Una de les enveges més grans que em produeixen els països nòrdics són els seus parcs. Grans esplanades de gespa on poder jugar, menjar i fer la migdiada. Els xiquets que juguen i els vells que esperen en versió verda. Gens massificats i perfectament cuidats. Aquí sí que són d’allò de ni un paper a terra, i mira que els islandesos són més vikings que per exemple els danesos (dels que, per cert, no es van independitzar fins el 1944).
El primer dia vam anar a la zona de Laugardalur. Primer pel parc i un saltador nou.
En aquest país la gent es deixa coses per terra…
Després a Fjölskyldu- og húsdýragarðurinn, (toma nom) una barreja de zoo domèstic i parc d’atraccions que vam freqüentar molt el 2018. Ho han baixat força de preu.
Han tret les boles que anaven per sobre l’aigua.
Però han afegit una atracció on et quedes cap per avall.
Vam repetir lo de fer-nos els hot dogs a les graelles. A part d’un ketchup que no era ketchup, tot bé.
Em sembla curiós que aquí tot ho venen de 5 en 5, tan els hot dogs com els pans. I per exemple els paquets de coca cola són de 10 llaunes. A Espanya seria tot múltiple de 6 no? I mira que aquí tenen com un fetiche amb els hexàgons, crec que per les columnes de bassalt.
En sortir, clàssic berenar a Flóran. Gent de costums.
I després a la piscina i en acabar a veure un Islàndia – Finlàndia femení des de fora de l’estadi nacional. Vam perdre 1-2. Deu ni do la gent que hi havia.
Un altre parc que hem repetit és el que hi ha al voltant del llac Tjornin, al centre de Reykjavik. Solazo.
En canvi no havíem anat mai a Elliðaárdalur, una mena de parc natural a les afores. Ben tranquil i bonic.
Però potser el meu parc preferit és Klambratún, des del primer cop que vam venir m’ha cridat l’atenció. No és massa gran però té tot el que ha de tenir: parc infantil, graelles per fer hot dogs, camp de frisbee golf (hi juga molta gent!), grans extensions de gespa, taules de picnic, pistes de basket, camps de futbol i fins i tot una pista de voley platja. Parlant d’hexàgons 🙂
