Suposo que li passa a tothom, però el que trobaré més a faltar no són coses «del passat» sinó el que fèiem últimament: els dimarts amb la Lola o els esmorzars o dinars al Norte.
Però ara que som a Fonolleres, recordo els dies que vam passar junts aquí el setembre de 2015, uns mesos abans del diagnòstic. Tot i que mai li havia agradat dormir fora de casa i que ja no es devia trobar del tot bé, recordo bons moments. Sobretot una nit jugant tots al Sherlock fins a les tantes, que encara que per la foto no ho sembli, vam riure molt.
L’estiu anterior, el setembre de 2014, vam estar a Menorca. Recordo sobretot un dia que se’ns va posar a diluviar tornant de Binidalí, i ens vam acabar banyant a la piscina de la casa. La recordo molt contenta. O la claustrofòbia que li va agafar a Cala Rafaelet, que mira que estava maca aquell dia.
I evidentment els 3 dies a Palma del novembre passat, quan va acabar el tractament.
Bons records.
Son moments bonics de recorda.