Primer, poso algunes fotos que tenia atrassades de Menorca del Xavi i l’Albert fents salts de longitud a la piscina.
El salt de l’àngel 😛
Salto de ballas.
I ara, ja a Peralada al concert del Paco de Lucía. Peralada, és un poble normal, però un cop vam entrar al recinte del castell allò era un altre món. Gent d’un moreno crònic que feia angunia, tots vestits de blanco satén, i una densitat de gerseiets al coll que superava un diumenge al passeig de Donostia. I això si, tots amb la copeta de cava a la ma i el cigarro a l’altra. Em pensava que els rics no fumaven tant. No sé si aquella gent era tan rica com semblava o només eren les aparences. No els ho vam preguntar.
No es podien fer fotos al concert, però les vaig fer al final, durant els bisos de ‘entre dos aguas’, després de veure que era la única tonta que feia cas a les normes.
El Paco.
El dia següent, a la platja amb el Xavi, per prop de Llançà.
I finalment ens vam aposentar durant un parell d’hores en aquestes roques.
No feia sol i l’aigua estava gelada. El Xavi va ser l’únic que es va banyar.
El micropaissatge: cabeza de ¿león?.
I una cara que fa grima.
Jugant amb el zoom. Ha quedat bé aquesta 🙂
I després d’una paella de bogabante a Garriguella a buscar un geocaché al castell de Quermançó.
La pista: sota una roca al costat d’una de les torres del castell.
That was easy 🙂
Pintades desafortunades a la porta del castell.
La meva bossa dels trastos i jo.
Primers plànols.
Un dia tranquil i agradable que repetirem en breu 😉