hem anat a petar a Valfarta, paraiso natural. amb la carabana es condueix 1/3 més lent del què aniries amb cotxe (o més).
ben bonic
amb l’església
la calle alta
el parc dels anys 80
i la baja
El Bar
i vam portar les bicis una mica per casualitat, però han anat molt bé.
hi ha uns ànecs que si els dones menjar es posen una mica agressius
poble petit i envellit…
el Fèlix jugant a l’escondite amb mi i el Bruno. tot és molt lent a la carabana. suposo que ens hi anirem acostumant.
ja de camí… moltes plantacions de blat de moro i girasols.
parada a descansar. es porten molt bé a la carabana. el Fèlix aquí encara no havia vomitat. al final del dia, només va vomitar un cop, molt millor ja que el primer dia va vomitar 3 vegades! pobret…
molts castells pel camí
i ja estem a la província de Soria
i mentre es feia el sopar, a investigar amb llinternes
el castell iluminat
i avui dilluns, visita de dia al castell. bueno, al castell no que està tancat per obres. la volta al castell. això són els antics lavaderos.
el passeig de darrere
avui el Bruno, ha agafat la càmara
Bruno’s
la casa de Carlos. muy bonita. Fracesc ha visto a tu padre, dice que tiene una retirada a tí.
Bruono’s
realment és un bon street photographer 🙂
aquestes ja són del Francesc. és com els anys 80 a Barcelona.
la foto del Bruno al niu d’ocell i a les teranyines. realment tenen una altra visió del món
cua als supermercat
el Fèlix que casi se’ns adorm abans de dinar
remember when…?
hem comprat una pala de matar mosques, que ahir se’ns va emplenar la carabana de mosques i no surten…
la megagrua arreglan el castell. haurem de tornar.
mañana más. ara mentre el Fèlix fa la migdiada a la caravana els altres aprofiten l’últim dia de piscina de Berlanga. demà ja s’acaba la temporada d’estiu
Mireia t’has cremat! Estàs vermella, vermella …jeje vaja aventura!
Un poble molt tranquil i dema cap a Soria?
El Torero nunca llegó a serlo. Tuvo cartel, pero el miedo pudo más y nunca pisó la arena. Pero era un tipo ocurrente. Cuándo su mujer dió a luz, mandó, desde el hospital, un telegrama que rezaba así: «buena corrida, cuatro orejas y dos rabos». Había tenido gemelos.
Uno de esos gemelos murió hace unos meses quizá por eso estaba cerrada la confitería.