uala! ahir, 37 visites 🙂 i sense mail de recordatori!
contesto els comentaris d’ahir: Ada, què vol dir que has reconegut alguna de les excursions? d’amics vostres que hi havien anat?
el trasto que no sabia què era (foto), una menjadora d’ocells, però trencada. la part de sota s’hi assembla si 🙂 gràcies Joan!
avui, excursió de 8 km pel parc natural d’Skaftafell. veieu el glaciar a la dreta del mapa? després he fet fotos.
el riu.
l’aigua estava molt freda, tot i no ser aigua de glaciar.
és lo què té viatjar i que et sobri temps per anar fent fotos a les coses 🙂
durant l’excursió, et trobes la cascada d’Svartifoss.
la de les columnes de basalto. la veritat és que les columnes aquestes són curioses, i dónen una sensació extranya un cop allà. però és una atracció turística.
un altre cop el sandur.
hem vist un vídeo de com es forma això. i no és per sedimentació com passa en el delta de l’ebre sinó que de tant en tant, hi ha una inundació. de fet, la més gran de totes va ser el 1996, que es va emportar tots els ponts de la carretera principal. va ser tan bèstia perquè va erupcionar el volcà que sobre tenia un glaciar, i clar, és el què passa quan poses a bullir tonelades de gel, que explota, jeje.
i aquest és el resultat, 40 km de costa de sorra i aigua, tot pla, sense poder edificar res de res.
el glaciar.
encara era l’excursió això.
i a dinar amb el glaciar de fondo.
soup of the day, calenteta. la meva vegetal i la del Francesc de carn. la meva es podia mastegar. no sé què li posen a aquestes sopes per fer-les tan denses…
la N1 que dóna la volta a tota la illa, la carretera principal, és d’1 carril, però està molt bé. les carreteres secundàries i terciàries que surten, et pots trobar amb qualsevol cosa. jo estic més segura amb un 4×4, més que per la tracció, per lo alts que són. hi ha molts camins de terra amb tot de forats i a vegades uns bassals d’aigua que si t’hi posessis de peus, l’aigua t’arribaria fins a passats els genolls.
les diferents textures del terra del sandur. la sorra que semblaria tova, però no. és dura.
i la grava, pedretes volcàniques.
al Francesc això del sandur li crida. de fet, hem tornat enrere 10 km per tornar-lo a veure i a tocar-lo.
una altra llacuna glaciar, Fjallsárlón. de cop i volta ha aparegut tota aquesta gent a les nostres esquenes, però s’estan 1 minut per fer la foto i se’n van.
un altre cop gel… sort que avui feia sol. demà i demà passat han dit que plouria. molt.
un gel en forma de gos.
un tros de gel de glaciar il·luminat.
imatge ‘lost’, tot destartalat. un dels ponts que va caure amb les inundacions del glaciar. n’han fet un més al costat del mar.
la nostra cabana és la del cotxe. per la tarda hem estat preparant una mica la zona nord, que no l’havíem preparat encara.
la nostra ‘modern family’: càmara canon i la que fa la foto fuji, macbook air, ipod, iphone, samsung, kindle, GPS Garmin i la nova adquisició d’última hora… l’ipad del Francesc. si si, heu sentit bé, del Francesc!
un atac de creativitat del Francesc 🙂
no hi ha aurores boreals…
el leo tambe vol un ipad! dic pq dema es el seu cumple…
i ben comode que es 🙂
Al final un ipad! amb 3G?
Molen les fotos
ja torno a ser aquí, abans d’anar a treballar. Començo pel final: et vas comprar l’ipad? I ara continuo una mica més amb el paissatge. Els glaciars m’agraden però veig fotos que reflecteixen una gran desolació, deuen ser les arrasades per inundacions. D’altra banda, les cabanes m’agraden (ja les havia vist fotografiades a la propaganda) i semblen cases de nines; només cal comparar-les amb el cotxe! Bé, marxo que he de baixar la Selva i anar a treballar. 10
Francescnológico!!!
Vaya, vaya, … el escondite de Blas no era tan seguro
JAJAJAJA
ipad amb 3g, correcte
i blas…. sin fotos no me creo na de na!
No, he reconegut les fotos del llibre de excursions que vosa vaig cotillejar (un dia a la Boqueria, quan el Francesc les va comprar).
Mmm, Islàndia és molt fotogènica…fa ganes d’anar aviat.
Per cert, em conforta saber que hi ha qui viatja amb més gadgets que nosaltres!!!