plou i fa sol, les bruixes es pentinen

Com ja comença a ser tradició, hem passat l’última setmana de vacances a Menorca. Aquest cop en una casa al parc natural de s’Albufera d’Es Grau, en una urbanització una mica estranya que es diu Shangri-La (nom d’una localització fictícia d’una novel·la dels anys 30). Són una sèrie de cases disperses per les muntanyes del parc natural. Cadascuna té un número (la nostra la 52) i s’hi arriba per camins destartalats seguint uns cartellets amb els números de les cases. Localització privilegiada entre boscos i bones vistes. La casa necessita algun upgrade, però estan totes en concessió fins el 2038, moment a partir del qual es poden expropiar i enderrocar. Ningú deu estar per fer-hi gran inversions. Diguem que de moment és més vell que vintage, però la casa era correcta.

Vam viatjar el divendres a la tarda en el barco ràpid sense incidents. En arribar a Ciutadella, cap a les 8 del vespre, feia més de 35 graus 😱. Ens va costar lo nostre trobar la casa de nit, i en arribar-hi ens va caure una mica l’ànima als peus en veure que només hi havia AC en una de les habitacions. Res que no pogués arreglar un banyet a la piscina (l’aigua a 31 graus si funcionava bé el termòmetre!), uns moviments de matalassos, i sobretot un canvi de temps que va fer innecessari l’AC els següents dies.

Han sigut uns dies mogudets meteorològicament parlant, com toca a finals d’estiu, però ens hem anat adaptant bé a les condicions 🙂 En general el pla habitual: sortir de tarda i estar el matí per casa. Estones de piscina, que com sempre van venir a netejar quan estava surant despullat sobre un donut gegant.

Mirant partits random del mundial de basket.

O jugant a jocs de taula…. i de terra 🙂 Els escacs han sigut clarament el joc de l’estiu.

Les compres a l’Aldi de Maó, per fer gasto a Can Mora. Mai hagués dit que comprar en un supermercat pogués ser tan divertit, anaven corrent amunt i avall buscant el que els demanàvem. Molt fan del suc de taronja, per cert.

Però anem al gra. Dissabte feia caloreta i vam baixar a la platja gran d’Es Grau, transparent i plana com una galeta. Sempre hi hem estat bé aquí. Tota la tarda per l’aigua mentre la Mireia perfeccionava les seves habilitats artístiques.

I les abelles es menjaven les restes del berenar.

Diumenge hi havia alerta per temporal i ens vam quedar per casa. Al final va ploure poca estona, fort però sense passar-se. No vam tenir ni llamps ni pedra, però a altres llocs de Catalunya i Balears sembla que sí que va fer destrosses. A partir del migdia va baixar clarament la temperatura, i els següents dies no va passar dels 25, sense humitat i amb vent de Tramuntana i Mestral. Hem aprofitat per repassar, nunca de acostarás sin recordar una cosa más.

De dilluns a dimecres vam aproftar les bones condicions per fer excursions pel sud. Deu ni do el que han caminat sense queixar-se! Dilluns vam anar a Cala Galdana amb visita inclosa al camí d’en Kane per cortesia de Goole Maps. L’aigua altre cop ben marró pel fang arrossegat per la tempesta.

Però el nostre objectiu era anar caminant a Macarella.

Des que van tancar l’accés en cotxe la veritat és que s’hi està molt bé. Evidentment hi ha gent però no està en absolut saturada, té molta zona d’ombra, i es pot dinar a La Susi, un chitinguito de tota la vida que compleix dues de les tres condicions d’un bon xiringtuito: menjar dels anys 80 a preus relativament raonables i cambrers amb el grau just de desenquadrament, però malauradament no tenen limón helado.

Aquest dia la zona de costa estava plena d’algues i aigua remoguda (el temporal…), però uns metres més enllà estava perfecta, clara i en calma. Vam estar fent snorkel per la zona de roques amb un munt de peixos…. i un pop! Bé, no hi va haver acord entre observadors: pop, sèpia o calamar, qui sap. En qualsevol cas un bon sopar 🙂

Després de dinar vam anar a passar la tarda a Macarelleta, que estava perfecta. Van estar jugant els 3 per l’aigua i la sorra como pedro por su casa. Té raó la Mireia, com menys gent hi ha millor juguen.

La tornada a Cala Galdana la vam fer a la carrera, amb el Fèlix en modo gogol d’energia.

La idea era anar als tobogans d’aigua del bar El Tobogán de Cala Galdana, però resulta que els dilluns tanquen. Ho van portar molt bé. Vam sopar a Sa Lluna, un altre clàssic que sempre surt bé. No és chiringuito però tenen limón helado que ens vam partir amb la Lola. El Fèlix va començar a claudicar a quarts d’onze després de tot el trote del dia (entre caminar i banyar-se no van parar). Noches de verano….

Dimecres vam tornar a sortir a mig matí per anar cap a Sant Tomàs, on vam aparcar diria que en l’últim lloc disponible dels dos parkings grans. Vam comprar entrepans a Es Bruc, un altre chiringuito de tota la vida: la Lola truita de patata, el Bruno el seu nou entrepà preferit de tonyina amb maionesa, i el Fèlix un de formatge de Maó. Ens els vam menjar de camí a Escorxada: la primera part és per pineda i pla, però després s’han de creuar tres barrancs que costen més; ho van portar molt bé! Ho va facilitar que pel camí estava núvol i inclús van caure quatre gotes, però a l’arribar a la platja va sortir el sol.

