El Francesc i jo comencem una campanya que es diu ‘si no et fan cas, aixeca’t i marxa’.
El primer va ser la creperia Annaick on vam intentar anar a dinar fa un parell de setmanes. Ens van asseure ràpid i ens varen donar la carta. Però a l’hora de demanar, ens vam esperar més de 20 minuts, i no van venir. No només això, sinó que van atendre a gent que havia arribat abans. Ens vam aixecar i vam marxar.
L’altre ha estat avui a Hàbitat. Ja havíem triat la làmpara que volíem comprar i hem anat a la caixa. No hi havia ningú. Ha vingut un treballador i s’ha passejat per allà i ha marxat sense dir res. Hem deixat la làmpara allà i hem marxat. Ja la comprarem a un altre lloc on tinguin interès per vendre.
Això si, sense enfadar-se. Ells s’ho perden.