Són les 12 de la nit i jo encara per aquí desperta. Realment els Ryokans tenen les parets molt primes. El paio de la 301 no ha deixar de roncar des de la 23h. Avui, visita a Kyoto, la ciutat dels temples.
Dir que aquí no totes les fotos son meves. N’hi ha de l’Ada, de l’Albert i la Laia i de l’Edu. Com sempre, vaig agafant les que més m’agraden. Aquesta era a l’estació de trens on hem agafat l’autobús per començar a veure els temples.
L’aigua purificadora. No tinc clar el què la gent pensa quan fa tota aquesta serie de rituals… hi ha opinions diverses en el grup.
Posando.
Pujant les escales d’un dels temples que hem vist avui. Fixeu-vos amb el personatge que apareix per la dreta de l’Ada. El coneixeu? Per cert, degut la hora que és, no penso copiar els noms dels temples.
No passeu! Obres.
Si veuei a algú sospitós, truqueu a la poli (això estava davant una comissaria).
Algú demanava fotos de tots? Aquí estem uns quants pulul·lant. Després en poso una on sortim tots (l’ha fet amb el meu supertrípode nou).
Un bicho de pedra d’un temple.
Un cementiri enorme.
Fustes on la gent escriu coses i després penja aquí.
El Maruyama Park, el dels cerezos en flor que encara no estan florits del tot perquè a fet un fred que te mueres.
La foto dels 9!
Que consti que no estava enfadada 😛
Feia molt fred! Fins i tot el Francesc estava destemplat…
Buscant com anar en bus al Philosopher’s Walk. Massa fred per caminar.
I ho hem trobat gràcies a l’Ada 🙂
El bus! S’hi estava calentet…
El Philosopher’s Walk, els cerezos a mig florir i la posta de sol… però seguia fent fred.
Alguns si que havien florit. Suposem que els més exposats al sol.
I sopar shabu-shabu amb sopa de miso, sashimi i sushi 🙂
I demà a veure sumo a Osaka.
Hola una altra vegada! Avui m’he orientat més amb els horaris i aquí em teniu a les 5 de la tarda del divendres. És clar que ja no treballo! Ara tinc festa fins passada setmana santa, excepte dimarts 30 de març, que tinc un judici.
No em pensava que fes tan fred al Japó, però ja veig que sí. Ho trobo tot gros: els temples, el cementiri, els jardins, l’autobús i fins i tot la taula on dineu.
La veritat és que trobo perillós posar cartells dient que avisis la poli si veus algú «sospitós». Què s’ha d’entendre per sospitós? Portar ulleres fosques, posar mala cara i caminar encorvat? Si no t’ajustes al model imperant, et denuncien i després et detenen? Ai! espero que no sigui així.
Bé, deixo de dir bestieses. Fins demà.
y las katanas?, no las llevan todos por la calle como los sables laser en las vegas?
Perdoneu, una pregunta: què vol dir el títol d’avui?