{"id":12959,"date":"2017-08-20T16:33:53","date_gmt":"2017-08-20T14:33:53","guid":{"rendered":"https:\/\/traba.org\/?p=12959"},"modified":"2017-08-21T09:37:41","modified_gmt":"2017-08-21T07:37:41","slug":"histories-del-nostre-mercat-una-setmana-tragica-abans-dhora","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/traba.org\/?p=12959","title":{"rendered":"hist\u00f2ries del nostre mercat: una setmana tr\u00e0gica abans d’hora"},"content":{"rendered":"

Des que el 2008 vam anar a viure al Raval, sempre hem comprat a la Boqueria<\/strong>. Cada setmana. Incl\u00fas durant l\u2019exili a Gr\u00e0cia ten\u00edem un complex entramat amb cuartel central a la Lina per poder-ho seguir fent.<\/p>\n

\"\"<\/a>
\n\"\"<\/a><\/p>\n

On ara hi ha el mercat, abans hi havia el Convent de Sant Josep<\/strong>, que en realitat \u00e9s el nom oficial del mercat.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Potser recordeu de l\u2019\u00faltim post<\/a> que a finals del segle XIII es va construir la primera muralla medieval (la segona de la ciutat despr\u00e9s de la romana<\/a>), que a grans trets tancava per Llu\u00eds Companys, Ronda Sant Pere i La Rambla.<\/p>\n

No massa despr\u00e9s, entre mitjans del XIV i mitjans del XV, es refor\u00e7a aquesta muralla i es decideix incloure-hi tamb\u00e9 el Raval<\/strong> en el que seria la segona muralla<\/strong> medieval (dita tamb\u00e9 de Pere el Cerimoni\u00f3s). En aquell moment el Raval eren b\u00e0sicament camps, i ho va continuar sent fins \u00a0el segle XIX quan es va ocupar massivament per la industrialitzaci\u00f3.<\/p>\n

\"\"<\/a>\"\"<\/a>\"\"<\/a><\/p>\n

Per tant el fet d\u2019incloure el Raval dins la nova muralla no era per acollir poblacions existents (com en el cas de les vilanoves amb la muralla anterior) sin\u00f3 que tenia un doble objectiu: assegurar-se terres de cultiu en cas de setge, i localitzar els hospitals fora de les zones de major densitat de poblaci\u00f3.<\/p>\n

La necessitat d\u2019apartar els hospitals<\/strong> venia, entre altres, de la gran pand\u00e8mia europea de Pesta Negra<\/a>, que a Barcelona va arribar la primavera de 1348 i es calcula que va matar a una tercera part de la poblaci\u00f3. En aquest sentit, l\u2019any 1401 es decideix construir l\u2019Hospital de la Santa Creu<\/a>\u00a0al Raval, unificant els 6 hospitals que hi havia fins llavors a la ciutat. Fins el segle XIX va ser l\u2019\u00fanic hospital de Barcelona. Encara es pot visitar tot el complex entre els carrers Carme i Hospital (l\u00f2gic): la casa de la convelesc\u00e8ncia, seu de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

La Biblioteca de Catalunya.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

O els Jardins Rubi\u00f3 i Lluch.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Pel nom ja haureu endevinat que a principis del XX va passar a ser l\u2019Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Sigui com sigui, a mitjans del segle XV ja tenim tota la Ciutat Vella actual tancada, amb una muralla que no es va enderrocar fins el segle XIX i que recorria les actuals rondes Sant Pau, Sant Antoni, Universitat i Sant Pere, a m\u00e9s de Llu\u00eds Companys. B\u00e9, aqu\u00ed hi falta la Barceloneta, per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s una altra hist\u00f2ria perqu\u00e8 fins el segle XVIII va estar sota el mar.<\/p>\n

Durant el segle XVI, amb la Contrareforma<\/a>\u00a0i protegits per la nova muralla, es van establir diferents convents a La Rambla. Un d\u2019ells \u00e9s el que coment\u00e0vem de Sant Josep<\/strong>, fundat el 1586 pels carmelites descal\u00e7os o josepets<\/strong>.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Fem un salt endavant. El 25 de juliol de 1835<\/strong>, Sant Jaume, hi havia corrida a El Tor\u00edn<\/a>, la pla\u00e7a de toros de la Barceloneta (la primera de Barcelona).<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Que era on ara hi ha la Torre Mare Nostrum, seu de Gas Natural, dissenyada per Miralles-Tagliabue<\/a>.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Durant la corrida, que no devia ser massa llu\u00efda, va c\u00f3rrer el rumor d\u2019uns incidents a Reus entre liberals i carlins, que havien acabat amb 21 morts. La gent va sortir de la pla\u00e7a en manifestaci\u00f3, s\u2019hi va anar apuntant gent, i es van acabar cremant una dotzena de convents<\/strong>, entre ells el de Sant Josep<\/strong>. \u00c9s l\u2019anomenada bullanga<\/strong> de 1835<\/a>, immortalitzada en aquests versos.<\/p>\n

