ai si existís el teletransport…

això era dilluns, el dia abans de marxar de copenhagen. vam decidir fer un dia tranquilet, a un leggepad que com que no em funciona la cronologia de google, no us puc dir com es deia (Skydebanehaven, m’ho ha xivat el francesc que m’espia mentre faig el bloc). fent el segon esmorzar. un tobogan bastant alt. al bruno també se li dóna bé escalar. i el bruno el va escalar… jo patia… un columpio peculiar. per aquest encara és petit. a la lola aquest se li dóna bé. i el sorpresón, que hi ha sequera i que la piscina no va. una altra atracció. el lloro. i com que les altres atraccions del parc són prou atractives, els columpios buits, no com a barcelona que lo més emocionant són els columpios i a més n’hi ha pocs. un altre cop amb el tricicle. aquest cop amb sabates. encara que ja veureu que no tenim el peu curat. fent amics. i com que volíem tenir un dia tranquil i fer les maletes per la tarda, vam anar al tivoli, al parc d’atraccions de copenhagen. i si mireu el dit de bruno veureu que està una mica vermell… si… hauríem d’haver fet repòs… però no en vam fer. vam haver d’anar al doctor del parc per fer la cura de la ferida. al treure’s el mitjó, se li va saltar la crosta que tenia enganxada i va començar a sagnar. i el vigilant del parc li va fer un globus amb un guà mentre jo li curava la ferida. un clàssic de pediatria que en aquest cas va funcionar. comencem les atraccions. encara que el veieu aquí dormint al felix, no va dormir gaire. per un motiu o per un altre es despertava pobret. els vaixells ara amb el bruno. i després amb la lola, en les atraccions que només pot anar un nen acompanyat, s’havia de fer la cua dues vegades. per sort, no eren molt llargues. el temps de les atraccions és més curt que al tibidabo. com un senyor. aquí no vam pujar. per sort si tornem quan siguin més grans, es podran acompanyar l’un a l’altre. el què ens va sobrar del picnic. i per la nit, a fer maletes. esperant que es faci l’hora. bye bye copenhagen. i va i el fèlix s’adorm a l’hora de marxar. ja a l’avió.

com que l’aeroport està lluny de reikiavik, vam agafar un transfer que portava cadireta per cadascun dels nens. arribats a reikiavik hora local 15:31. plovia. l’habitació dels nens. el menjador. i una volta per l’harpa. està tot construint-se. el francesc s’ho ha mirat i serà un hotel i un centre comercial. fent bombolles davant de l’harpa.

i el clàssic tenderete dels frankfurts que han mogut de cantonada. per fi hem descobert què passava. aquesta és la foto del 2011.

i aquesta d’ahir.

on era el tenderete i on és ara.

vista de l’harpa des del frankfurt que no hi havia res. és on ara hi ha totes les obres amb les grues.

bona nit 🙂 el llit del bruno… els nens de la casa, són dues nenes 🙂 però li agrada tapar-se amb la cortina. i el llit provisional de la lola, ja que la segona nena té 7 mesos només. i amb el canvi horari, el bruno es va llevar a les 5:50. la lola ha dormit un parell d’hores més. a l’església. hem pujat a dalt a mirar les vistes. i cap al parc del costat de casa a fer el picnic. per cert, que avui ha fet sol, insòlit aquest estiu a islàndia que porten 2 mesos plovent i a 10 graus. i a alimentar als ànecs i a les gavines. al final hem marxat perquè feien hasta por. una paperera amb dipòsit d’ampolles. els avions passen molt baix.
un playground del parc. la roda. la casa. el nostre pis és el del mig, que com a curiositat aquí li diuen segon perquè no hi ha el concepte de planta baixa (el pis de baix de tot sempre és l’1). un moment per recordar. casi que és la vegada en la seva vida que han jugat millor. el bruno li venia coses i li tornava el canvi a la lola. i ha durat prou estona.