Data estelar 080428am8. Sense novetats en el puente de mando excepte la trencadissa d’unes ulleres.
És graciós de NYC que tot el que has llegit abans d’anar-hi és veritat. Bé, tot menys la imatge estereotipada de ciutat plena d’ejecutivos conspirant per enriquir-se a costa de la resta del món (o almenys de moment no els hem vist, o igual estan en el comité central republicano de Mr.Burns i el Conde Drácula). El que sí semblen ser força veritat són els barris: entres a Chinatown i tots són xinos, passos per Curry Hill i tot són indios, a K-town tot són coreanos, etc. No seria la manera que a mi m’agradaria organitzar una cutat, però el món està com està.
El vol de dissabte va anar perfecte i va passar ràpid, entre tot el menjar que et dónen, alguna dormideta i un parell d’episodis de CSI NY per ambientar-nos. Vam aterrar puntuals a les 13:45, i a les 16 ja érem a casa. A immigració tot com una seda, no vam fer ni 5 minuts de cua (suposo que perquè era la terminal d’American i a més vam desembarcar els primers de l’avió) i ens va tocar un senyor ben simpàtic. A la tarda vam baixar tot Broadway fins el pont de Brooklyn, el vam creuar i vam tornar en metro per sopar a K-town, al costat de la nave nodriza. Ahir diumenge vam baixar per la 6na fins el Village, lloc pijo-progre per antonomassia. Cases baixetes i guapots passejant els seus gossos. Un barri molt tranquil. inclús es sentien els cants del ocellets (o serien atrezzo?). Vam seguir cap al SoHo, on hi ha tendes gegants (algunes pijissimes i altres més de saldos) i molta gent comprant en diumenge. Després del SoHo vam passar per NoLiTa (el paraiso de los modernos, diuen), una mica més de SoHo, un passeig per TriBeCa (tenia bona pinta) i a dinar al SoHo.
A la tarda cap a Chinatown (amb el carrer Mulberry, que diuen que és el que queda de Little Italy però jo no vaig veure cap italià, a no ser que fos cosificat en forma de turista) i després al Lower East Side, que de moment és el lloc on més freaks hem vist (això de ser el penúltim barri de moda és el que té, que encara no han pogut marxar tots els anteriors habitants). A mi potser és el que més em va agradar, encara es veu algun jueu disfressat d’ultraortodox (tot i que la majoria s’han mogut a Williamsburg, Brooklyn), delis, bars irlandesos, pobres de necessitat i moderns prenent algo en bars moderns. Com el raval mateix.
Després vam descansar una estona a la nave nodriza i vam sortir en missió ràpida d’alimentació a Curry Hill abans d’anar a dormir.
Tanco la comunicació que iniciem un nou dia, de moment sota un plugim incessant, lleu però probablement molest.