170 km, avui (1439 km total).
Com que ahir ens vam quedar amb les ganes d’anar amb el Boat Scenic Cruise, aquest matí hi hem anat. No direm quant ha costat. És un barquito que et porta pel Maligne Lake fins Spirit Island.
Una foto de l’Albert i la Laia dins. Els de darrere s’estàn a punt de fer un petó 😛
Aquesta era la Tricia, la comandanta del vaixell.
I el Jon, el narrator.
El hotspot de Spirit Island.
El color de l’aigua era diferent del nostre.
I és perquè nosaltres no tenim glaciares. Es veu que suelten un polsim que es deposita al fons del llac i rius i amb el sol, dóna aquest color, que pot arribar a ser blanc del tot.
I un altre cop de tornada.
Després hem anat a donar una volta per l’Annette Lake.
Avui estava núvol.
La Laia tenia son.
Uns quants contrallums.
Meu.
De l’Albert.
Ojo a la picada del front de l’Albert.
Finalment, hem descobert que la muntanya que nosaltres creiem que era el Mount Robson, no ho era. Era el Mount Edith Cavell. El Mount Robson no l’hem vist?!?!
Després un altre llac, el Pyramid Lake, des de la Pyramid Island. I com no, el Mount Pyramid.
Un esquirol que estava mirant al Francesc com es menjava un bollo de blueberries.
I per fi! Portaven tot el dia intentant una autofoto i finalment ho han aconseguit!!!! Olé!
I a la carretera, Icefields Parkway cap a Sunwapta Falls, una scenic road.
Un alto en el camino. Aquí, el Francesc i el temporalment nostre Chevrolet Impala del 2008. Al darrere un altre hotspot de la scenic road.
I finalment, última visita del dia, Athabasca Falls.
El riu abans de caure.
La catarata.
Un pothole (els forats que fa l’aigua).
I l’antic canyon que ara l’aigua ja no passa per allà, ha canviat de ruta de forma espontània i els humans hi han fet unes escales pels turistes.
El riu després de la cascada.
I tots mirant el riu.
Un detall de la paret, sedimentos li diuen, no?
I demà, cap a Banff.
Bon dia.
Mira que és difícil deixar-me sense paraules. Només dir que tinc sana enveja del vostre viatge. Quins paratges!!!!!!!. Començaré a estalviar per anar-hi alguna vegada.
El blog esta més que bé. NO tingueu cap presa per tornar. Ni tindrem finançament autonòmic, ni la Sagrada Família estarà enllestida abans de que torneu i a més a més el Laporta continua essent president del Barça. Res a canviat 🙂
Ja me explicareu el interès per a trobar un amic del “oso yogui” pel camí. Veig que el Rodríguez de la Fuente va fer molt de mal a la canalla 😉
Pj
PS: Albert l’altre dia se’n va anar la llum, però tranquil que el teu PC(el del àmbit) continua en marxa. Seguint les teves instruccions.
Hola,
Sòc el Manel i no se si estic escribint on toca. Les fotos molt interessants (també dic quanta muntanya¡¡, pero els que em coneixeu sabeu que m’agrada molt la muntanya.. i per tant per a mi és un elogi..quina enveja..).
Dieu-li a l’Albert que somrigui una mica per alegrar les seves fotos..
Be després de no poder entrar (estava a Castellvell i per variar la connexió a Internet era inexistent), ara prometo seguir les vostres aventures…
Una abraçada i endevant les atxes…
manel
Hola!
Aquest matí no he entrat al blog perquè tenia la idea que no hi hauria res de nou ja que no tenieu internet. Ara, abans de dinar, ho he mirat per si de cas i sorpresa!. Continueu així. Les fotos segueixen sent molt maques amb uns paissatges magnífics i vosaltres molt bé. I la temperatura? No sembla que faci massa fred.
Em podrieu explicar què he de fer quan acabo d’escriure?, perquè la veritat és que ho faig una mica a ull. Quina tecla he de picar?
Molts petons
Montse, has de picar el boto: «Submit Comment» que esta mes o menys aqui avall…
|
|
|
|
|
|
|
|
V
tambe funciona possant un «TAB» (Tabulador) i després «Enter»
sip, s’ha de fer submit comment
la temperatura bé, al voltant de 15-20 graus. ni fred ni calor. avui dilluns, però, pinta pluja 🙁
ah, i sobre internet, creiem que aquí no en tindriem però al final sorpresa. a veure aquesta nit a banff, on en teoria no en tindrem però mai se sap…
Ei!!! jo també us vaig seguint, això és superemocionant: quines fotasses!!!! és preciós tot, no?? També li he passat la vostra adreça al meu pare, si no us sap greu, perquè si hagués estat ric el seu somni hauria estat viatjar per tot el món, i almenys així va viatjant «virtualment»… li està encantant també!
Molts records als 4 i fins demà! no us hi canseu!!!
Maria