excepte si parlem d’aquest sud (i V)

Deixem per l’últim post algunes de les millors cales de Menorca, en la nostra humil opinió. Es tracta de Trebalúger, Fustam i Escorxada, totes 3 inaccessibles en cotxe. A la primera s’hi arriba des de Cala Mitjana i a les altres dues des de Binigaus, les dues platges aparcables. També hi ha l’opció de fer l’excursió completa entre Mitjana i Binigaus, com ens vam «inventar» amb l’Edu i l’Ermen ja fa 12 anys (glups) i hem repetit també altres vegades.

Amb els nens encara no l’havíem fet, i aquest cop ens vam animar els dos grans i jo. La Mireia i el Fèlix ens van deixar al parking de Cala Mitjana cap a les 12:30 amb el cel ennuvolat i inclús alguna gota, i ens vam tornar a trobar tots a Binigaus cap a les 19 amb un sol de justicia, menys energia i més butllofes (la Lola) però ben contents. Realment els hi va encantar.

Cala Mitjana estava buida pel mal temps, res a veure amb un dia de sol. Per algun motiu misteriós aquest any no soc tan clar guanyador indiscutible del LPPA (Less Photogenic People Award).

Petit fail: ens vam ficar pel camí de cavalls enlloc de pel camí de la costa. Coses de fer-se el xulo i dir que no vols wikiloc. Per si l’excursió no era prou llarga, li afegim mitja horeta més de volta.

Ara sí, pel camí de costa de Mitjana a Trebalúger, que és molt fàcil i va protegit del sol.

Arribant a Trebalúger.

Que estava molt maca i molt buida, no sé si pels núvols o perquè la gent no vol caminar. En tot cas espectacular, i sense l’arribada massiva de banyistes en «creuer» des de Galdana que havíem patit altres vegades (vam veure arribar el barco quan ja marxàvem). L’aigua era una bassa d’oli transparent.

Després toca caminar fins a Fustam, en un tros de camí més pesat i exposat, i a sobre començava a sortir el sol de tant en tant. Però ho vam portar molt bé.

L’arribada a Fustam és increïble.

I la platja també, transparent i molt en calma.

En 10 o 15 minuts més ja s’arriba a Escorxada, aquí el mar es movia una mica més però també molt xula i transparent.

I faltava el pitjor tros per arribar a Binigaus, que sempre es fa molt llarg. Ja no hi havia núvols, feia calor i la Lola no aguantava més amb les butllofes pobra. En canvi el Bruno va arribar fresc com una rosa després de més de 10km.

Per compensar, bany tots junts a Binigaus i sopar al xiringuito de Sant Tomàs.

Per ordre de preferència, els nens diuen Escorxada-Trebalúger-Fustam i jo diria Fustam-Trebalúger-Escorxada. Sigui com sigui, totes 3 estaven espectaculars aquell dia, i sent agost no hi havia pràcticament ningú. La veritat és que no recordava les platges tan maques ni el camí tan cansat, el meu cervell havia fet una mitjana 😉