ACFA: diferència entre les revisions

De wikiTraba
Salta a la navegació Salta a la cerca
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 34: Línia 34:
#prodigy ''Atrial Fibrilation''. Prodigy guidance. Última revisió Abril 2003.
#prodigy ''Atrial Fibrilation''. Prodigy guidance. Última revisió Abril 2003.
#MetaHart pmid=10507957
#MetaHart pmid=10507957
#NICE National Collaborating Centre for Chronich Conditions. ''Atrial fibrilation''. Issu date: June 2006.
#NICE National Collaborating Centre for Chronich Conditions. ''NICE Cinical Guideline 36: Atrial fibrilation (The management of atrial fibrilation)''. Issue date: June 2006.
</biblio>
</biblio>

Revisió del 11:42, 24 set 2006


Idees d'indicadors

  • tractament antitrombòtic (ACO o AAS): tots els pacients han d'anar amb tto antotrombòtic a no ser que estigui contraindicat [1] (Nivell d'evidència A)
    • Pacients amb un factor de risc moderat majors de 75 anys, HTA, IC, disfunció sistòlica del VE (FE inferior al 35% o escurçament inferior a 35%) o DM: AAS o ACO [1] (grau d'evidència A).
    • ACO
      • s'ha de valorar ACO sense tenir en compte si l'ACFA és paroxística, persistent o permanent [1] (nivell d'evidència B).
      • s'ha vist que INR per sota de 2 augmenten la incidència d'AVCs i ha de ser mensual quan està controlat [1] (nivell d'evidència A)
      • els que s'indiqui ACO, serà en funció del risc de AVC [1, 2] (nivell d'evidència A).
      • Indicacions:
        • Pacients amb més d'1 factor de risc moderat: majors de 75 anys, HTA, IC, disfunció sistòlica del VE (FE inferior al 35% o escurçament inferior a 35%) o DM [1] (grau d'evidència A).
        • Pacients d'alt risc d'AVC: son aquells amb ACFA sense malaltia valvular que han tingut un tromboembolisme previ (AVC, AIT, o embolisme sistèmic) i estenosi mitral reumàtica [1, 2] (nivell d'evidència A). Aquests pacients, si no estessin tractats amb tto antitrombòtic, tindrien un risc anual d'AVC el 6% mab un NNT de 22 a 47 [2].
    • AAS: recomanada de 85-325mg/dia per pacients amb ACFA que tenen baix risc o aquells a qui està contraindicada l'ACO [1] (nivell d'evidència A). Baix risc son aquells amb ACFA sense patologia associada, que tenen un risc d'AVC anual de 1-2% sense tto; amb un NNT amb ACO de 200. El benefici que aporta l'AAS és mínim: disminuaix el risc d'AVC en 19% (IC95% 2% to 34%) , però el disminueix [1, 3].
  • control de la freqüència cardiaca en l'ACFA
    • es recomana mantenir una FC en repòs entre 60 i 80 bpm (algun assaig agafa 100) [1] (Nivell d'evidència B). La guia del NHS [2] proposa mentenir la FC inferior a 90 bpm. És perquè una FC elevada tot i que assimptomàtica pot e,mpitjorar la funció VE [1].
    • control de la FC amb betabloquejant (atenolol, carvedilol...) o BCC no-dihidropiridinic (verapamil o diltiazem) o digoxina i com a última opció si no es controla la FC afegir amiodarona (no a AP) [1, 2]. No ajuntar verapamil amb un BB [2].
    • la seva indicació és en IC, disfunció VE o en pacients sedentaris (Nivell d'evidència C). la digoxina frena però només en repòs pt donar-la conjuntament amb un BB o amb un BCCNH (Nivell d'evidència B) [1]. Si amb aqusts 3 no es controla, donar amiodarona (Nivell d'evidència C).
 Es podrien fer 2 indicadors: 
 1) de tractament: antitrombòtic (AAS o ACO), control FC (BB, BCCNH, digoxina, amiodarona) 
 2) de control: INR dins dels limits, FC dins dels limits.

Bibliografia

  1. Fuster V, Rydén LE, Cannom DS, Crijns HJ, Curtis AB, Ellenbogen KA, Halperin JL, Le Heuzey JY, Kay GN, Lowe JE, Olsson SB, Prystowsky EN, Tamargo JL, Wann S, Smith SC Jr, Jacobs AK, Adams CD, Anderson JL, Antman EM, Halperin JL, Hunt SA, Nishimura R, Ornato JP, Page RL, Riegel B, Priori SG, Blanc JJ, Budaj A, Camm AJ, Dean V, Deckers JW, Despres C, Dickstein K, Lekakis J, McGregor K, Metra M, Morais J, Osterspey A, Tamargo JL, Zamorano JL, American College of Cardiology/American Heart Association Task Force on Practice Guidelines, European Society of Cardiology Committee for Practice Guidelines, European Heart Rhythm Association, and Heart Rhythm Society. ACC/AHA/ESC 2006 Guidelines for the Management of Patients with Atrial Fibrillation: a report of the American College of Cardiology/American Heart Association Task Force on Practice Guidelines and the European Society of Cardiology Committee for Practice Guidelines (Writing Committee to Revise the 2001 Guidelines for the Management of Patients With Atrial Fibrillation): developed in collaboration with the European Heart Rhythm Association and the Heart Rhythm Society. Circulation. 2006 Aug 15;114(7):e257-354. DOI:10.1161/CIRCULATIONAHA.106.177292 | PubMed ID:16908781 | HubMed [AHA]
  2. Atrial Fibrilation. Prodigy guidance. Última revisió Abril 2003.

    [prodigy]
  3. Hart RG, Benavente O, McBride R, and Pearce LA. Antithrombotic therapy to prevent stroke in patients with atrial fibrillation: a meta-analysis. Ann Intern Med. 1999 Oct 5;131(7):492-501. DOI:10.7326/0003-4819-131-7-199910050-00003 | PubMed ID:10507957 | HubMed [MetaHart]
  4. National Collaborating Centre for Chronich Conditions. NICE Cinical Guideline 36: Atrial fibrilation (The management of atrial fibrilation). Issue date: June 2006.

    [NICE]

Totes los resumits de Medline : PubMed | HubMed