Durant la setmana ens hem preparat pel primer finde de la Lola a una casa rural. Vam comprar la una trona portàtil. Savíem que existien perquè la vam veure de la Laia. I, de les que hi ha, és realment la més portàtil i la Lola la tolera bastant bé. La pena és que no arriba a la taula, però bueno, almenys pot estar asseguda amb nosaltres.
Dijous vaig anar a demanar tot el què em faltava: les vacances i la compactació de la reducció. Si vaig fer bé els papers, torno a treballar el 4 de juliol. Aquí estava passejant pes sobre de la plaça Cerdà, esperant que la Lola es despertés.
La Lola ja seu prou bé. Ja no es cau tantes vegades. Només quan s’emociona 🙂
I divendres, cap a Sant Llorenç de Morunys. Vam trigar com 2 hores per arribar-hi. La sortida de Barcelona va ser horrible. Tres quarts d’hora per la ronda! Però bueno, la Lola ho va tolerar molt bé excepte la part de Solsona a Sant Llorenç de Morunys que es va fer fosc i no tolera la foscor absoluta.
Finalment, la casa del Porxo. La veritat que està molt bé. És cara, però la casa té tot el què ha de tenir, de bona qualitat i neta. Té fins i tot jocs per nens.
Dissabte vam pujar al Santuari de Lord. Uns 20 minuts de pujada.
La Paula els va pujar tots ella sola. El secret: ‘no caure i seguir el ritme’.
El Juanjo Jr. amb les seves pinyes per tirar al foc.
Feia una mica de fred.
Ja de baixada.
I per dinar, xai a la brasa!
I per la tarda, va començar a nevar i nevar i a fer molt de vent. Tant, que no ha parat fins aquest matí.
I per la nit, recluits a la casa amb els nostres trastos de sempre.
Per la finestra de la nostra habitació es veia la sortida de sol. Ens ha costat decidir què féiem. No nevava però estava tot nevat, i el què és pitjor, el terra de sortida de la casa estava gelat i feia baixada. El senyor de la casa ens ha dit que no hi hauria cap problema, per això. I no n’hi ha hagut cap. També feia molt de fred i molt de vent, i portàvem des de les 12 de la nit sense electricitat, i sense calefacció ni aigua calenta. De fet, tota la vall estava sense electricitat, suposem que ha caigut una línia d’alta tensió. Així que hem marxat cap a algun lloc més apacible.
I el lloc elegit a estat el castell de Cardona. Volíem fer un cafè, però no ha estat possible. El Parador de Cardona estava tancat fins al març per un ERE! Aix, la crisi. Doncs res, hem visitat el Castell per fora.
El pou.
El bebé del Juanjo Jr. que es diu Lola.
La Lola teletubbie (amb 4 capes de roba) i el pare.
Després de visitar el castell, nosaltres hem fet teta i cap a casa.
La família Chillarón-Diéguez han parat a menjar pel camí.
I per la nit… a menjar! Ja ho tenim tot preparat, el plat, el trípode i la càmara 😀 Després munto els vídeos i els escurço i els publico!
Voto per la 3era i la 4a… i a la Paula ja se li va veient el punt de noieta! tremendo el jr.. jejeje