u00favols<\/strong>. Pots estar sota una aurora fant\u00e0stica, que com el cel estigui ennuvolat no veur\u00e0s res perqu\u00e8 les aurores estan MOLT m\u00e9s amunt que els n\u00favols. Aqu\u00ed ja t’has de moure per probabilitats, sabent que llocs cl\u00e0ssics com el nord de Noruega (Troms\u00f8) o el nord d’Isl\u00e0ndia (Akureyri), molt propers a la costa, tenen moltes nits ennuvolades i la gent acaba fent hores de tours<\/em> tur\u00edstics en furgoneta per anar cap a l’interior en busca de cels m\u00e9s clars. Per\u00f2 incl\u00fas en zones interiors de Lap\u00f2nia, tan a Su\u00e8cia com a Finl\u00e0ndia, \u00e9s molt com\u00fa tenir nits ennuvolades. Q\u00fcesti\u00f3 de buscar microclimes i d’estar-hi un m\u00ednim de 3 o 4 nits.<\/p>\n\n\n\n

Finalment, si has d’estar 4 hores a l’intemp\u00e8rie mirant al cel, tampoc est\u00e0 de m\u00e9s no congelar-se en l’intent. Aix\u00f2 en general es contradiu amb l’anterior, ja que el clima sol ser menys g\u00e8lid on hi ha m\u00e9s n\u00favols. I a la tardor fa menys fred que a l’hivern, est\u00e0 clar. De nou, q\u00fcesti\u00f3 d’equilibri.<\/p>\n\n\n\n

aleshores, val la pena fer un viatge nom\u00e9s per veure aurores?<\/h2>\n\n\n\n

Doncs amb tants factors a tenir en compte i una quantitat d’atzar important, la l\u00f2gica diria que no<\/strong>. M\u00e9s val viatjar on i quan et vingui de gust i si toca, toca. De fet nosaltres hem vist aurores sense buscar-les<\/strong> en dos dels tres viatges que hem fet a Isl\u00e0ndia. El 2011 vam coincidir<\/a> amb l’estimat sunspot<\/em> 1283<\/a> a principis de setembre, que ens va permetre veure aurores un parell de nits<\/a> a prop de H\u00fasav\u00edk i una altra directament sobre tota la contaminaci\u00f3 lum\u00ednica de Reykjav\u00edk<\/a>. Poca foscor, zona de n\u00favols, cicle solar 24 que va ser fluixet i no va fer m\u00e0xim fins el 2014….. tot jugava contra nostre per\u00f2 vam tenir sort. Tinc un gran record d’aquell viatge i cada cop que reviso el bloc em sembla que tot plegat va ser espectacular, i no parlo nom\u00e9s de les aurores.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/<\/figure>\n\n\n\n
\"\"\/<\/figure>\n\n\n\n

I m\u00e9s estrany encara el 2018, que directament era prop del m\u00ednim d’activitat del cicle 24, i vam veure aurores<\/a> des de la finestra a Reykjav\u00edk a mitjans d’agost! El 2023 no en vam veure per\u00f2 \u00e9s que era juliol i all\u00e0 s\u00ed que no hi ha gens de foscor.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/<\/figure>\n\n\n\n

Aix\u00ed que quedem que no s’han de fer viatges espec\u00edficament per veure aurores, per\u00f2 com que la l\u00f2gica est\u00e0 sobrevalorada, nosaltres farem un viatge nom\u00e9s per intentar veure aurores<\/strong> tots junts. On? Quan? Com? Us haureu d’esperar al seg\u00fcent post per saber-ho \ud83d\ude09<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ja fa anys que m’interessen les aurores boreals (o australs a l’hemisferi sud), \u00e9s una bona manera de recordar realment on vivim, una mica com veure volcans en erupci\u00f3. Les…<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":21747,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"footnotes":""},"categories":[183],"tags":[146],"class_list":["post-21736","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-aurores25","tag-aurora"],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/traba.org\/trabablog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/21736","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/traba.org\/trabablog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/traba.org\/trabablog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/traba.org\/trabablog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/traba.org\/trabablog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=21736"}],"version-history":[{"count":13,"href":"http:\/\/traba.org\/trabablog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/21736\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":21824,"href":"http:\/\/traba.org\/trabablog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/21736\/revisions\/21824"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/traba.org\/trabablog\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/21747"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/traba.org\/trabablog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=21736"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/traba.org\/trabablog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=21736"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/traba.org\/trabablog\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=21736"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}