queda inaugurado pues este verano

Com ja és tradició, hem passat l’última setmana de juny a Fonolleres. Degut a la nostra política de desintoxicació de mòbil, aquesta vegada hi ha poques fotos.

A Can Planas una mica el de sempre: petards, piscina, pelotazos i basket. La novetat és que hem estrenat la GoPro cortesia del Reis Mags.

I que hem descobert la vena artística de la Dra.Fabregas.

I re-descobert els seus dots per la brasa.

Ara sí que diria que ja complim del tot la cançó.

De nuevo al chiringuito
Un bañito
Helado de pistacho
Y partida al futbolín
Lanzamos unos frisbees
Jugamos a las cartas
Y acabamos cenando
Sardinas y ensalada

Els nens, contents.

Hem aprofitat per fer un repàs de la geografia costera del Baix Empordà, amb el pla habitual de piscina al matí i platja a la tarda/nit. Jo que sempre havia defensat l’ambient decadent de finals d’estiu, haig de reconèixer que aquests dies de juny on tot comença i la llum mai s’acaba estan molt bé. Tot està per fer i tot és possible 🙂

De sud a nord, començant per Castell-Platja d’Aro, on només anem a l’Aquadiver (algun any haurem de tornar a l’intercanvi de Santa Cristina, que ho tenen idealitzat).

Seguim a Palamós, on aparentment hi ha moltes platges però nosaltres sempre anem a Es Castell, que es caracteritza per ser prou bonica i sobretot per tenir el xiringuito més car que coneixem. I això és molt dir perquè l’Empordà és l’epicentre dels xiringuitos cars.

I aprofitant un migdia que no feia sol, excursió cap al nord, per la zona natural protegida de Castell-Cap Roig.

Aquí la casa on clarament es van inspirar els ZOO per escriure la que ha sigut la cançó del viatge 😉

Dins el jardí una piscina
Una piscina gegant
D’aigua salada i jacuzzi
Però ningú ho ha notat que

Un tobogan, li falta un tobogan
Que vaja algú i li’l pose, que està passant-ho mal
Un tobogan, li falta un tobogan
Al pobre home, diners no donen la felicitat

I una mica més enllà s’arriba a Cala Canyers, on vam passar unes hores de màxima tranquil·litat en sol·litud. Això sí que dóna la felicitat.

Bany, peixets i peixots.

Grooming.

Club de lectura i club de joc.

Passat de pescadors.

Seguint cap al nord hi ha Cala Corbs, que ja fa temps que trobem tancada.

I més enllà Cala Estreta, on solíem anar. No ens hi vam quedar però hi havia poca gent.

Després de Palamós hi ha Palafrugell, que la família deia allò de «un senyor de La Bisbal i un home de Palafrugell». Ara que no em senten, jo em quedo amb Josep Pla i les platges 🙂 La primera és Calella, on la Mireia i la la Lola van fer una excursió des d’El Golfet, una platja verge on s’arriba en cotxe i que està molt bé (en realitat està a 3km de Cala Estreta creuant Cap Roig, algun dia ho haurem de fer). Només van fer una foto del camí.

Mentre nosaltres les esperàvem fent una volta per Calella i un banyet a Port Bo.

Ja tots junts.

Sopar a les afores.

I foto robada de bany nocturn.

Després de Calella hi ha Llafranc, lloc tradicional de bany dels meus pares. Peixets.

I després de sopar, una mica de NFL.

I més enllà Tamariu, on diria que no he estat mai i l’únic que sé és que hi ha un càmping on van robar a l’Anna i el Poly quan jo era petit i estava justament a Llafranc amb els meus pares.

Seguint cap al nord hi ha Begur (mai recordo si anàvem a Aiguafreda o Aiguablava, ho haureu de buscar al blog) i Pals (solíem anar a Illa Roja), però aquest cop no hem anat a cap dels dos.

Més amunt ja hi ha Torroella, on havíem anat alguna vegada a la Gola del Ter i sempre hem dit de tornar-hi. En canvi l’Estartit mai ens ha cridat massa, potser hem tingut mala sort però sempre ens hi ha fet vent i no solem anar-hi. Ara acabo de descobrir, però, que Cala Montgó pertany a Torroella, jo sempre havia pensat que ja era de l’Escala. Algun dia hem de fer l’excursió de Cala Montgó a l’Estartit, que n’havíem fet un tros amb la Lola molt petita i era xulo. Queda pendent.

Després d’això ja passem a l’Alt Empordà. Sempre hem sigut molt d’Empúries, aquest any hi hem anat un parell de cops (llàstima de llei de costes que ha fet enderrocar el nostre xiringuito preferit). El primer dia amb la Rita, amb sopar inclòs al jardí de casa seva.

I l’altre a recollir les ulleres que ens hi havíem deixat.

I a passejar fins l’Escala.

Els xiquets que juguen.

El Fèlix en la seva activitat preferida a les platges: visitar altres famílies 😉 S’hi pot passar tota la tarda, de fet ell diu que va a la platja per conèixer amics.

I ja de tornada cap a Empúries.

Si finalment heretem el lloguer de la Rita, ens dedicarem a explorar què hi ha nord enllà, a les terres inhòspites de l’Alt Empordà.