nom de carrer curiós.
camí a cala en turqueta.
el caracal.
i jo que em vaig quedant enrere.
i ja a la platja!
i la torre de vigilància estava caiguda suposem de la tormenta dels últims dies.
la platja havia perdut part de la sorra.
però encara en quedava per jugar.
i les arrels surtien pel graó de la sorra.
l’aigua estava fresquita, però no gelada.
quan feia sol, s’estava molt bé.
segon esmorzar.
i el francesc se’n va a veure es talaier.
mentrestant, nosaltres jugant per la platja.
això era un intent de foto posando.
la caseta va donar molt de joc.
mentrestant…
la lola es volia banyar, però al final se’n va anar el sol i feia fred.
hora de dinar
i el francesc arriba a es talaier.
es espectacular el color d’aquesta platja.
i la tarda per casa.
amb la llar de foc.
Molt maques les fotografies ni han que que sembla que estigueu a l’Emporda. De tant en tant pro apareix un caracal que espanta sort que jo no ne vist mai cap de prop ni de lluny. Lo que es impensable es el mes de desembre está en banyador a la platja.