Sitges un altre cop. No és que estem sempre a Sitges, és que a Sitges fem més fotos.
I ens ve a visitar més gent que a Barcelona. Mira que vivim a 7 minuts de casa la Lula…
Aquest estiu el Fèlix serà un perill a la platja, si és que hi podem anar. Normalment en els posts passats que escric en el present, no faig comentaris del futur, però en aquest no m’hi podré estar.
Fa més volum el Fèlix de 2 anys (aquí encara no havia fet 2 anys, li faltava 1 mes) que la lula amb 7.
A la reunió de P4, el dibuix que ens va fer el Bruno a la família.
I la Lola.
Les festes de Santa Eulàlia.
El correfoc infantil, sobretot la Lola, però el Bruno també van saltar sota el foc.
Final de correfoc a la plaça Reial.
Viatge a la nostra infància a les Galeries Maldà.
Les obres de Sant Miquel, a dia d’avui, segueixen parades…
En aquest precís dia, el 10 de febrer, Pitoniso Paco comença a tenir la necessitat de caminar sense parar. Aquests dies estàvem encara pendents si es celebraria o no el MWC (Amazon va dir que no aniria aquell dia) i teníem el segon cas de coronavirus a Espanya.
Fèlix escalfant la veu (video)
I de la platja a Montjuic el 12 de febrer. I no va parar de passejar…
El carrer Blai.
La de cops que havíem anat a menjar al Moti Mahal. Hi vaig ara i he de fer dieta durant 1 mes seguit!
La ‘nostra’ primera casa al carrer guàrdia 12.
I el bar que teníem sota casa, la Concha.
El Kentucky, tot i tenir-lo al costat, hi anàvem més avans de viure al Raval que quan hi vivíem.
Aquest solar no hi era, però fa molt de temps que no construeixen res, i és un niu de mala vida.
I encara estem al mateix dia…
La baixada de Santa Eulàlia.
Dia 13 de febrer, el Francesc segueix passejant. Aquest dia, el MWC ja s’ha cancelat.
Tot i que en realitat, molta sensació de perill conscientment no devíem tenir, perquè vam anar aquell cap de setmana del 15 de febrer a la Festa dels Traginers de Balsareny.
I no parava de passejar. Dilluns 17 de febrer, notícies de la Xina (sembla que ocultaven alguna cosa…) i els infectats del creuer van augmentant. Realment, les notícies molt preocupants no semblaven (mirant les portades dels diaris d’aquell dia).
Els dinars del dilluns amb el Bruno 🙂
Mentrestant, el Francesc segueix passejant.
18 de febrer, a sant Pau, camí de Montjuic. Les primeres planes dels diaris no parlen de coronavirus.
El passadís de Paral·lel que va a Montjuic.
19 de febrer, a la Ciutadella amb el Fèlix.
Mentre la Lola, el Bruno i jo al Pati Llimona pintant cares.
21 de febrer, arriba el Carnestoltes. Flash i Nikki, la pequeña aprendiz de bruja.
I cap a Sitges un altre cop.
Roba estesa. Realment, van colorits els nens.
Dia 27 de febrer. Seguim passejant. Primer cas no importat a Sevilla (tot i que ara van prou bé), amb pneumònia. Sabent el què sabem ara, ja començava a apuntar maneres el virus. 11 casos confirmats a Espanya, l’estat d’alerta passa a moderada. Tot i que aquest dia es reuneixen Sánchez i Torra en una taula a menys de 1 metre de distàcia. Dies després els dos donen positiu!
28 de febrer, sortida del sol. li toca a la Bareloneta. Es comencen a desbordar el 112 i les urgències. 25 confirmats a Espanya, però comença a haver-hi problemes per mantenir al dia la presa de mostres. El Gobierno estudia medidas más drásticas.
Migdia un subebaja a Montjuic.
I per la tarda, festa d’aniversari trimestral a la plaça.
Dissabte 29, el Fèlix coneix els Ximpanzès i tenen connexió. Això pel matí.
I per la tarda, a Montjuic.
Aquest va ser el dia de les notícies de la Borsa i el coronavirus. Res a nivell sanitari (a les portades, s’entén).
Ha estat divertit això de repassar les notícies del coronavirus repassant les fotos de febrer. Potser també ho faig al març, si el temps lliure m’ho permet.
