The show must go on

Ja sé que això no se sol fer en un blog (igual que no es saluda a la ràdio), però gràcies pels comentaris!!!

Avui hi haurà poques fotos. No hem estat molt per carrer. Hem tingut 3 xerrades del World Science Festival.

Però primer de tot, com tot bon neoyorquí, hem anat a fer el brunch, passejant, ja que estàvem. Per Chelsey primer…

I fins al Meatpacking, al Pastis famós per sortir a la serie de Sex in the City.

Ens hem fotut unes quantes calories entre pecho y espalda.

I hem passejat per l’Apple Store un rato (jo ‘he comprat uns auriculars amb micro per l’Iphone), i hem vist a Marlo Stanfield (aka Jamie Hector)!!! Sort que no era l’Stringer Bell 😛

Després, amb auriculars nous i sobretot amb micro, hem tornat a passejar pel West Village.

Esperant el metro, que els dissabtes no va tant bé com els dies d’entre setmana.

I a partir d’aquí, tot el dia de Word Science Festival:

• Avian Einsteins
• Time Since Einstein
• Time familiar stranger
• Infinite Worlds

En general, tot una mica basat en l’anècdota, però això si, tots parlen de puta mare i es fan unes rises.

Dir que els espectacles que estan finançats per la John Tempelton Fundation sempre hi ha el típic cura, teòleg o similar que es vol ficar dins de la discussió aportant la majoria de les vegades idees més teològiques o filosòfiques més que científiques. Fa una mica de pena que el World Science Festival s’hagi de vendre a aquesta fundació… suposo que s’ha de triar entre poder fer el festival i vendre’s o no fer el festival i quedar-se a casa ben orgullós per no haver participat. Una mica com ens passa amb les farmacèutiques (en alguns casos).

I finalment, el Lincoln Center.

Demà, béisbol…