Avui, Nara. El més destacable del dia: una japonesa casi ens pega, però us ho explico quan toqui. Hem passat un fred! Ens ha nevat i tot… Hem anat al parc de Nara-köen. Mireu el gorro que m’he comprat pel fred.
Primer de tot el temple Kofuku-ji.
I ara per l’altra banda.
Tot el parc està ple de cèrvols que sembla que tinguin tinya i t’acossen.
No sé què és però m’ha fet gràcia la foto.
Una noia ha interaccionat amb l’Edu.
I li ha fet aquesta foto.
Més cèrvols sarnosos. Són l’atracció del parc. Però no us deixeu enganyar. Nara no és tan bonic com diuen les guies.
I més cèrvols.
Aquest era el temple Kasuga-taisha.
Un timo. 500 iens per entrar i ni fu ni fa. Aquí és on al sortir, ens hem assegut a les escales que hi havia i ens hem posat a menjar galletes. I llavors és quan ha vingut una japonesa corrents i ens ha cridat: ‘no sit no eat!’. Mai havia vist a un japonès tan tens. Així que ja sabeu, no us assegueu a les escales i sobretot no mengeu en un temple!
No m’he pogut resistir posar aquestes dues fotos.
Detalls…
Més cèrvols acosant a les persones.
I després al temple Todai-ji. El Francesc i jo no hem entrat, masses temples en un sol dia. No podem absorbir-ho tot. És el del buda gegant i el forat petit.
Pel Fushimi-inari-taisha ens hem dividit. Només hi han anat l’Ermen i l’Ada. La resta, no podíem amb el fred. Aquesta foto, els l’ha fet ma germana, que se’ls han trobat allà.
I finalment, yakitori per sopar.
Hola! Són dos quarts de sis de la tarda i aquí estic per llegir el blog i veure què feu.
Mai hagués dit que al Japó feia tant de fred, però veig que m’equivocava. El que si que sabia és que hi havia molts temples. Per cert, són temples antics i prou o s’hi fan cerimònies actualment? Vull dir si són temples antics com els d’Egipte, monuments, o són llocs on la gent hi va a pregar. Es diuen «pagodes» els temples del Japó? Quan vam anar a Egipte, també se’ns va enfadar un senyor perquè parlàvem massa alt en una mesquita. M’equivoco o demà marxeu cap a Tokio?
Avui he anat a casa vostra (Francesc i Mireia). Les plantes estan precioses i alguna d’elles (no sé perquè només alguna) una mica seques, o sigui que les he regat totes.
Un petó
Bon dia.
Només dir que em doneu molta, molta, molta, molta, MOLTA, MOLTA enveja.
Aquí no fa fred..jejeje. Avui toca un dia ventós però un sol radiant, no naixent.
La darrera fotografia on surt Francesc llastima que el menjar surti una mica difuminat però te quelcom que enganxa.
Una abraçada ben forta.
Pj
PS: Quan torneu ja us narrarem el dia que la Ester Botella va trucar al telf. de la feina de Mireia i la responien des de München.
Ostris!! Ya me he perdido….tres días sin mirar el blog y ya os habeis recorrido medio Japón. Muy bien la foto de todos, merci!!
No acabo de ver claro la mezcla de frío y cerezos en flor…debe ser otro misterio como el de las mascarillas!
A ver si consigo mantenerme al día en las andanzas.
Enjoy!
Doncs justament vaig veure l’altre dia un reportatge del «callejeros viajeros» del Japó on explicaven que els japonesos, a la mínima que tenien algun símptoma d’estar encostipats/griposos, es posaven la mascareta per no contagiar als demés. Who knows!?
Seguiu fent enveja…
recordarli a Ana que es demana un link d’aquesta afirmació de les mascaretas per optar al regalet de premi al guanyador dels Quizz.
la cosa que surt darrera l’edu semba un joc de mahjong gegant!