Doncs ja hem tornat d’Abisko, i ha anat molt bé: hem vist aurores sense morir de fred en l’intent.
Vam volar a Estocolm el dijous a la tarda, i des d’allà vam agafar un tren nocturn i un altre diurn per acabar arribant a Abisko el divendres a la tarda. En total més de 27 hores de viatge de porta a porta, però la veritat és que no es va fer gens pesat i fins i tot diria que va ser divertit. Anar en tren està molt bé, i si és mig artesanal com aquell encara més. Tren antic (li direm vintage) amb treballadors molt amables, algunes parades llargues on podies baixar i un paisatge idílic. Què més es pot demanar?
L’alberg d’Abisko s’està gentrificant a marxes forçades, però de moment encara manté un bon equilibri entre gent de muntanya i instagramers d’aurores. Veurem si dura. A nosaltres ens ha agradat, però pot ser que en 10 o 15 anys li passi el mateix que li ha passat a Islàndia. Evidentment nosaltres hi hem contribuït, està clar, però és allò de les contradiccions 😉
Divendres a la nit hi havia previsió de poques auores (Kp de 1-2) i de cel mig ennuvolat amb temperatures raonables al voltant dels zero graus, i es van complir totes tres. Es van complir tan que vam veure exactament zero aurores, i mirant després la webcam només hi va haver un moment mínim cap a les 11 de la nit. 0 de 1. No tenim fotos d’aurores però sí un video resum del dia que vam fer tots junts.
La previsió per dissabte també era clara des de dies enrera: poca activitat d’aurores (Kp màxim de 2) però cel totalment clar i temperatures d’uns 8 sota zero. Vam estar tot el vespre seguint la webcam i finalment a quarts de nou va aparèixer una aurora molt tènue a l’horitzó nord. Vam anar a fer la foto de rigor amb l’equip que havíem llogat: una Canon 5D Mark IV amb un objectiu Sigma 14mm F1.8. Va ser l’únic moment de la nit amb alguna activitat. Algo és algo, deixem el marcador en 0,5 de 2.
Més enllà de les aurores, el dissabte vam fer alguna excursió pel parc natural, vam jugar amb la neu i el gel, i vam passar tota la tarda amb jocs de taula. Dentro video.
Així que ja només ens quedava diumenge, i aquí de nou ja feia dies que la previsió deia que seria la nit més tapada de les 3. En canvi la previsió d’aurores era molt bona: Kp 4 tota la tarda-vespre, pujant a Kp 5 al voltant de mitjanit (això ja és el primer nivell de tempesta magnètica). Durant la tarda va anar nevant i el cel realment estava molt cobert. Jo ja m’havia rendit i inclús tenia títol per aquest post: dios le da pan a quien no tiene dientes.
Cap a les 7 el cel es va destapar completament i ens va donar esperances, però les aurores no arribaven i a quarts de nou vam començar a veure com s’acostaven de nou núvols molt baixos i densos. A l’últim moment, poc abans de les 9, van començar a aparèixer aurores espectaculars sobre nostre. No a l’horitzó nord sinó directament sobre el nostre cap. Allà que vam anar, la temperatura era bona (al voltant de zero graus) però hi havia un vent força desagradabe.
Aquí cal fer un incís: les aurores a la realitat no són del color verd «fort» que surt a les fotos, són una mena de barreja de blanc-gris-verd clar més o menys il·luminats. De fet quan són de baixa intensitat com la nit anterior, es poden arribar a confondre amb núvols. En canvi aquest últim dia no hi havia confusió possible perquè es movien molt, són com un plasma que es va movent pel cel. Va ser realment espectacular, i poder-ho veure tots junts va ser molt xulo. Aquí van unes quantes fotos seleccionades, mireu els núvols amenaçadors que ja tornaven. Aquestes primeres estan fetes amb l’equip llogat.
I les següents amb l’iPhone 16 que li vam regalar aquell dia a la Mireia, que era el seu aniversari. Tampoc hi ha tanta diferència no?
En definitiva una gran nit. Deixem el marcador en 1,5 de 3 però és un empat que «sabe a victoria», com diuen els futbolistes. Després d’això el cel va quedar completament cobert i ja vam anar a dormir. Pel que vaig veure a la webcam va seguir així tota la nit a la banda nord, però en canvi a quarts de tres vaig espiar un moment per la finestra que donava a l’oest i hi havia una aurora espectacular just sobre nostre. El Kp 5 es va fer notar.
I aquí va l’últim vídeo: l’esmorzar-celebració de l’aniversari de la Mireia, més excursions, una visita inesperada d’uns ants (que no rens), més jocs de taula, i una llebre de les neus ja el dilluns al matí abans de marxar. La tornada a casa va ser pesadeta, però ho vam portar tots molt bé. Unes 13 hores entre el transfer a Kiruna, els dos avions i el taxi cap a casa, on vam arribar poc abans de les dotze de la nit.
