1.713
modificacions
SPSS: diferència entre les revisions
Salta a la navegació
Salta a la cerca
→Valoració de la magnitud de l'associació: odds ratio
| Línia 567: | Línia 567: | ||
##La '''odds ratio''' [http://www.traba.org/wikitraba/index.php/Imatge:SPSSf31.JPG (Figura 31)], que és el risc relatiu a lo anglosajón (i per tant molt més usat en articles british i americans). Al principi és una mica complicats d'entendre. Una ''odds'' (sense ratio) és el número de casos en què passa una cosa entre el número de casos en què no passa. Per tant és molt semblant a un percentatge (número de casos en què passa una cosa dividit per la suma del número de casos en què passa i el número de casos en què no passa). Això seria la ''odds'' d'estar prim, i la podem calcular en els solters i en els casats. Dividint aquestes dues ''odds'' tenim la ''odds ratio''.A la ''odds ratio'' li podem donar un interval de confiança (que ens dóna l'SPSS), que si no passa per l'1 podem dir que és estadísticament significatiu. Segur que heu sentit a parlar molts cops de la ''odds ratio'': per exemple pel risc de fer un infart podem parlar de la ''odds ratio'' de fumar, de ser hipertens, etc. | ##La '''odds ratio''' [http://www.traba.org/wikitraba/index.php/Imatge:SPSSf31.JPG (Figura 31)], que és el risc relatiu a lo anglosajón (i per tant molt més usat en articles british i americans). Al principi és una mica complicats d'entendre. Una ''odds'' (sense ratio) és el número de casos en què passa una cosa entre el número de casos en què no passa. Per tant és molt semblant a un percentatge (número de casos en què passa una cosa dividit per la suma del número de casos en què passa i el número de casos en què no passa). Això seria la ''odds'' d'estar prim, i la podem calcular en els solters i en els casats. Dividint aquestes dues ''odds'' tenim la ''odds ratio''.A la ''odds ratio'' li podem donar un interval de confiança (que ens dóna l'SPSS), que si no passa per l'1 podem dir que és estadísticament significatiu. Segur que heu sentit a parlar molts cops de la ''odds ratio'': per exemple pel risc de fer un infart podem parlar de la ''odds ratio'' de fumar, de ser hipertens, etc. | ||
##El '''risc relatiu''' (que l'SPSS no fa i és el més entendible per nosaltres), que és la divisió entre les dues proporcions. Mirant la taula, podem calcular quin és el risc relatiu de la variable estat civil en el cas del nostre estudi, però no ens la dóna. | ##El '''risc relatiu''' (que l'SPSS no fa i és el més entendible per nosaltres), que és la divisió entre les dues proporcions. Mirant la taula, podem calcular quin és el risc relatiu de la variable estat civil en el cas del nostre estudi, però no ens la dóna. | ||
#''' | #'''Diferència de proporcions'''. Una altra forma de valorar la magnitud de l'efecte, si no hi ha una variable que pugui ser la causa de l'altra, sinó que està al mateix nivell com per exemple les variables binàries portar sabates grogues si/no i portar camises liles si / no (els dos fets es poden associar, però un no causa l'altre ni a la inversa). En aquest cas el millor és fer la diferència entre les dues proporcions, junt amb el seu interval de confiança. Problema: l'SPSS no ho fa. Però per exemple posem que, entre tots els usuaris de sabates grogues, un 71% porta camises liles, mentre que només un 23% dels que no porten sabates grogues sí que porta camises liles. Restant aquestes dues proporcions tenim 71-23=48%, que és la diferència de proporcions. Segons la gent que tinguéssim a la mostra, aquest 48% tindria un interval de confiança més o menys ampli que ens informaria de si la diferència és molt gran o no. Si aquest interval no passa per 0, es pot dir que l'associació entre portar sabates grogues i portar camises liles és estadísticament significativa. | ||
===Valoració de la significació estadística=== | ===Valoració de la significació estadística=== | ||