Sempre li havia agradat el nostre pis del Raval. Recordo quan va començar a anar a buscar la Lola els dimarts a la guarde, quan encara no tenia ni un any i mig. Van connectar de seguida, estaven les dues encantades 🙂 Primer ens la portava a casa, però al final recordo com li agradava deixar-la a la porteria.
També va ser l’època que ho celebràvem tot a casa. Aniversaris…
…i nadals i reis.
I ella estava sovint per casa.
Segur que la memòria és molt selectiva, però en general ho recordo com una molt bona època per tots.
El 2015 ens vam traslladar a Gràcia, un pis que mai li va agradar massa. Seguia anant amb la Lola els dimarts, però no la pujava a casa sinó que la portava a semFYC. Tot AMF recorda la Lola i l’àvia esperant a baix 🙂 En el fons li passava com a nosaltres, mai es va acabar de sentir còmoda allà dalt. Massa lluny de tot.
He trobat poques fotos seves allà, algun nadal i poca cosa més.
A principis del 2016 va començar a estar algun dijous amb el Bruno, però ja de seguida va arribar el diagnòstic i el tractament. Tot i que a finals d’any, de seguida que va poder, va tornar a estar amb els dos, la veritat és que és una llàstima que no s’hagin pogut conèixer millor i disfrutar tant com amb la Lola.
A començaments d’aquest any vam tornar a Ciutat Vella i estava encantada, deia que se sentia molt bé al pis i que tot li resultava més conegut. Com nosaltres, vaja.
Després de l’operació encara va poder anar els últims dimarts de curs amb la Lola, i inclús va anar algun dijous a buscar el Bruno a la guarde.
No sé si la Lola la recordarà massa de gran (el Bruno segur que no) , però per ella tots dos eren els més guapos, llestos i especials. No seré jo qui la contradigui 😉
Aquestes també me agradan i també i he vist el pas del temps.