el superpoder de saber l’hora que és

ahir vam arribar on time, i hem pogut dormir les nostres 6 horetes 🙂

el sr. de l’hotel de Keflavik ja ens estava esperant a l’aeroport amb un cartellet amb el nom del Francesc. i amb un cohet al cul, en 15 minuts ja erem a l’hotel a punt de ficar-nos al llit. l’hotel aquest és una antiga base militar, i aquests encara són els mobles que tenia. ben còmodes els llits.

a l’esmorzar, hem descobert un producte que sembla que només mengen a Islàndia i pocs llocs més: skyr. com que avui no tenim internet a l’habitació, no puc saber exactament què és. a veure si algun dia d’aquests m’ho miro. però és com un iogurt, però amb un punt més agre que àcid.

ens han portat el cotxe una mica tard. d’aquí deduim que els islandesos no són puntuals. seguirem observant.

primer hotspot del dia: Seljalandsfoss. he deduït que tot el què acaba amb foss vol dir cascada.

aquesta m’ha agradat perquè hi pots interaccionar, amb la cascada… vaia, que en comptes de només mirar-la, pots anar al darrere i fins i tot hi ha un camí que la rodeja. distret.

per cert, com a bon hotspot que és, té lavabos: nets i amb calefactor!

a lo lluny hem vist que hi havia uns xorros d’aigua que sortien cap amunt i ens hem acostat per acabar vient això:

unes mangures foradades…

després cap a Seljavellir, el meu lloc preferit del dia. és una piscina artificial, però que està plena d’aigües termals. per arribar-hi s’ha de caminar una mica per sorra volcànica, negra i atravessar tot de rius… un gran invent el goretex…

fins al fons de la vall.

ohhhh…

té un toc retro l’edifici. he de mirar de quan és, però crec que no és que tingui un toc retro, és que ho és de veritat.

l’aigua estava calenta. mireu el fum que surt de l’aigua. fora potser estàvem a uns 13 graus.

banyar-se en aigua calenta entre muntanyes té la seva gràcia.

el terra de la piscina estava ple de sorra volcànica de l’última erupció.

i aquests eren els vestidors. un per homes i un per dones. aquesta vermella és la motxilla nova del Francesc. i si que vam trobar tovalloles tipus baieta però grans al decathlon.

següent hotspot: Skógafoss. també té WC en el museu. s’han de pagar, mig euro o 100 FSK. és un trust based bussines.

la veritat, trobar catarates tan monumentals però al peu de carretera, es fa estrany. fa que no semblin tan espectaculars. aquesta ho era, però no he pogut fer la foto d’aprop perquè et quedaves empapat, cosa que a la càmara no li senta bé.

i finalment al far de Dyrhólaey. és un promomtorio que per una banda pots veure la platja de Reynisfjara de sorra negra.

el sr. far.

hi ha un geocaché, es diu com el far. posaria el link, però mentre escric no tinc internet…

l’arc de Dyrhólaey, que és bastant famós.

el primer glaciar que veiem. he de mirar el nom.

hi veieu una cara? aqui la il·luminació començava a fer-se interessant.

aquí eren les 19 de la tarda, encara quedaven 2 hores perquè es pongués el sol.

i això és el què es podia veure des de l’altra banda del promontorio.

he aconseguit algunes fotos mirables 🙂

i el nostre 4×4. ens havien de donar un Suzuki Jimmy, però ens han fet un free update… i és enorme. espero no acostumar-m’hi massa que com m’agradi, necessitaré un cotxe gran 🙂

hem sopat a Vík en un restaurant en el mateix edifici on hi ha la informació turística. normal pels nòstres estàndards d’avui, però crec que en uns dies el recordarem amb nostàlgia… espero equivocar-me. aquí també hi ha la sopa del dia com a Escòcia. avui: xampinyons i gambes! sembla com si m’haguessin estat esperant a mi! jeje 🙂

i 70 km més fins a Kirkjubaejarklaustur, no, no m’he equivocat, és el nom del poble on avui dormim. jo encara no he estat capaç de pronunciar-lo ni una sola vegada…