Encara no havíem vist el jardí de la casa de dia, i hem decidit que necessitàvem un dia de no fer gran cosa. Així que ens hem quedat per la casa, llegint… i ensenyant a la Cristina a jugar a juego de tronos. Potser tenim un nou Stark 🙂
Anàvem a fer una barbacoa, però hem decidit finalment que no. Que era més ràpid menjar a fora. De totes maneres, no hem desistit, i hem anat a la carciceria a comprar carn per la nit. Però només teníen carn de porc, i no en forma de butifarra. Així que hem canviat de menú per sopar. Tornarem a menjar pasta amb tomaquet i formatge.
A dinar hem anat a un restaurant, la Muralla. Amb un edifici que penjava de la paret i que veies el mar. Però les vistes no valien la pena perquè l’antipatia del cambrer ha estat extrema. Crec que és el cambrer més estúpid que recordo. No hi aneu mai. I el menjar, dolent. Els nyoquis, pastosos i amb una salsa pèssima, el pollastre de las fajitas incomestible, i el meu arròs amb verdures plastificat.
Des de la terrassa d’aquest restaurant, es podien veure aquests estrussos de 6 mesos…
I després a la platja de la Veta. S’hi arriba per una carretera d’un sol carril, estreta i empinada. La carretera surt a 200 metres del restaurant, cap a la dreta. Com que no sabia lo empinada que era, he estat patint tot el matí. Però finalment me n’alegro d’haver-hi anat. Empinada i estreta si que ho era, però ho hem superat.
La platja val la pena. Sorra negra…
I una calor… Nota per propers viatges a la Palma: anar a Tijarafe, que fa més calor. Es veu que Puntagorda hi ha un microclima que fa com 3 o 5 graus menys que a Tijarafe.
I les roques negres.
I les onades gegants… que feien un soroll brutal. De fet, jo no m’atrevia gaire a acostar-me a l’aigua, no fos cas que m’engullis.
I casi…
El gat.
La carretera era així d’estreta, però no deixeu d’anar a aquesta platja per això. L’únic problema que pot haver és trobar-se un cotxe de cara, però hi ha bastatns llocs on apartar-se. Això si, la pujada de la platja al pàrking és agotadora. Són uns 40 minuts de pujada cara al sol.
I si algun dia tornem, hem de recordar que hem de menjar a aquest bar, a la Guagua, i no al que hem anat. Molt menys pretenciós. Per cert, que la música aquí era chumbachumba però és que a l’altre hi havien rancheras!
I després hem anar a veure la posta de sol al port de Puntagorda. +400 escales de baixada fins el mar, i després de pujada.
Hi havia tot de casetes entre les escales…
I això era on hem arribat. La veritat és que al principi del port posava que peligro de desprendimientos. I tenien raó, el final de l’escala estava derrumbada. I barcos en aquest port els mínims. De totes maneres crec que avui hi havia mala mar. Perquè es veu que hi ha unes piscines naturals al final de les escales on la gent s’hi banya.
I demà, l’últim dia 🙁
Què bonic és tot el que heu vist avui! Les fotos són precioses però potser és que tot el que sigui mar m’agrada. Prenc nota per no anar al restaurant del cambrer antipàtic. Feia calor però quina mala mar! I per acabar, on viu el gatet blanc? Potser en una de les cases de les escales? Fins aviat.
Què xules les fotos! No us cremava la sorra? recordo una vegada a Tenerife a una platja semblant que casi acabo amb els peus escaldats. I quines onades més xules!! 100% surfejables si no fossin tant orilleres. Feu mooolta enveja 🙂