Per motius desconeguts no es van voler banyar massa i vam passar la tarda per la sorra, amb inundació de les coses de la Lola inclosa. Hi havia algues per la sorra però no per l’aigua. La tornada altre cop amb gogol d’energia i paradeta a Binigaus per descansar.

Sopar a Es Bruc i tornar altre cop a quarts d’onze, amb el cotxe sol al parking. Last in last out.

Dimecres, l’últim dia sense calor, era sant Fèlix, a la vegada que l’aniversari de la mort de la meva mare (dos fets que ningú creurà mai que són completament independents). Els grans li van preparar una gincama molt xula per la casa que acabava amb la promesa que aquest cop sí que aniríem als tobograns d’aigua.

Però per això encara faltava. Vam aparcar a Cala Galdana després de dinar per caminar cap a l’est. El camí és molt agradable, no sé què fa la gent barallant-se pel parking de Cala Mitjana podent caminar des d’aquí. L’entrada a Mitjaneta és espectacular, m’havia proposat no fer fotos de platges però aquest color…

Després a Mitjana, plena com sempre, i d’allà cap a Trebalúger, la platja preferida de la Lola i el Bruno després de l’excursió de l’any passat. El riu baixava ple després de la pluja, però aquest cop es podia creuar, no com a l’octubre.

Vam estar gairebé sols, i ells banyant-se tota l’estona malgrat que l’aigua estava remoguda  i amb onades. Bé, de fet les onades eren la diversió 🙂 Res a veure en com estava fa un any, però molt xula també.

(l’autora fa constar que no està satisfeta amb el resultat)

Tornada altre cop amb energia.

I directes a El Tobogán per descobrir que estava obert però sense tobogans (tanquen a les 18:30). Ens hi vam quedar a sopar i després van fer una partida tots tres al minigolf de nit. S’ho van passar pipa, més noches de verano.

Dijous i divendres va pujar la temperatura, rondant els 30 de màxima, sol i vent fluix de Migjorn i Xaloc (consultar la xuleta més amunt), tot i que poca humitat i de nit bé. Res d’excursions i menys pel sud, per tant. La idea de dijous era anar a Rafaelet, així que vam conduir fins a s’Algar. En aparcar uns que tornaven estaven explicant a dues families de davant que estava molt bruta (plàstics, llaunes, etc.) i amb mala olor. “Te pegas la calorada de bajar y al llegar te preguntas, ¿qué hago yo aquí ahora?”. Entre això i que les dues families de davant eren sorolloes (“Mamá, has traido patatas para merendar? No, he cogido galletas principe!!!”), vam decidir fer mitja volta i anar a Punta Prima, on vam poder mantenir la nostra falsa superioritat moral berenant fruita (serà que no hem berenat porqueries tantes vegades). Tota la tarda jugant per l’aigua amb estris reciclats.

I sopar a Básico, un (no) chirunguito modernet (temàtica sandwich amb pà amb carbó activat…) però barato, a peu de platja i amb molt bones vistes. Vam veure una sortida de lluna molt vermella, que després va resultar que era lluna plena. Els nens estaven jugant per la sorra i ens van venir a avisar i tot. Noches de verano 3.

Passar per s’Algar i anar a Punta Prima va ser com un 2009 all over again, inclús Google se’n va adonar i em va recordar aquesta foto. Clickbait: Edu, si nos lees deja un comentario!

Divendres vam anar a Arenal d’en Castell, una platja totalment urbanitzada però bonica si no mires enrere. En aquest cas us presentem un treball col·laboratiu: la Lola va buscar els colors, la Mireia va fer el dibuix i el Fèlix el va pintar.

L’aigua estava en calma extrema, la sorra no tant 😉 A la zona de roques hi ha infinitat de peixos, al Fèlix li encanta fer snorkel. Mira que encara no neda bé, però amb la màscara es pot passar hores surant i mirant peixos.

Foto per la guarde de l’Aran.

<clickbait>Ermen i Ada, us sona si aquesta és una que hi vam anar junts fa mil anys i que hi havia motos aquàtiques amunt i avall? Aquest cop no n’hi havia… </clickbait> Sopar a La Paella, on el menjar és millor del que anuncia el seu nom i l’amabilitat del seu personal, i tornada cap al cotxe creuant una dimensió desconeguda d’hotels i apartaments.

Dissabte el dia es va llevar rúfol i nosaltres mandrosos. La idea era baixar a fer la despedida a Es Grau però després de dinar van caure 4 gotes i hi havia vent moderat de Llevant, així que ens vam acabar quedant tot el dia per casa. I diumenge tornada en barco ràpid al matí mentre escric aquest post. Pel Llevant que bufava en algunes zones ha anat prou bé: s’ha marejat el 20% de la familia (actualització mentre escric: els marejos han pujat fins el 40%, tots ells autolimitats però la meitat han presentat vòmits).

I fins aquí aquest post massa llarg i aquest estiu (no) massa curt que va començar a l’Empordà, va continuar a Islàndia i ha acabat a Menorca. Demà a treballar i dimecres a l’escola!