Unes pràctiques per les vacances d’estiu

Ahir per la nit, vam estar jugant a la wii.

I 9 hores després…

Que consti que aquestes 9 hores les hem dormit!

A la una hem aconseguit sortir de la cabana. I hem anat a dinar a Ainsa. Aquesta és la plaça Mayor d’Ainsa, i 3 gordos francesos mítics.

I el detall dels gordos per si no els veieu bé. Mítics. Amb tots els respectes, però cridaven l’atenció.

Les vistes.

Un dels 2 carrers del casc antic d’Ainsa.

Hem dinat en un dels restaurants que hi havia. N’hi havia un just a l’entrada, que a les 15h ja havien tancat la cuina. Poques ganes. Després els de la plaça major que tenien bona pinta però per 22-35 euros el menú, fa ràbia. És un poble perdut! Nosaltres hem anat a un que es deia FES en un dels 2 carrers, de 14 euros el menú. El menjar normal, el cambrer, un amargat.I jo sense ulleres que me les havia deixat al cotxe… ha costat la foto!

Després de dinar, hem començat la ruta en cotxe del dia. D’Ainsa a el parc nacional d’Ordesa i de Montperdut, concretament a la Garganta de Añisco. I vaia garganta! Se m’han posat per corbata. La carretera a trossos era molt i molt estreta, tant que a vegades si et venia un cotxe de cara, havies de tirar marxa enrere.

Aquí es veu millor d’estretor de la carretera.

En un mirador de la carretera ens hem distret una mica. Aquí teniu les picades d’ahir de l’Albert. Vuit per cama i li piquen molt. Però com tots sabem, el picor és psicològic, no, Francesc? 😛

Unes vistes del riu de sota el barranc.

També he aprofitat per anar a fer un pipí darrera el muro.

La meva cremada d’ahir… avui m’he posat la samarreta de tirants a veure si s’igualava, però no. No hem sortit massa del cotxe.

El paissatge que es veia des del mirador.

I un detall del riu.

Una altra vista.

Peus.

Cartells.

El Francesc mirant el paissatge.

I la Laia.

Ull a la sombra del Francesc!

I ara una panoràmica de Vio. La veritat és que una curba anterior la vista era millor, però hem fet aquesta. É lo k hay 🙂

La ruta que hem fet:

Ens hem saltat una part de la ruta, que sinó, no podiem arribar a veure el podemos! Era el poble de Puértolas, pendent!

I ja no hem parat més fina a casa a veure el Podemos!

Mireia.

PD: crec que he entrecreuat 2 miradors, po buenu. És lo que tenen 3 Heinekens!