Dissabte va ploure tot el dia. El nostre plan del dia va ser passar-lo per casa, i varies vegades remullar-nos al jacuzzi de la casa.
El Bruno va aprendre a jugar a l’Splendor. Aquí sembla trist, però en realitat està pensant. El Fèlix ens fa de banca.
I des d’aquesta primera partida, no ha parat de guanyar!
I vam anar a dinar a la pizzaria Jaume II. La Lola es va demanar un plat lleugeret.
I després mentre el Francesc fa la migdiada, ells miren una peli. El Fèlix i jo a l’habitació que el pobre es queixava de mal de coll i estava molt cansat i es va quedar adormit (quan fa anys que no fa la migdiada).
Per la tarda, que va deixar de ploure, vam anar a donar varies voltes pel centre de Ciutadella. Excepte la plaça dels pins estava tot desert. Els supermercats, tancats en dissabte per la tarda. Per sort no tots.
Segona selfie del viatge. Al mercat.
Diumenge pel matí la Lola només llevar-se va vomitar. El Fèlix i jo vam anar a donar una volta mentre la Lola es recuperava i deixavem una mica tranquila la casa. Sempre que treus un nen de casa tot queda més tranquil.
Vam passejar pel port.
I vam fer un segon esmorzar en un bar. Ell es va menjar el pa amb tomàquet i jo les crostes.
Per la tarda semblava que la Lola es trobés millor i vam decidir anar a Cala Pilar, ja que el vent venia de sud (crec).
Vam fer 200 metre com a molt. I ja vam haver de tornar perquè la Lola es trobava malament.
Selfie 3. La Lola fa carona.
Ens vam despedir dels prcs del parking de cala Pilar fins un altre dia.
Per la tarda, partida a l’Splendor que em va guanyar!
Avui dilluns la Lola s’ha llevat millor, aparentment, i hem decidit anar a cala Pilar de nou. Feia millor cara.
Són 45 minuts caminant des del parking fins la platja. Nosaltres hem trigat 1 hora i mitja. Però contents.
Selfi 4 a cala Pilar. La última vegada que havíem anat a cala Pilar va ser fa 12 anys, el 2010.
Jugant amb la pilota de futbol americà.
El Bruno fa súper bé els passes.
Aquí la la Lola ja va donant pistes de com acabaríem el dia.
Happy Fèlix.
#beachlife
Hem de buscar sobre la geologia d’aquesta platja.
Cadascú a la seva bola.
Hem construït algo amb pals…
I hem fet volar una cometa amb pals també (no hem portat la corda).
El Bruno amb la meva jaqueta i el Fèlix amb la del Francesc. Com els agrada posar-se les nostres jaquetes o intercanviar-se les seves.
Se’ns han quedat els peus vermells.
I la tornada, excepte la Lola que es tornava a trobar malament, l’hem portat amb prou dignitat.
I al cotxe de tornada, cantant amb les finestres obertes les cançons de resistiré i dance monkey. No sabem per què fan això de les ulleres. Demà els ho preguntem.
I a veure com es troba demà la Lola que se n’ha anat a dormir abans de les 21 sense sopar, amb nàusees, mal de cap i febrícula 🙁
Què bé que us heu pogut escapar uns dies… a veure si millora la Lola!! Esteu supertranquils ara allà. Petonets als 5!