Pues si, ens ha plogut, fet sol i fet núvol com 10 vegades en tot el dia. I ara posa’t el chubasquero, ara treu-te’l que fa sol, ara posa’t la jaqueta que fa fred…
Si fos una seqüela del títol d’ahir, el títol d’avui seria Edimburg 1 – Hotel Apex -1. A part que ens han fet esperar un huevo per esmorzar, quan he anat a dir que la wifi no funcionava a l’habitació i al bar si (cosa que demostra que no és culpa meva), em diuen: ‘are you happy to use it in the bar’? Impresionante. I clar dic: ‘no, I want to use it in my room’. I va i un altre em diu: ‘You can call this number’. I jo ja estava flipant. I és llavors quan ha sortit Mr Hyde. M’estalviaré els detalls.
Ja hem comprat la tarja de 3G, però no és O2, és ‘3’. Jo crec que feu bé de no comprar-la. Tenim dubtes seriosos de que hi hagi cobertura 3G a la major part dels llocs on anem. Més tard us explico què ha passat amb el tema… que no s’ha acabat.
Bueno, avui Calton Hill, unes vistes de la ciutat (les que surten a la revista de l’Altair). I ha plogut… i ens hem refugiat en aquest pub normalet (ni CAMRA ni ales), fins que ha sortit el sol, com podeu observar 🙂
I un passeig per la Royal Mile fins el castell. La Royal Mile, too crowded. El castell, no hem entrat. I com que ens van agradar els Princess Street Gardens hi hem tornat.
Migdiada, cafè i descans, amb vistes al castell. Més maco des de sota.
Em dóna molta grima, que hi ha tot de tombes i minicementiris per tota la ciutat.
Hem tornat a l’hotel un moment i just al darrere hi ha el riu.
I un passeig de 8 milles al costat del riu, que no hem fet, però té bona pinta.
El riu. Marró.
La primera catedral en registrar el domini .net.
I… de camí cap el pub, the incident. Hem trobat un senyor convulsionant per terra. Quan hem arribat, estava postcrític i ens hem esperat fins que ha vingut l’ambulància. És curiós que quan he dit que era metge, tothom s’ha tranquil·litzat menys jo. Hi havia una infermera que m’ha preguntat quina especialitat i li he dit:’ GP’. I va i salta emocionada: ‘very clever!’ 🙂 A veure quan passa això a casa nostra!
I encara de camí, una escena de pel·lícula de Ken Loach: un pare i un fill com a molt de 12 anys amb actitud violenta a la dona/mare. Cinc minuts després passen el pare i el fill fumant i amb una cervesa a la mà.
Finalment, hem arribat al pub ‘Athletic Arms’. Silenciós. Aquest cop ha estat una Caledonian, molt fluixeta. Jo half Guiness.
Sopar a les 19h i hotel a probar el 3G… El USB funciona, però no ens deixa comprar els paquets per navegar. Però, PODEM navegar, sense haver pagat res ni posat cap tarja enlloc… Em fa por que demà m’ho cobrin tot de cop quan anem a comprar els paquets a la botiga :S
Hola! Avui us llegeixo des del despatx. Hi he vingut per veure correu i poca cosa més. Després aniré al gimnàs.
Estic intrigada per saber com acaba el tema del wifi de l’hotel. També per saber què va passar amb el senyor que vau trobar amb convulsions i què vol dir que estava en estat postcrític; i ja que parlem d’aixó, quê vol dir que la teva especialitat és GP?.
Ahir vam estar regant a casa vostra i em decidit anar-hi tres cops per setmana. Per cert, vaig provar d’obrir la porta que porta al parking des de l’escala i la clau rectangular no entra al pany. La que sí que hi entra és la rodona, o sigui la mateixa de la porta de la porteria, però no vam poder obrir per molt que ho vam intentar.
Molts petons
Ui, quantes preguntes! A veure:
-wifi: ja ens funciona la connexió amb targeta de mòbil, tot i que ja ens van avisar que a molts llocs «rurals» no anirà, així que no sé com publicarem el blog
-el sr. de les ocnvulsions se’l van endur a l’hospital, i GP és com diuen aquí als metges de familia (general practicioner)
-diria que la porta del parking no debia ser la porta del parking. la bona està a baix de tot, prop de l’ascensor
i crec que res més 🙂