{"id":12953,"date":"2017-08-06T21:23:05","date_gmt":"2017-08-06T20:23:05","guid":{"rendered":"https:\/\/traba.org\/?p=12953"},"modified":"2020-12-08T07:52:44","modified_gmt":"2020-12-08T06:52:44","slug":"histories-de-casa-nostra-els-templers-la-comtessa-i-pablo-picasso","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/traba.org\/?p=12953","title":{"rendered":"hist\u00f2ries de casa nostra: els templers, la comtessa i pablo picasso"},"content":{"rendered":"

La nostra relaci\u00f3 amb Ciutat Vella v\u00e9 de lluny. A vegades ha sigut m\u00e9s aviat inc\u00edvica (devien estar contents els ve\u00efns quan sort\u00edem per aqu\u00ed als anys 90) i d\u2019altres m\u00e9s productiva, com la resid\u00e8ncia de la Mireia a principis dels 2000. Entre el 2008 i el 2015 vam viure al Raval, on van n\u00e9ixer la Lola i el Bruno. Des de fa uns mesos vivim al carrer Aviny\u00f3, al (mal anomenat) barri G\u00f2tic. El breu exili a Gr\u00e0cia no va funcionar.<\/p>\n

\"\"<\/a>Els primers habitants coneguts de casa nostra van ser els simp\u00e0tics\u00a0cavallers templers<\/a>, una ordre militar cristiana que vivia de participar a les croades i de moure diners de forma \u00abimaginativa\u00bb (estructures financeres complexes, segons la wikipedia). S\u2019hi van establir cap a l\u2019any 1134, quan se\u2019ls van regalar una s\u00e8rie d\u2019edificacions delimitades pels actuals carrers Aviny\u00f3, Cervantes \/ Templers, Ata\u00fclf i Milans, amb una part de la muralla romana inclosa. All\u00e0 hi van establir la seva comanda, el\u00a0Palau del Temple<\/a>, amb diversos convents, horts i fortificacions.<\/p>\n

Quan l\u2019Ordre del Temple es va dissoldre a comen\u00e7aments del segle XIV, el palau va acabar en mans de la reialesa, passant a dir-se Palau Reial Menor (el \u00abmajor\u00bb era el de la Pla\u00e7a del Rei). Amb el pas dels anys es va anar modificant i passant de m\u00e0 en m\u00e0<\/a>, fins entrar en decad\u00e8ncia durant el segle XVII.<\/p>\n

Cap a l\u2019any 1860 (les fonts varien entre 1858 i 1866), la comtessa de Sobradiel, que havia heretat el palau, va decidir que era un bon moment per enderrocar-ho tot (muralla romana inclosa) i fer-hi blocs de pisos. Abans no hi havia tantes manies conservacionistes com ara \ud83d\ude09<\/p>\n

Per aquest motiu tots els edificis que ocupen aquest espai, entre ells el nostre, tenen un estil similar.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Perqu\u00e8 qued\u00e9s clar, la Comtessa va obrir un carrer nou\u00a0amb el seu nom<\/a>\u00a0al mig de la nova \u00aburbanitzaci\u00f3\u00bb.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

L\u2019\u00fanic que queda de l\u2019edifici antic, tot i que molt reconstruit, \u00e9s una capella al carrer Ata\u00fclf, justament a la cantonada amb el carrer dels Templers.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

El nostre pis \u00e9s propietat d\u2019un Conde, del que no direm el nom, que \u00e9s besn\u00e9t de la Comtessa.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

L\u2019Eul\u00e0lia explica que quan la seva mare (la bes\u00e0via de la Lola i el Bruno) va arribar de Vic als anys 20, va viure un temps al carrer Aviny\u00f3, una mica m\u00e9s amunt de casa nostra. No \u00e9s descabellat pensar que era en un dels pisos construits per la Comtessa.<\/p>\n

Uns anys abans d\u2019aix\u00f2, Pablo Picasso tamb\u00e9 rondava per aqu\u00ed, i el 1907 va pintar un quadre inspirat en un prost\u00edbul del nostre carrer.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Efectivament, Les Senyoretes d\u2019Aviny\u00f3<\/a>, fundadores del cubisme, no eren franceses sin\u00f3 catalanes. I del costat de casa!<\/p>\n

Actualitzaci\u00f3 desembre\u201920<\/strong>: En un fil de twitter<\/a> ha aparegut una foto del Palau Reial Menor de 1860!<\/p>\n

\"\"<\/a> \"\"<\/a><\/p>\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La nostra relaci\u00f3 amb Ciutat Vella v\u00e9 de lluny. A vegades ha sigut m\u00e9s aviat inc\u00edvica (devien estar contents els ve\u00efns quan sort\u00edem per aqu\u00ed als anys 90) i d\u2019altres…<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":13003,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"footnotes":""},"categories":[129],"tags":[130],"class_list":["post-12953","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-histories","tag-histories"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/traba.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/12953","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/traba.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/traba.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/traba.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/traba.org\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=12953"}],"version-history":[{"count":28,"href":"https:\/\/traba.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/12953\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":18539,"href":"https:\/\/traba.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/12953\/revisions\/18539"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/traba.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/13003"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/traba.org\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=12953"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/traba.org\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=12953"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/traba.org\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=12953"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}