dijous volíem anar a cala en turqueta però a les 11 ja estava ple el pàrquing, així que vam repetir son saura. és el què té que no es pugui anar a macarella. aquest cop amb sol i sense massa vent. quan arriben a la platja són nens feliços. que no falti el neoprè. i el fèlix i jo, sota el parasol. la passarela que creua la platja per anar a es talaier pel camí de la costa, el llarg. ara ja no es pot passar pel que creua per dins, el curt, per tant, impossible anar-hi a les 12 amb 3 nens. un altre any serà. i repetim el dinar a la susy de son saura. la iaia del carrer. i al final del dia, el bruno agotat i amb ferides als peus.
Molt be un dia mes. No m’ha estranya que el Bruno acabi agotat pero val la pena i demá torna a comensar.