El dia de Sant Jaume<\/em><\/p>\n

de l\u2019any trenta-cinc<\/em><\/p>\n

va haver-hi bullanga<\/em><\/p>\n

dintre del Tor\u00edn.<\/em><\/p>\n

Van sortir sis toros<\/em><\/p>\n

que van \u00e9sser dolents.<\/em><\/p>\n

Aix\u00f2 fou la causa<\/em><\/p>\n

de cremar els convents.<\/em><\/p>\n

Aix\u00f2 de cremar convents es va acabar convertint en una tradici\u00f3 barcelonina, amb altres episodis com la Setmana Tr\u00e0gica<\/a> de 1909.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

O la crema d\u2019esgl\u00e9sies de 1936, com a Santa Maria del Mar.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

El problema \u00e9s que molts cops no nom\u00e9s es cremava l\u2019edifici, sin\u00f3 que tamb\u00e9 s\u2019assassinava els seus ocupants.<\/p>\n

En tot cas la bullanga de 1835 va accelerar l\u2019exclaustraci\u00f3 de moltes comunitats religioses i la desamortitzaci\u00f3 <\/a>dels seus b\u00e9ns el 1836. Aix\u00f2 va deixar molt espai lliure a la ciutat.<\/p>\n

On hi havia hagut el convent de\u00a0Sant Josep<\/strong>, s\u2019hi va construir una gran pla\u00e7a amb columnes i porxos a l\u2019estil de la Pla\u00e7a Reial.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Dins seu s\u2019hi va instalar el Mercat<\/strong> de manera provisional el 1837, per\u00f2 s\u2019hi va acabar quedant i el 1840 ja es va cobrir.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

La coberta met\u00e0lica actual \u00e9s de 1914.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

\u00c9s com la nostra segona casa.<\/p>\n

\"\"<\/a>\"\"<\/a><\/p>\n

El mercat de Santa Caterina<\/strong>, on comprem la carn, t\u00e9 una hist\u00f2ria molt similar. Tamb\u00e9 era un convent (el de Santa Caterina, \u00e9s clar) cremat el 1835 i desamortitzat. El mercat es va inaugurar el 1847. Recordo anar-hi els dissabtes de petit amb la Teresa i l\u2019Eul\u00e0lia.<\/p>\n

\"\"<\/a>\"\"<\/a><\/p>\n

La reforma (tamb\u00e9 de Miralles-Tagliabue), inaugurada el 2005, el va deixar ben ampli i maco.<\/p>\n

\"\"<\/a>\"\"<\/a>\"\"<\/a><\/p>\n

Abans parl\u00e0vem de la Pla\u00e7a Reial<\/strong>,. Es va obrir el 1848 on hi havia hagut el convent dels Caputxins, afectat tamb\u00e9 per la bullanga i la desamortitzaci\u00f3 posterior.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Altres equipaments propers a La Rambla que s\u2019aixequen on hi havia hagut convents cremats el 1835 s\u00f3n el Liceu<\/strong> (Trinitaris Descal\u00e7os), l\u2019Arts Santa M\u00f2nica<\/strong> (Santa M\u00f2nica),<\/strong> la Pla\u00e7a Medinaceli<\/strong>\u00a0(Sant Francesc) o\u00a0Capitania General<\/strong> (La Merc\u00e8).<\/p>\n

No est\u00e0 malament per una sola nit de Sant Jaume!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Des que el 2008 vam anar a viure al Raval, sempre hem comprat a la Boqueria. Cada setmana. Incl\u00fas durant l\u2019exili a Gr\u00e0cia ten\u00edem un complex entramat amb cuartel central…<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":13341,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"footnotes":""},"categories":[129],"tags":[130],"class_list":["post-12959","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-histories","tag-histories"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/traba.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/12959","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/traba.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/traba.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/traba.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/traba.org\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=12959"}],"version-history":[{"count":33,"href":"https:\/\/traba.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/12959\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":13397,"href":"https:\/\/traba.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/12959\/revisions\/13397"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/traba.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/13341"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/traba.org\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=12959"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/traba.org\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=12959"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/traba.org\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=12959"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}