el volcán martín es fa el difícil

aquesta és la piscina de la casa. i nosaltres fent el timelapse.

més making off.

l’excursió planificada per avui era al barranco de las angustias pels brecitos, però no ha pogut ser. ens hem passat de llarg de la carretera i per no donar la volta, hem decidit canviar d’excursió i donar una volta per cumbre vieja, pel volcán martín. però tampoc hem pogut fer l’excursió planificada perquè hem arribat on no era i ja era tard. tot i que hem fet un tros… al principi de l’excursió a l’àrea recreativa de las fuentes del roque, hi treballa el guardián de las fuentes, que t’obre les portes de les fonts perquè les vegis encara que no li demanis… aix…

aquestes eren les vistes des del punt més alt.

el volcán martín és la punta de l’esquerra.

jo fent la foto.

els núbols ens perseguien però no ens han atrapat aquest cop.

i res… fent fotos.

aquí és on estàvem decidint si tornar enrere o seguir amb la ruta.

i veient aquesta pendent i la que venia i que s’havia de tornar a pujar i ja eren les 14, hem decidit tornar per on havíem vingut.

i de tornada, mentre el Francesc i la Cristina s’entretenien fent dibuixos al terra, jo m’he entretingut fent fotos.

no té res a veure, però són coses que hem parlat avui. el significat de la paraula col·lapse és: caiguda, ensorrada. i realment, nosaltres no el fem servir en aquest sentit. és una d’aquelles paraules que han de canviar de significat del diccionari.

per cert, l’altra raça de gossos autòctona de les canàries és el pastor garafino, més maco que el d’ahir.

i també hem buscat quin era el juego del palo, típic de canàries, que és fotre’s òsties amb un pal, però a l’estil canari.

i demà a veure si no se’ns resisteix el roque de los muchachos…

Tags:

• wikiloc