Avui hem fet 804 km (contador subtotal de 1165 km).
Primer de tot informar-vos que les fotos les fem tant amb la càmera de l’Albert i la Laia com amb la meva. La majoria, però les fem l’Albert o jo. Bé, doncs avui un dels artistes se m’ha queixat de que no tinc en compte la seva obra. Així que, com que avui no hem fet gran cosa a part de conduir aquests 800 km, aquí va un flashback.
Una de les discussions més acalorades del viatge ha estat si és millor fer com al Japó, tirar els edificis i fer-los nous cada 30 anys o fer com nosaltres, mantenir-los costi el què costi. Tot té ventatges i inconvenients. Tirar a terra tot cada 30 anys, fa que tant els edificis com les ciutats semblin més modernes. Mantenir els edificis vells, dóna cert caché a la ciutat, allò que en diuen els edificis històrics. Bueno, la discussió no es va acabar, però potser la solució és aquesta: una barreja de les dues coses.
‘Lo antiguo y lo moderno’.
I aquí una de ‘oriente y occidente’.
Després, tinc una altra foto que he retocat durant el viatge. És del parque on vam estar ahir descansant un rato per la tarda. A que m’ha quedat bé? És una mala còpia de la tècnica que li he copiat a la Glòria 🙂
Alguns highlights del dia.
Hem atravessat altre cop el carrer Hastings, el de la mala vida. Em segueix impressionant, i això que amb aquestes coses no em solc impressionar, jo. Amb el cotxe, també hem atravessat l’East End i Yale Town.
Per la carretera, amb la Laia ena anem turnant cada dues hores. I ens han passat els 800 km en un plis. Hem descobert que el cruise control és fantàstic. Tu poses la velocitat que vols i només has de moure el volant. Fantàstic! Jo també vull un cotxe automàtic 🙂
Les parades són peculiars. Bé, més que les parades, la gent que hi treballa. En una de les rest areas hem comprat un cafè i el senyor m’ha demanat si hi volia sucre. He dit que no, i el tio va i diu: ‘Ah, because you are sweet enough’. A mí! Quina poca vista! En una altra parada, en una gasolinera de mala mort, el gasolinero que anava amb barret de pescador i ulleres de sol, ens ha preguntat d’on erem i si haviem estat a Marroc o Gibraltar.
Algunes vistes de la carretera.
Aquésta és una de les muntanyes més grans, Mount Robson.
Una carretera recta.
Una carretera, el llac i les muntanyes.
La muntanya iluminada al fons.
Finalment, ja hem entrat al parc de Jasper, Alberta. Al final el pase era familiar i ens ha costat $136,40. Barato! Per la carretera i només entrar, ja ens hem trobat tot d’arces per la carretera (no poso la foto perquè ha sortit borrosa). Amb el passe, ens han donat una revista de què fer si et trobes un ós, que és bastant probable. Tot i que és poc probable que t’ataqui i si t’ataca és poc probable que en surtis malferit.
Demà d’excursió. A veure què passa amb els ossos…
Hola família!
Bueno mireia, you’re sweet enough, pero probablemente tu enough y el suyo son un poco diferentes.
Mañana es la final de basket España-USA (aqui la dan a las 8:30) ya nos explicareis como la viven por alli, sobretodo si les damos pal pelo. Seguiremos leyendo vuestras aventuras. Saludos a todos!
Hola una altra vegada
Abans d’anar a dormir (aquí són gairebé les 12 de la nit), miro el
blog i veig que del meu comentari de la tarda només queda «hola
família». Us asseguro que havia escrit molt però no ho dec haver
enviat bé. Un petit resum: Cada dia a primera hora del matí, obro
l’ordinador i vaig al blog; així em sembla que jo també estic de viatge
i veig les mateixes coses. Tots quatre sortiu molt bé a les fotos, o
potser és que sou «guapos». La que m’ha fet més gràcia és la del
cotxe de les infermeres de Vancouver; és maco!. Si trobeu un ós,
no l’acaricieu ni us mostreu massa afectuosos amb ell, feu-li una foto
i marxeu discretament.
Molts petons per a tots
uooo :O
espero que no te trobis un os i me quedi sense germa eeee
jo tambe llegeixo cada dia el blog es com llegir un llibre daventures es emocionant
bueno que magrada la foto aquella de oriente y occidente ee ^^
que us bagi be y no menjeu moltes hamburgueses que no son sanes 😉
adeu un petoo
mare, això de dir que jo surto bé a les fotos deu ser amor de madre, perquè n’hi ha cada una que deu ni do! i això que la mireia es porta bé i no posa les pitjors!
tan de bo es pugues fer comentaris també a les fotos i no nomes al post. a mi m’agrada la tècnica de la foto-composició (o com es digui aquell collage ordenat), si teniu el GPS també podíeu ficar-les als mapes de google georeferenciades per si algú vol fer… el camí de Francesc-Mireia-Laia-Albert