Doncs 5 anys i una pandèmia després ja tornem a ser a Islàndia fugint de la calor! Comencem amb un intercanvi de 10 dies a Reykjavik.
Amb jardí i tot.
Quan vam arribar el sol es ponia cap a les 23:30 i sortia a les 3:30, però entremig no es fa gens de nit sinó més aviat com un capvespre llarg. Mai havíem vingut tan prop de Sant Joan i la veritat que és xulo. No hem ni encès les llums de casa!
Aquest cop hem llogat cotxe, i estem a les afores per poder aparcar fàcil i entrar i sortir de la ciutat sense problemes.
Aquí tot està preparat per anar en cotxe i la Mireia no ha patit massa. Cada dia amunt i avall: parcs, piscines, excursions…. i el Kronan nostre de cada dia (molt millor que el Bonus!).
Una curiositat de les cases islandeses és que no tenen calentador perquè l’aigua calenta arriba directament per una canyeria independent des de fonts subterrànies calentes. Això fa que tingui una olor característica a ous bullits pel sulfur que conté. Serveix per la calefacció i per la dutxa, però per cuinar és millor usar la freda (que per cert, està boníssima).
Crec a més que l’aigua és gratuïta, i l’electricitat és ridículament barata i quasi completament de fonts renovables (hidroelèctrica o geotermal); crida molt l’atenció per exemple el número de cotxes elèctrics, aquí deu sortir molt a compte. Això a Espanya seria comunisme radical.
A 3 minuts de casa hi ha una escola amb tot de camps de futbol i basquet per matar les estones mortes. Està molt bé perquè els dos grans poden anar-hi sols, es veu que un dia van golejar (humiliar segons la Lola) a unes pobres nenes islandeses.
El temps de moment molt bé, temperatura agradable (entre 12 i 18 segons el dia) i de moment sense pluja, cosa estranya perquè aquí plou més de 200 dies a l’any (em temo que quan anem al nord ja recuperarem). Només un parell de dies va fer vent (el gran problema d’Islàndia) i inclús hem tingut uns quants dies de solazo. Tinc la calva cremada!
I pels mapes islandesos sembla que estiguem en plena onada de calor, però mireu l’escala 😉 Igual han activat el seu POCS i tot.
La ciutat bé, com sempre. Ja estan acabant de construir tota la zona entre l’Harpa i el port, que fa 5 anys era un sot enorme.
La zona de Laugavegur i Skólavörðustígur cada cop més turistitzada, però a la que t’apartes dos carrers ja no hi ha ni una ànima.
I encara existeixen tan la botiga de llanes de la Mireia, on ha fet provisió per fer un jersei islandès.
Com la panaderia que els agradava als de l’intercanvi de fa 5 anys.
Que per cert vam passar per casa seva 🙂
En propers posts, les cosetes que hem anat fent aquests dies!
