Fa temps que dèiem amb l’Irina, la mare del Luca, d’anar uns dies junts a Lituània (ella és d’allà) per veure un partit del Zalgiris. L’any passat no ens en vam sortir però aquest ens ho ha muntat tot ella i cap allà que hem anat. Tres nits (del 21 al 24) al Hilton de Vilnius, la capital.
Vilnius podria ser una ciutat qualsevol del centre o nord d’Europa, no sembla gens soviètica. Petita i una mica destartalada, però bé. Per Nadal tot llueix més.
Patinatge.
A tots els edificis oficials hi ha la bandera d’Ucraïna al costat de la de Lituània. Estàvem a 600km de Kiev i a tocar de la frontera amb Bielorússia.
Els primers dies estava núvol i amb temperatures molt tolerables de 2 a 4 graus. El 23 ja va ser una altra cosa, van desaparèixer els núvols i la temperatura va baixar a entre -6 i -8. Quan hi havia ventet feia fresqueta.
Un barri de casetes de fusta en ple procés de gentrificació.
Salting suburbial, ens hi vam passar un dia sencer.
El museu de l’electricitat.
El menjar lituà pse, molta patata i molt bolet en llocs com molt posats. Una mica capital de provincies.
Retrats al KFC.
Més retrats, en aquest cas al tren de nadal entre Vilnius i Kaunas, on vam anar a veure el partit entre els nostres dos segons equips: Zalgiris i Panthinaikos. Corazón partío.
Kaunas, o almenys el tros que vam veure entre l’estació i el pavelló, sí que és més d’aspecte soviètic amb grans avingudes i edificis quadrats i grisos. El partit molt bé, va acabar guanyant Panathinaikos.
Nevant a l’arribada a Vilnius, i l’endemà ja de tornada cap a Barcelona.
