Creiem que ja ens hem saturat de tant de pasto, ovelles, vent i pluja. Us penjo algunes de les fotos que no son iguals que les d’ahir.
Aquesta és la costa del sud de l’illa de Harris que diuen que és com un paisaje lunar. H!
Aquí hem vingut a buscar un caché.
Les cabres de la cara negra.
Aquestes fugien de mi.
Anant a buscar el caché el Francesc s’ha mullat els peus 🙁
I jo perseguint a les cabres.
Per fi el primer plano d’una d’elles! L’objectiu del dia complert.
Hem vist foques també.
I platje
I platges.
I més platges.
Amb molt de vent.
I fred.
Entretenint-me…
Stornoway… el poble més trist que hem vist fins ara. 6.000 habitants i 3 llocs per sopar un divendres. Hi ha més restaurants a Balsareny que a Stornoway!
I demà haviem de marxar d’aquest poble a les 11 del matí però no teníem lloc al ferri, així que fins les 20h no podrem. A veure com ens entretenim… 😛
Hola! Ânim! Sembleu una mica deprimits amb tanta platja, cabra, i mal temps. Ja ni parleu de les cerveses de la nit, és que en aquest poblet no hi ha pubs tampoc? I el restaurant tailandès que deieu?
Avui marxen l’Anna i família cap a Tunícia i els acompanyo a l’aeroport. L’avió surt a les 5 de la tarda i hem quedat a dos quarts de tres al parquing de Casp. Tornaran dimarts 8 de setembre, a les 12 de la nit, o sigui que ja hem quedat que agafarien un taxi.
Petons