ara ens estem acostumant a estar asseguts a la taula, pel dia que toqui menjar, aguantem més de 5 minuts asseguts.
luza: el joan ens va deixar una stokke i la veritat que és molt xula. i com que necessitàvem 2 trones, vam comprar una altra stokke 🙂 em va convèncer el joan quan li vaig dir que era molt cara i em va dir: ‘és com comprar-se un ipad’. i vaig trobar que tenia raó 😀
motius… perquè és una pijada. perquè és estable. jo al principi no veia l’aventatge que fos evolutiva, però l’eva em va fer veure que si que era important que fos evolutiva, perquè a mesura que va creixent la trona es va adaptant, i així no has de fer invents amb les cadires. perquè tenen els peus apoiats. perquè quan són més grans, poden pujar sols a la trona i seure. perquè jo em pensava que no tenia taula accessòria i si que en té (la fabrica una altra marca), tot i que no l’he comprat perquè ara mateix encara no en tinc la necessitat. pos eso… crec que no em deixo res.
de fet, ja aguanta tot el meu dinar asseguda i entretenint-se amb els trastos de menjar que li hem comprat.
de moment buits. el plat amb ventosa. es va enfadar molt quan va veure que no el podia moure!
i culleres…
ja tenim tot preparat per començar a menjar… menys la mare…
i… atenció, fent els primers cops de cap per donar la volta…
els despertars de la lola són prou bons… dient bon dia al pare, que treballava…
i… no és la primera volta, però si de les primeres. la primera no la vam grabar!
i ja li agrada estar de panxa avall, que fa uns dies gemegava!
Doncs ja s’acosta el moment de comprar-li el «parque», oi?
Mooolt bé!! tot apuntat, m’aprofitarè de l’avantatge que ens porteu
🙂
petonets…