528 km (3351 km total).
Com que ahir vam adelantar molts km, ens hem aixecat a una hora més raonable. I a la carretera… uns quants km i hem dinat a un garito d’un poble de mala mort que es diu Judith Gap a un bar que es diu Hitching Post Bar. Entranyable lloc i entranyables persones. I uns tacos ben bons i baratos!
Només entrar, ens ha fet signar al sostre del bar.
I això és el què ha escrit.
Un plano general del bar.
I carretera un altre cop. Més llanuras inmenses.
I carreteres.
Finalment hem arribat a una altra scenic road, Beartooth Road.
La vall.
El mirador.
L’Albert i la Laia en el mirador 🙂
Uns rayos de sol.
Un oasis a 3000 metres.
Un laguito.
Hem arribat a 3333 m en cotxe!
I després cap a Cooke City, una carretera amb 4 restaurants i 8 hotels a l’entrada nord-est del parc de Yellowstone (on viuen el Yogui i el Bubú). L’hotel sembla que l’hem triat bé, però el sopar no. Hem anat a sopar al pitjor restaurant del poble, on hem observat un fenòmen sociològic curiós. Quatre o més (no les he contat) taules del restaurant s’han aixecat i han marxat tal cual, perquè tardaven massa en servir-los. Hi han tingut vista, perquè ens han donat una pasta que ens han dit que era fresca, però tenia un gust a sobre que matava i tot per un preu no especialment barato. En fin…
I per fi hem pogut fer servir la màquina de gel que tenen en tots els hotels 🙂
Dintre del parc de Yellowstone són tant austers que no hi ha internet, així que en els propers 3 dies (mínim) és probable que no poguem fer el blog. I aquest cop va en serio!
Hola! Avui us veig més descansats. Ja fa dies que vull comentar que les llarguíssimes carreteres tan rectes, pel mig de llocs tan plans em recorden Ls meus viatges per Argentina, on tot era així, però allà sense ni una muntanya, tot pla. També em recorden les pelis americanes, igual que el bar aquest on us van dir que signessiu al sostre. Em va agradar parlar per telefon amb tú, Francesc, a veure quan em tornes a trucar; a finals de la setmana que ve? quan ja tingueu internet una altra vegada. Espero notícies del Yogui i del Bubú i fotos ben maques del parc. Una cosa, oi que vau modificar el text del poblat indi? Quan el vaig tornar a llegir, era diferent i més complet.
Petons
doncs si, l’endemà al mati vam canviar una mica el text perquè la nit anterior estavem bastant cansats. no se te’n passa ni una!
i sí, totes les «planures» aquestes semblen tretes d’una peli, elles i els seus habitants. va ser divertit.
avui ens hem llevat a les 6:30, ara anem a esmorzar i cap a Yellowstone! si veiem el yogui ja li donarem records!