La convivència 24/7 dóna moltes oportunitat pel roce, però si hi ha un lloc on els nens mai xoquen és en el medi aquàtic. És posar-los a l’aigua i començar a jugar junts durant hores com els millors amics del món.
Islàndia està ple de banys d’aigua calenta, ja sigui en piscines artificials o en fonts termals naturals. Les piscines, com ja vam explicar, no només tenen zona per nadar sinó diversos hot tubs (jacuzzis) a diferents temperatures i moltes també piscina infantil amb tobogans, cistelles, plataformes, etc. Estan molt bé, només cal dir que hi hem anat 7 dels 9 dies que de Reykjavik, bàsicament a les tardes. Volen estar tot el dia fora de casa, ens tene esgotats! Però vaja, tampoc ens queixarem d’estar petant la xerrada tranquilament en un jacuzzi 😉
Hem repetit les ja conegudes Laugardalslaug (on hi van més turistes), Árbæjarlaug (segueix estan molt bé però diria que ha sortit recentment en alguna guia o instagram o similar) i Lagafellslaug (aquí la Mireia es va deixar un bikini i li van tornar netejat!), i hem afegit a la llista Breiðholtslaug per recomanació de la familia d’intercanvi. Està bé i no hi ha turistes. Soc plentament conscient de la contradicció de ser turista i buscar llocs sense turistes, però com deia aquell, menys de 5 contradiccions és dogmatisme.
També a Reykjavik hi ha la platja de Nauthólsvík, que té un hot tub i a més escalfen una part del mar amb aigua geotermal (no està calenta però tampoc gelada). Hi vam anar passejant pel passeig que dóna tota la volta a Reykjavik.
I un cop allà, combinant jacuzzi i mar.
Ja de tornada, cales islandeses que podrien ser menorquines (excepte per la temperatura de l’aigua).
I finalment, un altre dia vam anar d’excursió a Reykjadalur, un riu d’aigua calenta on ja havíem anat amb la Mireia el 2011. Ara han arreglat molt el camí i hi ha molta més gent (bé, aquell cop és que estàvem sols), però el lloc continua tenint encant i vam estar-hi molt bé. Són 4 quilòmetres de camí.
Amb fumaroles.
Fins arribar a la zona de bany, on han posat bancs i tot.
El 2011 era completament diferent, diguem que molt més «salvatge»: el camí era molt més estret, creuaves un riu a peu i ara han posat pont, a la zona de bany no hi havia res «artificial», etc. Tot canvia, i mai se sap què és primer: l’ou (la gent) o la gallina (arreglar-ho). Ells diuen que ho han arreglat per preservar el medi, que sembla raonable.
I per acabar, el video de baixada que va grava el Bruno. Serà per gent, però curiosament un cop allà era prou tranquil.
