Dijous al vespre marxo sola cap a Menorca amb Baleària. M’emporto les maletes i el cotxe. La resta de la família ve el divendres al matí amb avió.
A les butaques Neptuno, que els treballadors els diuen Sirena (si algú ho sap que m’ho expliqui), s’hi dorm pse. Les butaques són còmodes per ser butaques, però a les 3 de la matinada, gairebé una hora abans d’arribar a Alcúdia, allò és una festa. A més, les llums tenen massa intensitat, has de portar alguna cosa per tapar-te’ls. Però bueno, 4 hores (2+2) casi que si que les vaig dormir.
A l’arribar a Ciutadella, en teoria podíem entrar a la casa posant un codi en una caixeta i allà estaria la clau. Abans de les 7 vaig arribar a la casa, però sorpresa, no hi havia clau. Vaig trucar, però ningú va obrir. A les 7 vaig aconseguir parlar amb la propietària i es veu que hi havia clients fins les 11 però no se li va ocórrer avisar, quan ens havia dit que podíem entrar quan volguéssim. Les seves disculpes varen ser millorables. I les meves expectatives d’una dutxa van esfumar-se 🙁
Però al mal tiempo buena cara, vaig anar al mercat a esmorzar i comprar uns entrepans i fruita per dinar. Havíem d’aprofitar el dia que dissabte feia mal temps.
Mentrestant, a l’altra banda del Meditarreni, la resta de la família embarcava a l’avió.
La última vegada que el Fèlix va pujar en un avió encara s’alimentava de teta exclusiva. Maldita pandemia.
Un joc interactiu a l’aeroport de Maó. I jo esperant a fora!
I de l’aeroport a cala en Turqueta. No feia no mal temps ni bon temps. Però l’aigua sempre turquesa.
Mentre uns vam fer la migdiada, altres inspeccionaven medusses. La platja n’estava plena. Vent de sud.
selfie 1 del viatge.
De tornada.
Vam tornar cap a Ciutadella. Volíem passar pel Mercadona (Pato Donald segons el Fèlix) però ens va fer una mandra impressionant i el jacuzzi calentet de la casa ens cridava massa.
I tant que ens va cridar! El Bruno només entrar a la casa, va anar a mirar com era el jacuzzi. Estava tapat amb una lona, que semblava un terra, que el Bruno va trepitjar… i cap a dins vestit! Sort que estava realment calent, a 38 graus calculo. Tots reiuem menys ell, pobre. Nota posterior: al matí següent ja li feia gràcia a ell també.
Però la nostra experiència amb el jacuzzi no va acabar aquí. El Fèlix s’hi ha trobar tant a gust que se li va escapar la caca! I ja ens veus intentant caçar els cagarros del nen amb paper de cuina.
Ja veieu que estem distrets.
Demà plou.
Desde casa he vist molt millor les fotos.