As if were at home

Avui 94 km (1773 km total).

Avui hem arribat d’hora a l’hostal Fireweed. I madre mía quin hostal. Per sort ens hi estem 3 nits!!! I gràcies al Francesc que va triar molt i molt bé! Però ara no començarem pel final que sinó ens acusaran de fer flashbacks (o flashforwards en aquest cas) i no m’agradaria, és de mala educació 😉

Doncs ens hem aixecat a les 8:30h del matí, tardíssim. I no ho dic en broma. A les 8:30h del matí hi ha tot un món, com ja vaig dir en algun post anterior. Per cert, avui, guardeu-vos uns quants minuts per llegir el blog, perquè com que tinc temps, escriuré una mica més de lo normal ( i com que no hem fet moltes coses, tampoc tenim moltes fotos a posar).

Què dir dels esmorzars… el meu àpat preferit. Avui m’he menjat 2 torrades amb mantega i mermalada, un muffin amb pepitas de xocolata, 3 gots d’orange juice i un cafè amb llet. Hipercalòric, ho sé. Si veieu que a les fotos em surt la cara més rodona de lo normal, aviseu-me!!!

Els objectius d’avui eren 3: 1. comprar menjar pels propers 3 dies, 2. aconseguir una nevera de porexpan (Núria, gràcies) i 3. visitar el Johnston Canyon. I… els hem aconseguit els 3 i amb plusos (deixarem l’emoció per més andavant). El què no m’agradaria crear massa expectatives… no us espereu gran cosa 😉

Pos l’objectiu 1, has been easy! Només calia trobar un super.

L’objectiu 2 ja ens ha costat més. Dir-vos que la Núria ha tingut una gran influència. Ens va explicar que una nevera de porexpan era ben útil, i després d’una setmana de donar voltes per parcs naturals, hem vist que tenia molta raó. Però ens ha costat una pregunta a un autòcton en una gasolinera que no ens ha entés de res. Primer li hem demanat un portable fridge. Cara qué me estás contando. Després un box with ice. I amb aquestes dues pistes, ens ha entes: ‘Ah! a cooler!!. Resposta: ‘No, we don’t have. They have in the supermarket’. Aha! Acabem de sortir del supermartket. No els  hem vist!!! Penós, si, però hem tornat, hem pregutat a la caixera i si, en tenien. Fantàstic.

Les cerveses, si, estan buides, però no puc avançar aconteixemnts.

Objectiu 2 complert 🙂

Després hem anat per una carretera scenic de Banff a Johnston Canyon. Unes fotos dels hotspots més destacats.

Un llac on representa que haviem de veure animals. Ni un n’hem vist.

 

L’Albert tornant de fer una foto que no poso de moment. L’haurem de retocar amb el fotoxop.

A la carretera un altre cop.

Objectiu 3: visitar el Jonhston Canyon, complert, tb. Som supereficientes! Aquí teniu les fotos.

Primer però, el bocata que no m’he pogut acabar a l’hora de dinar. Clar, que després de l’esmorzar que m’he fotut… dir que els altres integrants del grup (excepte l’Albert, però que com que és més alt s’ha d’alimentar més), no han esmorzat TANT com jo.

Us hem estat enganyant tots aquests dies. Tot està preparat per turistes. Quan fem la foto a alguna cosa espectacular és perquè algun humà ha fet alguna estuctura perquè els turistes puguin fer la foto. Com això.

Si has de passar per sobre d’un riu, no problem, et fem un pont.

La Laia sortint d’un forat que antigament havia estat un túnel d’aigua del riu.

 

Un detall de la catarata.

 

Les seves Blakcberries.

 

Us heu fixat que aquest riu no ve d’un glaciar perquè no és blanc???

 

Un primer plano de la Laia que ahir no en va tenir cap.

Uns bolets que semblen 2 ulls de mussol.

 

Musgo.

 

El riu.

 

Fantasmagórico.

 

Back to the road.

Mount Castle.

Endless roads.

 

I finalment, el plus. Hem arribat a la suit de l’hostal (a Field, BC) i amb diferència la millor de tot el viatge (de moment). I barato! Un salón, 2 habitacions amb queen beds (llits d’1,5 metres), cuina i wc. I amb unes vistes que demà us ensenyem. A més, hem comprat unes cervecillas… i… casi… com a casa 🙂

 

Mañana más.