Categories:

a recer de la fúria del món

Aquest any hem fet un estiu com els d’abans, de Sant Joan a la Diada al mateix lloc. I el lloc, com no, ha sigut Sant Martí. Els nens han estat sempre allà, i nosaltres hem fet cadascú un mes de vacances i l’altre combinant de dilluns a dimecres a Balmes i dijous i divendres de teletreball, junt amb una setmana sencera de teletreball cadascú. Treballar a Sant Martí no sembla treballar! I a sobre el lloc és maco a matar i tranquil a més no poder, qui hauria dit que hi ha llocs no saturats a l’agost a la Costa Brava.

Sant Martí és ideal pel dolce far niente, un lloc on no fer plans perquè els plans vénen sols cada dia. Passant els dies amb la colla d’amics pel jardí, la Miranda o les Muscleres, o fent voltes en bici cap a Cinc Claus, l’Armentera o l’Escala. Tot molt verano azul, amb un grup molt xulo de nens i nenes (i families!) de diferents edats amunt i avall tot el dia junts. I Gregal, casa nostra, com a centre de trobada. S’han assilvestrat molt en el millor dels sentits, potser el Bruno el que més. Impossible resumir aquests dos mesos i mig en fotos.

El cinema a la fresca de tantes nits amb el veïnat.

A casa, el mínim indispensable.

Visites familiars.

En paddle a Riells!

Al juliol el Bruno va fer una setmana de casal de tenis a l’Escala que li va agradar.

I després tan la Lola com el Bruno van fer dues setmanes de bàsquet que no van acabar de tenir èxit bàsicament perquè el pavelló estava en obres i no van fer massa bàsquet. Sort que hi havia la Rita i el Luc. I ja a final d’agost, la Lola i la Rita van fer un curs de vela que va agradar molt.

El Fèlix no ha fet casals però sí un màster en jocs de taula amb nosaltres i els germans…. i amb l’Alexandra! Ja hem arribat a nivell Dominion.

Els nens han trepitjat Barcelona en contadíssimes ocasions: el sopar de Sant Pere, l’obra de Grease, algun assaig de Hamnet o l’aniversari de l’Hugo.

Hem recuperat velles receptes.

Noves incorporacions al receptari familiar.

I per sobre de tot, l’estiu del tereré 🙂

Els intents de menjar sushi no han sigut especialment reexits, ni a La Lluna ni a l’Uramaki ni al Sushiko. Massa ben acostumats.

Esmorzars a La Pausa o a Sancho (els famosos donuts!), on a vegades van sols o amb amics.

Esculapi de tant en tant i algun sopar al Racó de l’Estany combinat amb Luna Park.

Les postes de sol des del jardí són maques (i alguns dies espectaculars), però els núvols i la pluja potser ho són més.

Veïns no humans.

Alguns dies especials, començant per Sant Joan fins a les tantes.

Just després vam fer 5 dies d’intercanvi a Llívia, on per fi vam poder anar a les Bulloses. A principis d’agost teníem un altre intercanvi aparaulat a Donostia però estàvem tan bé a Sant Martí que al final no hi vam anar i vam aprofitar per fer una setmana de vacances tots junts. No vam poder completar el triangle pijo Empordà-Cerdanya-Donostia.

Els 50 de la Mome.

Del revés 2 a Girona.

Una visita a una «fira» de l’Armentera on el Bruno va acabar parlant amb una tarotista.

Un concert  de jazz a l’Estartit cortesia de la Mome.

Un sopar-dormir a Vilopriu amb ressaca infantil posterior.

La paella valenciana!

Però si algun dia defineix Sant Martí són les olimpiades anuals al jardí de casa amb sopar posterior.

L’Ernest els va portar de visita a la fàbrica de Panini a Torroella, us havíeu plantejat mai que si demanes un cromo te l’envien a mà?

Dies tristos també.

Un parell de visites a Aquabrava.

Santa Màxima.

La Mireia s’ha dedicat força a cosir, els gorros han tingut molt èxit!

Vam celebrar l’aniversari de la Lola amb una mini-trobada improvitzada el mateix dia 21 (la cara és de repetir la bufada, que no estava preparada la fotògrafa).

Regals!

I ja a començament de setembre una festa de pijames.

Van dormir a la tenda, no sabem què va passar però l’endemà no feien tan bona cara 🙂

L’Aina, la Rita i la Lola van aprofitar la festa per passar 6 dies juntes, la primera meitat a casa i l’altra meitat a Vilopriu.

El Bruno i el Fèlix també van dormir a la tenda amb amics d’allà, i a principis d’agost havia vingut l’Eloi a passar uns dies a Montgó per despedir-se del Bruno.

El Fèlix també ha tingut visita, i també van dormir a la tenda 🙂

En definitiva, un gran estiu, potser el millor. Quan vaig fer aquesta última foto, els últims dies, em semblava impossible tornar a Barcelona. Però sí, vam tornar, i nosaltres ja estem treballant, la Lola ha començat la ESO (txoria txori), el Bruno 4t i el Fèlix primària. I ja tots amunt i avall i ben contents, però consti en acta que segueix sent mentida que els dies laborables tinguin raó. Tot sigui dit amb la màxima consciència del nostre privilegi.

Pero después de todo, no sabemos
si las cosas no son mejor así,
escasas a propósito… Quizá,
quizá tienen razón los días laborables.

One thought on “a recer de la fúria del món

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *