Avui dia de trasllat de Reykjavik al cul del món.
I a un terç de camí, una de les millors gasolineres on mai hem estat: Orkan. Llocs amb personalitat que et trobes per casualitat.
Solucions imaginatives al binarisme.
I més tard volta a la península de Vatnsnes. Parada ràpida a Hvammstangi.
Segona parada: Illugastaðir. La cosa va de foques.
El camí ben pla. Tot el dia hi ha hagut boira, suposo que perquè no feia gens de vent. Els abrics més pel plugim que pel fred, que no en feia gens.
Moltes dents de lleó.
En qualsevol dels seus dos estats.
Les foques fotografiades amb l’innovador mètode del Francesc. El mar estava pla com una galeta.
Recordeu portar prismàtics.
Última parada, Hvítserkur, una roca en forma de drac bevent aigua del mar. La boira el fa més misteriós, i el reflex en el mar pla també.
Minuts abans que la cosa es compliqués.
I perquè no es barallin, acabem fent trampes de copiloto. Bé trampes no sabem… però tampoc ho hem mirat.
I ja a l’AirBNB de Sauðárkrókur, en una granja amb bones vistes. La boira no deixa veure l’oceà, però si la cabra.
I l’altre, que avui no ha fer prou la cabra i li sobra energia. Jugava a San Fermín.
Aquí moltes granges tenen una caseta per hostes, el 2011 ja ho havíem mirat. El moment surrealista del dia és quan hem sortit del cotxe i ens ha rebut una noia parlant en català. Resulta que és una estudiant d’Empuriabrava que està fent d’au pair.
